Agraïment a mares i pares
En la societat en què vivim, que ens empeny a instal·lar-nos en la queixa a la primera oportunitat, vull fer un homenatge a totes les mares i pares (però sobretot a les mares) que en un moment donat -o dos o tres o mil- ens han ajudat amb els nostres fills, contribuint així a fer més bonic un dia qualsevol en la vida d’una família qualsevol, d’una mare (o d’un pare) qualsevol, que no per ser qualsevol és menys important, ben al contrari!
Per aquestes coses petites que fan el món millor us dono les gràcies: per recollir els nens de l’escola quan fem tard; per portar-los a extraescolars quan la logística no permet arribar a tot; per cuidar-los mentre som al parc i de sobte recordem que hem de fer un encàrrec; per compartir els paquets de mocadors i de tovalloletes tan desinteressadament davant d’una emergència; per compartir el contingut de la bossa extra del berenar en forma de bastonets, galetes... i aigua, que no falti!; per saltar del banc i rescatar qualsevol petit que cau sense mirar de qui és fill; per les converses de parc, els silencis i la companyia...
En resum, moltíssimes gràcies pel vostre altruisme, sempre vestit amb un somriure i paraules amables. Em trec el barret davant vostre, mares i pares (però sobretot les mares), que formeu part de la tribu en què creixen els nostres fills. Sort en tenim de vosaltres, de nosaltres, que ajudant-nos els uns als altres construïm llaços, eduquem i compartim, en una època en què això, precisament, no és fàcil. Bon estiu, tribu!
ELISENDA ESCRICHE GARCIA
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
L’infern de les Glòries
Fa unes setmanes que l’Ajuntament de Barcelona va aturar les obres de les Glòries. Un increment inesperat en el cost d’aquest projecte va fer prendre aquesta decisió a l’equip d’Ada Colau. El fet és que es va trobar un col·lector en perforar el túnel que ha de creuar la plaça de les Glòries. És a dir, algú es va equivocar i ara tocaria fer una nova foradada més profunda i amb accessos més allunyats. En fi, tot molt més car.
Independentment de les despeses i de les responsabilitats, el problema és el trànsit que es veu estrangulat i concentrat en els carrers dels voltants de les Glòries. Això, especialment al carrer Independència, fa que a hores punta els embussos, els clàxons i la pol·lució esdevinguin molt nocius per al veïnat. Sabem que l’Ajuntament d’Ada Colau vol millorar la qualitat de l’aire de la ciutat, doncs potser que es plantegi acabar totes les obres com més aviat millor. Les de les Glòries són unes de les que provoquen més fums i dioxines i fan la respiració molt molesta als seus votants.
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
Connectats
No fa gaire vaig llegir una entrevista a Richard Gere on explicava per què es va fer budista als 24 anys. La vaig trobar d’una gran profunditat i m’agradaria recordar-ne algunes frases.
Deia que tots som un -jo sóc tu, nosaltres som ells-, i que hem d’assumir que vivim tots connectats perquè sorgeixi la compassió: sento el teu patiment i et vull ajudar.
També deia que necessitem més amor i saviesa per trencar la tendència que ens fa tan egoistes i perseguir només el nostre propi benestar. Que a Occident vivim en un món de fantasia on el més important és l’aspecte que tenim, comprar, on tot és soroll, quan, de fet, l’èxit està en la nostra ment, no pas en els objectes.
Al mateix temps, tots volem ser necessaris, responem a l’amor i a l’amabilitat i odiem la violència. I si alleugem el patiment, la gent serà més feliç. Potser una de les claus per mitigar aquest patiment és començar pel fons de la qüestió: la igualtat d’oportunitats per a tothom.
MONTSERRAT AVENDAÑO
MATARÓ
Palma, ciutat molt bruta
Mentre el nou equip de govern, especialment la regidora Neus Trujol, rep premis a Barcelona per campanyes de netedat, s’omple la boca amb els nous contenidors de l’empresa municipal Emaya (que arriben amb comptagotes) i procura el benestar dels animals dotant-los d’un servei especial d’autobusos, els ciutadans hem de patir un estat més que lamentable de les nostres infraestructures i la neteja viària. Parcs plens de papereres sense recollir, contenidors destrossats plens a vessar, calçades sense pintar, voravies aixecades pels arbres, fanals i parets ennegrits per l’acció del pixum dels cans, caques sense recollir i lladrucs permanents que, fins i tot, alteren greument el descans nocturn. I què hem de dir de les motos, cada vegada més presents, que circulen a una velocitat de vertigen i a més de 100 decibels!
On és l’acció policial i repressiva? De fet, on són els policies locals? On és l’acció regeneradora i verda de l’actuació municipal?
Pagam els nostres impostos fidelment i exigim un tracte digne com a ciutadans. Volem una ciutat neta.
LUIS VILLAFRANCA SAN AGUSTÍN
PALMA
