A Viena no contraposen habitatge social i tramvia
En el seu article a l’ARA de diumenge passat, l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell considerava exemplars les polítiques socials d’habitatge de Viena i plantejava una dicotomia enverinada a l’Ajuntament de Barcelona: o habitatge social o tramvia. Curiosament, Viena és una de les més de 60 ciutats europees que han ampliat o creat xarxes de tramvia des del 2010. Cap bus elèctric, de menor capacitat, li ha suposat un fre.
Els tramvies de Barcelona han registrat 97.000 viatgers en dies feiners per 565 milions d’inversió; la línia 9 de metro només 76.000 per 4.166 milions. Tots dos a la perifèria, necessiten respectivament 105 milions i 1.100 milions d’euros per enllaçar-se amb el centre de la ciutat. L’enllaç dels tramvies és més econòmic i útil que una sola parada de la L9 de metro, el Museu del Disseny o els túnels de Glòries.
El tramvia ha aportat més capacitat i rapidesa, un accés més equitatiu i menys dependent del cotxe al territori, sovint inaccessible per raons econòmiques i físiques. El tramvia, a més de ser una millora ambiental, redueix les diferències entre centre i perifèria, millora l’accés a l’habitatge i redueix la gentrificació.
Resulta molt frívol comparar dos drets fortament entrellaçats: el de l’habitatge i el de l’accessibilitat.
RICARD RIOL JURADO
PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC
Més sobre l’adoctrinament
M’adreço a la Sra. Inés Tello i de Pallejà, que el 26 de maig completava la meva carta sobre l’adoctrinament en època franquista. Tantes coses podríem afegir totes dues si no fos per la limitació d’espai...
El curs d’instructora elemental del Frente de Juventudes també estava inclòs, per a les alumnes de magisteri, en els sis mesos de Servicio Social. No sé com seria el Castillo de Avellaneda, però dono fe que, en aquella època, l’Albergue Jaime I de l’Espluga de Francolí era un lloc insalubre on només menjaven bé les senyores falangistes i les seves filles. A més del pseudogregorià, que feia esfereir, hissàvem i arriàvem la bandera, cantàvem el Cara al sol i fèiem -també de cara al sol- tres hores diàries d’educació física. A part de dominar les tasques de la llar, havíem de ser unes dones fortes físicament!
Si teníem algun problema de salut, no podíem exercir com a mestres. Cap noia estudiant de magisteri es deslliurava del curs. Això sí, hi havia una solució per no fer la resta del Servicio Social: casar-se! D’aquesta manera complies la teva obligació com a dona, deixaves d’estar sota l’autoritat paterna i passaves a dependre de l’autoritat marital.
GUADALUPE MIRAS BERNAL
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Correfoc perillós a Gràcia
Dissabte passat, al voltant de dos quarts de deu del vespre, es va fer un correfoc pels carrers de Gràcia. Al darrere de la comitiva hi havia un vehicle de neteja de l’Ajuntament, però cap de bombers.
Al carrer de la Perla, quasi tocant al carrer Verdi, va quedar un petard encès a la finestra oberta d’una casa. La situació era una mica surrealista: un munt de gent mirant, turistes filmant, un dels diables participants intentant pujar per la façana, una veïna tirant galledes d’aigua des de casa seva... Però la flama continuava allà i patíem per si passava a l’interior de la casa. Es va parlar amb el personal de neteja per si tenien una mànega però van dir que no. Al final -sàvia decisió- van trucar als bombers. Van arribar en menys de deu minuts i alguns vehicles, per les seves dimensions, van tenir problemes per accedir als carrers estrets de Gràcia. Ràpidament van solucionar el problema, que no va tenir més transcendència.
Però jo em pregunto: ¿com es pot permetre una desfilada amb foc abundant per carrers tan estrets com els de Gràcia només amb la presència d’un vehicle de neteja i sense cap vehicle de bombers?
ALBERT MARTÍNEZ RIUS
BARCELONA
