Intel·ligència
Una manera eficaç de lluitar contra els adversaris és utilitzar la intel·ligència.
I si afirmem, sense cap escrúpol, que el govern de l’estat espanyol mira com si fossin adversaris el bon nombre de catalans, amb el seu Parlament, partidaris de celebrar el dia primer d’octubre un referèndum, constatem que el Partit Popular i els seus dirigents no fan ús de la més mínima intel·ligència.
Seria més intel·ligent, i els hi suggereixo, que abandonessin l’actual actitud repressiva tan poc assenyada i absurda i la giressin com un mitjó, per passar a mostrar-ne una de molt més eficaç i raonable. L’explico.
Per començar, haurien de permetre el referèndum pactat. I, en segon lloc, farien bé de recuperar el temps perdut amb tanta repressió i amenaces i dedicar-lo a animar tots els catalans a anar a votar i explicar-los els avantatges si guanyés el no.
Però caldria que tinguessin un pla just, ben pensat i veritable per a aquest nou encaix de Catalunya amb Espanya, que pogués convèncer els que se senten catalans i espanyols, un pla que ni ara ni mai han demostrat tenir.
Però si ho fessin així seria una manera intel·ligent de lluitar contra els que consideren els seus adversaris, i als que som demòcrates i desitgem un estat propi per a Catalunya no ens faria cap mal. Al contrari.
Si els dirigents del món hispànic no rectifiquen -rectificar és de savis-, demostraran no tenir dos dits de front.
MARIA ÀNGELS MANÉN FOLCH
BARCELONA
Una nova màfia
Hi ha molts tipus de màfies; una d’elles i que ara s’ha convertit en una plaga ben present entre nosaltres la constitueixen grups organitzats que es dediquen a llogar pisos de manera il·legal o a ocupar-los també il·legalment.
Barcelona és una ciutat on aquest tipus de màfia sembla que progressa cada vegada més gràcies al negoci del turisme. I no sembla pas que la cosa s’aturi, sinó que tot demostra que va en augment.
Mentrestant, les lleis que avalen els propietaris o bé semblen desfasades o bé fàcils d’incomplir o burlar. Tanmateix, la injustícia sembla evident a ulls del ciutadà i, en canvi, molt difícil d’interpretar i d’aplicar a ulls de la institució de la qual depèn la justícia.
En tot cas, canviar les lleis seria el més lògic, si és que han deixat de ser justes. Tot, però, indica que no vivim en una societat lògica.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Tenim un deliri
Han parlat tots els expresidents d’Espanya, José María Aznar, Felipe González i José Luis Zapatero, i tots estan d’acord, sigui quin sigui el seu color polític, en “ la unidad de la patria ”. Tot plegat va acompanyat de les reiterades amenaces del partit més corrupte del país i de tota l’artilleria mediàtica que estan utilitzant.
Rajoy assegura que tenim deliris, que mai permetran un referèndum, que votar és antidemocràtic perquè ens saltem la llei, perquè ens saltem la Constitució espanyola. Ells que s’ho han saltat tot, que, per no respectar, no ens respecten ni la llengua.
Tot són prohibicions, tot són amenaces, tot són insults. Com podem aguantar tot això?
Doncs només ho podem aguantar perquè tenim a les mans el poder d’anar a votar i decidir. Hi tenim tot el dret. Algun dia, quan Catalunya sigui un estat, ens preguntarem com vam aguantar tanta fatxenderia per part de l’estat espanyol.
L’autèntic deliri seria quedar-nos amb aquesta gent. Si som valents i volem el millor per a la nostra supervivència, marxarem d’allà on ens van ficar sense preguntar-nos res!
ROSAMARIA CENDRÓS
BARCELONA
