Vèncer o convèncer
El dia 1 d’octubre jo votaré sí. Perquè el dilema que planteja el títol d’aquest escrit és una cosa que mai s’ha plantejat Espanya, més ben dit, l’estat espanyol. Per convèncer s’han de tenir arguments, s’ha de parlar amb qui tens al davant, si cal fins i tot se l’ha de seduir. Però aquest és un estil que l’estat espanyol no ha utilitzat mai: no en sap?, el supera un orgull mal entès?, no té arguments? “ Venceréis, pero no convenceréis ”, va dir Miguel de Unamuno al sinistre Millán-Astray. I va afegir: “ Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho ”. Això va ser l’any 1936, però és perfectament aplicable ara (afortunadament sense armes) en el conflicte declarat entre Catalunya i l’estat espanyol, que utilitza la seva força bruta actual: policia, policies paral·leles, tribunals, amenaces a funcionaris, a polítics, mitjans de comunicació... L’estat espanyol no vol convèncer, vol vèncer, i a més trinxant i humiliant l’adversari, en aquest cas Catalunya. Doncs per això, perquè no vull veure el meu país trinxat i humiliat, jo votaré sí.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
¿Malalt mental = assassí?
Els malalts mentals hem d’aguantar que cada dia ens insultin a la televisió. Segons alguns periodistes, el sil·logisme següent és cert: el malalt mental no és una persona normal -la gent normal no assassina-, per tant, qui assassina és un malalt mental.
Tant els fa que nosaltres tota la vida hàgim lluitat per tenir uns estudis i una feina, i hàgim hagut d’acudir cada mes sense fallar mai a la consulta del nostre psiquiatre des de ben joves, i també a un psicòleg i un treballador social. I tant els fa que, en veure’ns sempre incompresos per les persones que no tenen malaltia mental -començant pels nostres familiars-, només perquè pensem més lentament o perquè, per experiència, tenim por a ser rebutjats, sempre reaccionem contra nosaltres mateixos i no contra els altres.
Però tot això no deu vendre, i a la majoria de la gent li deu agradar exorcitzar els seus fantasmes identificant, de manera irracional, la causa dels mals de la societat en el nostre col·lectiu.
XAVIER MARTÍ GARCIA
BARCELONA
“Per terra, mar i aire”
La titular del ministeri de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha declarat que l’1-O serà combatut “per terra, mar i aire”. Verament, la frase sintetitza els perennes menyspreu, odi i desafecte envers Catalunya dels successius governs d’Espanya...
JORDI PAUSAS
PARÍS
Referèndum: aquesta és la nostra oportunitat
Un estat que amenaça els seus ciutadans amb mesures repressores contra drets i llibertats i que apel·la, a mode d’espantall, a l’exèrcit per frenar un moviment pacífic i democràtic queda automàticament deslegitimat davant Europa i el món. Arribats a aquest punt la independència deixa de ser una conveniència basada en raons polítiques, socials i econòmiques per convertir-se en una urgència: no podem estar ni un minut més sotmesos a aquest estat. Quan marxem no només ens desempallegarem d’aquesta llosa insuportable, sinó que tindrem una oportunitat única de fer un país nou. Monarquia o república? ¿Corrupció o posar unes bases fermes per impedir-la? ¿Mantenir una classe política postfranquista o allunyar-la de les estructures de poder del nostre país? ¿Polítics perennes i escarxofats a la poltrona o limitació de mandats? ¿Espoli fiscal o superàvit? ¿Justícia instrumentalitzada o separació de poders? A totes les forces progressistes d’aquest país: no hem lluitant tant per deixar-ho perdre en el moment decisiu. Aquesta és la nostra!
SALVI PARDÀS SUNYER
BARCELONA
