“Res no canviarà”
“Res no canviarà”, diuen aquells que alguna vegada van voler que això passés: que alguna cosa canviés. Ho diuen per apagar la dèbil brasa de l’esperança de qui encara espera que alguna cosa canviï. Ells, que es creuen ja confortablement instal·lats en el miratge d’un present inalterable, no volen arriscar-se a un futur en què, probablement, com diuen, tot segueixi igual. Ells, suposats pragmàtics a la caça de l’esperança aliena, sempre disposats a abatre-la, tanmateix, per tal de no confessar-se la seva renúncia a canviar les coses, quan els pot l’enyorança, segueixen fiant-ho tot al més irrealitzable somni: que les coses conviïn sense que res canviï. Jo ho intentaré el dia 1.
JESÚS VEIGAS RODRÍGUEZ
BADALONA
Tancats tots en una presó?
Diuen des del govern de Madrid i gairebé tots els partits polítics, els fiscals i els tribunals que si desobeïm el dia 1 d’octubre i anem a votar ens tancaran a la presó. ¿A qui hi posaran? ¿A tots els polítics independentistes? ¿A les associacions catalanes? ¿Als més de 23.000 voluntaris? ¿A tots els ajuntaments favorables? ¿Als de la impremta? ¿Als fabricants de les urnes? ¿Als Mossos? ¿Als centenars de milers de persones que ens vam manifestar ahir com sempre? ¿O també a tots els milions de catalans que anirem a votar per la nostra llibertat?
Ara ja ens toca opinar i decidir com volem el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura! Visca la llibertat!
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
Barcelona reconquerida
Ahir em vaig adonar que no em molesta la gent. Ahir, 11 de setembre del 2017, em vaig adonar que sota el cartró pedra encara hi batega la Barcelona real. La que té pell i ossos, la que té sang a les venes per ballar i celebrar-se. Em vaig adonar que Barcelona la fa la gent, no qualsevol gent, la gent conscient, del color que sigui. La gent que té un cor més gran que la butxaca. Ahir Barcelona estava envaïda per gent amb molts accents i costums diferents.
Borratxos d’esperança recuperen els carrers que massa vegades ocupen comiats de solters intoxicats per alcohol comprat a l’engròs. La dictadura de l’estampat de moda és derrocada pel tèxtil amb consigna. Més dramàtic o més canalla, avui els pits s’inflen sense gimnàs ni silicona. Ahir les samarretes no eren monocromes com altres anys. Els grocs, taronges i roses es creuaven amb els del punt. Ahir a Barcelona hi tenien lloc els que tenen el cor partit, perquè ningú hi feia nosa.
EMMA INFANTE SENTELLES
BADALONA
Coscubiela
No arribo a comprendre l’actitud del senyor Coscubiela al Parlament la setmana passada. Crec que no soc l’únic. ¿CSQP no era sobiranista i estava a favor del referèndum? Entenc que reclami que el referèndum es faci amb garanties, però això potser ho hauria d’exigir al PP, PSC i Cs, que són qui ho impedeixen. És com si un individu a qui un veí li ha partit la cara denunciés després el metge per la cicatriu en comptes del veí per l’agressió.
No em van estranyar els aplaudiments de la dreta espanyolista. Encara no s’ho deuen creure.
XAVIER FERRÀNDIZ
MOLINS DE REI
La pregunta
Els pròxims dies seran decisius per a Catalunya i tots els catalans tenim l’obligació de preguntar-nos en la nostra intimitat de casa nostra: ¿alguna vegada Espanya ha complert alguna promesa feta a Catalunya? Si sou sincers, sabreu què voleu votar el dia 1 d’ octubre.
JORDI RIU VIDAL
SANT ANTONI DE VILAMAJOR
