Agraïment al personal de la Mútua de Terrassa
Entre els dies 19 i 24 del mes d’abril vaig estar ingressat a la Mútua de Terrassa per una cirurgia de columna. Agraeixo a tot el personal del centre la disponibilitat que em van oferir des del primer moment. Vull expressar el meu agraïment d’una manera especial a les infermeres i als infermers que em van atendre tant a la unitat de semiintensius com a l’habitació de planta; en l’estat físic i anímic que sovint es troben la majoria de pacients que estan ingressats, l’atenció professional -i sobretot humana- del personal d’infermeria és un tresor immaterial d’un valor incalculable. Gràcies pel vostre esperit de servei i gratuïtat!
EDUARD BRUFAU ARGILÉS
TERRASSA
La contaminació mata
Es parla poc d’una dada que m’ha impressionat: a Barcelona la contaminació mata unes 600 persones a l’any, en bona part a causa de la combustió dels motors dels vehicles que omplen els carrers, uns dels més densificats en aquest sentit. ¿No val la pena fer una actuació decidida per reduir l’ús del cotxe a l’interior de la ciutat? Necessitem acabar el metro -tenim unes obres aturades que costen cada dia molts diners- i acabar el tramvia, que té 29 km ja fets però en falten 3,5 que connectarien el centre amb 9 municipis de l’àrea metropolitana de manera còmoda i no contaminant. I farien molt més útil aquesta infraestructura.
Això permetrà donar una dimensió més actual a l’equilibri d’usos de les illes del Pla Cerdà, per guanyar espai per a altres activitats que no siguin moure i aparcar cotxes. Les superilles són una bona alternativa que cal estendre amb rigor però sense por. La por l’hem de tenir de continuar com estem ara.
XAVIER RIU
BARCELONA
El símil del càncer
Fa temps que em fixo que en mitjans periodístics s’utilitza el símil del càncer per fer al·lusió a situacions irrecuperables. M’hi vaig començar a fixar més des que van diagnosticar el meu marit d’aquesta terrible malaltia i tant ell com jo rebíem un impacte negatiu en llegir la comparació, de connotacions tan negatives. Havíem pensat, fins i tot, obrir aquest debat. Ara, en memòria seva, voldria fer reflexionar sobre aquest ús, present en l’ARA del dimarts 27 de juny i molt generalitzat en tota la premsa. Busqueu, sisplau, altres símils. Feu-ho pels malalts de càncer i les seves famílies. Gràcies.
ESTHER VILÀ
BARCELONA
Fanalets voladors
No és el primer cop que m’esgarrifo en veure com, de manera inconscient, es llancen des de la platja de Cabrera de Mar i Vilassar de Mar fanalets voladors que agafen altura gràcies al material químic incandescent que alimenta una petita flama interna.
N’he vist d’enganxats a la catenària de la línia R1, n’he vist un consumint-se en flames i caient com una bola de foc, i l’últim, enganxat en un canyissar en plena serralada Litoral. En aquest últim cas, la sort va fer que, malgrat que la flama va començar a escampar-se pel fanalet, el foc tingués la deferència de no estendre’s per la resseca vegetació on va aterrar.
Veure com la marinada endinsa aquests fanalets incendiaris cap als ressecs boscos litorals i vulnerables urbanitzacions del Maresme em preocupa, ja que denota tant la inconsciència d’alguns ciutadans com la més que probable sospita que alguns establiments de la zona estiguin venent aquests productes il·legals i potencialment letals.
Crec pertinent que s’avisi ràpidament l’ajuntament tant en el cas que algú localitzi el punt de venda d’aquests fanalets com quan es detecti el llançament d’aquestes veritables bombes incendiàries disfressades de joguina innocent.
MARTÍ GASSIOT GARRIGA
BARCELONA
