Llei del referèndum
Junts pel Sí i la CUP han presentat la nova llei que avala el referèndum de l’1-O, que s’empara en el dret internacional. En el preàmbul es fa referència al fet que l’ONU reconeix el dret dels pobles a l’autodeterminació; a sentències del Tribunal de l’Haia; a referèndums duts a terme als segles XX i XXI, etc. Tot plantejat amb respecte, pacíficament i amb una democràcia renovada. És la resposta definitiva al trencament del pacte constitucional del 78, que el PP i el TC van forçar el 2010 carregant-se l’Estatut del 2006, que el poble català havia aprovat en referèndum.
Ràpidament, el govern espanyol ha carregat contra Puigdemont titllant-lo de feixista i amenaçant tot el que es mou: alcaldes, empreses, funcionaris, consellers, etc. Fa setmanes que la fiscalia, amb el vistiplau del TC, ja va imputar la mesa del Parlament, la seva presidenta, la consellera Borràs, etc. En canvi, es reparteixen medalles a personatges de dubtós tarannà democràtic com Martín Villa i d’altres. Segons la Wikipedia, repressió és l’acció del poder púbic amb què conté, deté o castiga actuacions polítiques, i nega o impedeix l’exercici dels drets i llibertats propis dels sistemes democràtics. Cap on porten Espanya? En quin segle s’han aturat?
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
Terracotta Museu
Aquests dies, com que he estat fent uns cursos de torn a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, he tornat a visitar el Terracotta Museu de la població. A més de veure-hi l’exposició permanent, també se n’hi pot contemplar una altra de temporal de l’artista Tano Pisano.
Aquest museu està situat en una antiga fàbrica que es deia La Terracotta. S’hi ha fet una molt bona restauració, que permet veure com era antigament i com s’ha adaptat a un espai museístic que explica la història del lloc, de la professió en el seu entorn i de la relació amb la ceràmica més destacada d’abans i d ’ara.
Tant per als que els agrada la ceràmica antiga com per als que els agrada la més moderna és un museu a tenir en compte i redescobrir en cada nova visita.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
La posició dels comuns
El referèndum serà considerat una mobilització més. Com una mani, vaja!; res que obligui el Govern a aplicar el resultat en cas que el sí s’imposi. És com els comuns entenen la convocatòria de l’1-O. Imaginem una participació alta. La gent haurà parlat però, ai las! , la seva opinió no tindrà validesa perquè l’Estat no els hi haurà demanat abans. Com els nens petits; no parlis si no t’ho demano! Uau! Quina revolució! (Què en pensarien els revolucionaris de debò?) I aquesta no és la pitjor postura política en contra de l’1-O! PP, PSOE i Cs neguen el dret a decidir! Vivim en un país on els partits tenen el dret a vendre fum en campanya electoral per aconseguir vots i un cop al poder fer tot el contrari; és a dir, el sistema valida l’estafa electoral mentre ens nega el dret a emetre’n una opinió amb immediata validesa jurídica si no se’ns demana abans el parer. El sistema es blinda a ell mateix. Et felicito, fill!
CARLES SAVALLS I ORTIZ
VALLROMANES
Escoltem-nos i decidim
L’1 d’octubre els ciutadans d’aquest país anirem a votar. Ens esperen tres mesos valuosos per parlar-ne, escoltar-nos i exposar les raons que justifiquen el sí o el no. Necessitem aquest temps per acabar d’afegir a les nostres files tants ciutadans com puguem. Per tant, davant la seguretat que el referèndum és del tot inevitable, animo a concentrar els nostres esforços a contrastar arguments i a viure un debat social obert, lliure i respectuós, en sintonia amb el país que molts desitgem.
SALVI PARDÀS SUNYER
BARCELONA
