No totes les vagues són igualment justes
Soc una dona jubilada, sense carnet de conduir i usuària quotidiana del transport públic. També soc una treballadora conscienciada que en la vida laboral ha participat en moltes vagues per defensar els drets col·lectius o aconseguir canvis polítics. Si els treballadors del metro defensessin els llocs de treball davant una proposta d’ERO o davant qualsevol retallada del sou o altres drets, seria la primera que els donaria suport, tot i patir les seves vagues. Però sembla que no és el cas, que no els semblen prou les propostes de millora que els ofereix l’empresa... Hi tenen tot el dret, però ¿justifica afectar d’aquesta manera milers de treballadors? ¿No s’ha de tenir en compte que l’empresari és l’administració, que gestiona els diners de tothom, no cap empresari privat que es queda la plusvàlua? Sincerament, penso que el comitè en fa un gra massa.
FINA GÓMEZ MARTÍN
BARCELONA
Desconcertat i avergonyit
Estic confós. Tant que es vanagloria el govern central que estem en un estat de dret i que cal respectar les lleis, no entenc que davant l’evidència en les irregularitats comeses pel ministeri de l’Interior exposades al programa Las cloacas de Interior la fiscalia no obri immediatament una línia d’investigació, si més no per aclarir els fets davant l’opinió publica. Tot i que, pel que sembla, no els interessa, ja que potser molts d’ells en formen part, i la vergonya seria tal que haurien de dimitir gairebé tots. La passivitat que demostra el poble davant aquests fets i altres no menys rellevants relacionats també amb Catalunya és preocupant. Si acceptem aquestes irregularitats, no sé on ens conduiran.
MIQUEL PÀMIES ROURA
ROSES
Els cines de barri
A Barcelona hi havia un munt de cinemes de barri que van desaparèixer. Un, el Principal, a Gràcia, va tancar el 1965. Hi feien sempre dues pel·lícules, la dolenta i la bona ; la taquillera parlava sense micròfon; entre els seients hi havia espai per passar còmodament i al bar de l’entrada no hi venien crispetes. Per a entranyable, en Pepitu, l’acomodador. Una tarda de finals dels 50 hi projectaven La reina Cristina de Suecia, de Greta Garbo. En el moment més àlgid, quan faltava un quart d’hora per al final, al Principal se’n va anar la llum per una avaria. Va aparèixer en Pepitu a l’escenari amb una espelma a la mà i, dirigint-se als espectadors, va dir: “Senyores, senyors, sembla que n’hi ha per a una estona. Es retornarà els diners de l’entrada als que vulguin marxar, però als que prefereixin quedar-se jo mateix els explicaré com s’acaba la pel·lícula”.
MIQUEL PUCURULL FONTOVA BARCELONA
Solidaritat
Expulsen d’un vol al Senegal onze persones que es van solidaritzar amb un immigrant a qui la policia va fer entrar a l’avió emmanillat i gemegant.
Resultat: aquesta persona, igualment deportada en contra de la seva voluntat, amb un present i futur ben segur dramàtic, i totes les persones valentes que van intentar frenar aquest despropòsit, expulsades del seu viatge.
Polítiques inhumanes i vergonyoses. Milers de persones vivint un patiment insuportable, provocat per una Europa que, de manera hipòcrita, diu defensar els drets humans. Gent empresonada i deportada per no tenir un simple paper.
És repugnant el que està passant i com els líders europeus, tan ben planxats ells, amb cara de no haver trencat mai cap plat, giren l’esquena als que fugen de la guerra i la misèria. De veritat, no sé com poden dormir tranquils. I tampoc entenc com tots plegats no ens revoltem contra aquesta realitat tan denigrant.
Personalment, dono les gràcies als valents que van fer front a la injustícia. Ells sí que van defensar els drets que tots tenim com a éssers humans.
ROSER CROSAS
VIC
