Multilingüisme literari

GironaEls gironins Albert Rossich i Jordi Cornellà acaben de publicar 'El plurilingüisme en la literatura catalana' (Edicions Vitel·la), un assaig innovador que intenta sintetitzar en una visió de conjunt un fet que encara no havia estat objecte d'un estudi que n'analitzés tots els aspectes. A més de fer un repàs força exhaustiu d'una producció literària fins ara poc coneguda i d'analitzar les variants del plurilingüisme literari a partir d'un corpus format pels textos que al costat del català fan servir altres llengües, els autors apleguen en aquest volum, de 474 pàgines, bona part dels treballs que s'han publicat sobre aquest tema.

Peces insòlites

La literatura catalana compta amb nombrosos exemples de textos multilingües que són valorats com a obres literàries "normals" i no pas com a manifestacions de plurilingüisme. És el cas, per exemple, de la 'Crònica' de Jaume I, el 'Testament' de Bernat Serradell i el 'Vexamen' de Francesc Fontanella. Al segle XX també en trobem mostres rellevants: 'Bearn' de Llorenç Villalonga, 'Incerta glòria' de Joan Sales, 'Mister Evasió' de Blai Bonet, alguns textos experimentals de J.V. Foix i Joan Salvat papasseit... Però al costat d'aquestes peces conegudes, abunden obres que de vegades són "sorprenents, o curioses pel seu caràcter experimental, o simplement enginyoses", i també n'hi ha, esclar, que "no resisteixen la companyia de textos rellevants". Fins ara, els historiadors de literatura catala no s'havien preocupat d'aquestes peces insòlites perquè les consideraven "obres de nul·la qualitat literària que tan sols tenien un interès lingüístic"; els professionals de la llengua tampoc s'hi havien interessat perquè les consideraven "textos fonamentalment retòrics, terreny reservat als historiadors de la literatura".

Desemmascarar la ideologia

El plurilingüisme literari ofereix "un camp privilegiat per desemmascarar la ideologia que s'amaga rere consideracions lingüístiques pretesament objectives", subratllen Rossich i Cornellà. Segons ells, el llibre ajudarà a entendre quina era la funció de la literatura abans que l'home contemporani optés per rebutjar la primacia de la retòrica i propugnés l'originalitat a tota costa. Des d'un punt de vista més ideològic, sostenen que la consideració del conjunt dels textos aplegats a l'assaig permet seguir l'evolució canviant d'algunes de les manifestacions de la literatura que han anat sorgint a l'entorn de "situacions de contacte, d'interferència i de coacció lingüístiques. Veure com se superen determinats prejudicis —i com en vénen, en tornen o se'n mantenen d'altres— pot ser un exercici curiós de memòria històrica", afirmen.

Viaranys insospitats

La visió panoràmica de les diferents perspectives metodològiques i teòriques amb què s'ha enfocat l'estudi del plurilingüisme condueix els autors per viaranys insospitats: "Des d'intentar establir com es configura una tradició literària, fins a examinar la barreja de llengües als textos publicitaris. Avui, en determinats àmbits de la nostra societat, el multilingüisme textual és més aviat la regla i no pas l'excepció". Després de revisar les funcions contemporànies d'aquest fenomen, Rossich i Cornellà reculen en el temps per descobrir quines característiques va adoptar en èpoques passades.

Tres formes de plurilingüisme

El gruix del llibre es dedica a les tres formes principals que adopta el plurilingüisme en la literatura catalana: "L'alternança (el cas més conegut són les novel·les o les obres de teatre on les llengües se succeeixen per motius de versemblança), l'amfilingüisme (quan el text està escrit a la vegada en dues o tres llengües pel fet que les paraules coincideixen) i el mixtilingüisme (quan dues o més llengües apareixen fusionades al nivell de la paraula i el resultat es pot dir que no pertany ni a una ni a l'altra, sinó a un híbrid amb elements lingüístics de totes dues)".

Temes a desenvolupar

Per raons d'espai, els autors han hagut d'explicar sintèticament, o simplement apuntar, temes que "donarien per fer-ne articles prou interessants o fins i tot un llibre monogràfic. Per dir-ne uns quants de ben diferents: les freqüències de les diverses llengües en contacte en la història de la literatura catalana, l'alternança entre dialectes catalans, la problemàtica dels escrits arcaitzants, la sessió acadèmica del Carnestoltes barceloní de 1731, la ideologia diglòssica al teatre i als diàlegs vuitcentistes, les característiques del llatí macarrònic o del llenguatge infantil tradicional...". Com que reproduir els textos sencers i donar-ne una edició amb totes les notes històriques i textuals que requereixen hauria ultrapassat els límits del llibre, Rossich i Cornellà han creat un blog on publicaran textos complets i notes addicionals: multilinguismeliteraturacatalana.blogspot.com.