Una alumna de batxillerat amb altes capacitats estudia medicina a la UdG

Girona“A l’aparell respiratori”, respon a l’instant la Natàlia Espasandín quan la professora pregunta on són les cèl·lules ciliades. A la classe d’introducció a la medicina de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), la Natàlia s’ha guanyat en poques setmanes la fama d’alumna avançada: té sempre la resposta a punt i algun company de classe fins i tot li ha retret, mig en broma, que fa quedar malament la resta d’alumnes. Això és insòlit perquè la Natàlia és una estudiant d’institut que encara no ha fet la selectivitat i, per tant, no ha començat a estudiar oficialment la carrera de medicina, que és el seu gran somni.

La Natàlia és una jove amb altes capacitats que segueix aquesta assignatura de primer de medicina de forma excepcional, gràcies a un conveni firmat entre la UdG i l’Institut Puig Cargol de Sant Antoni de Calonge, on la jove fa segon de batxillerat.

És la primera alumna a Catalunya que s’acull a una resolució de la Generalitat que permet a estudiants de batxillerat amb altes capacitats “cursar determinats continguts d’estudis universitaris” i així permetre’ls “volar més alt”, segons explica el professor de la UdG i delegat del rector per a l’acció preuniversitària, David Brusi.

Cada dimarts, en lloc d’anar a classe a l’institut de Calonge, la Natàlia ho fa a la Facultat de Medicina de Girona. “S’hi ha integrat com una alumna més”, indica Brusi. No va haver de passar cap prova per ser-hi admesa. N’hi va haver prou amb una entrevista amb el degà de la Facultat, Joan San Molina, que va advertir de seguida que es trobava davant d’una jove “excepcional des del punt de vista intel·lectual i humà”. També se li va valorar el seu brillant expedient acadèmic i el fet que l’any passat, en una prova MIR, que han de passar els llicenciats en medicina que volen iniciar la formació d’especialitat, la Natàlia va demostrar tenir uns coneixements extraordinaris en genètica.

Obsessió per la genètica

“Des de ben petita, quan vaig començar a aprendre a llegir, la medecina ha sigut la meva gran passió”, admet la Natàlia. “En tornar de l’escola, quan arribava a casa, en lloc de jugar devorava llibres d’anatomia humana”, recorda. Anys més tard, quan li va arribar el diagnòstic d’una severa malaltia, la síndrome d’Ehlers-Danlos, que l’obliga a moure’s en cadira de rodes, el seu interès per la medicina es va accentuar i va derivar en una “obsessió” per la genètica, tal com ella admet. És d’origen genètic la síndrome que pateix la Natàlia, una malaltia minoritària, de les anomenades rares, que li provoca fragilitat en diversos òrgans del cos: ossos, pell, articulacions i sistema circulatori.

Aquesta fragilitat del seu organisme contrasta amb la fortalesa de la seva personalitat. Els seus professors coincideixen que lluita fins al final per aconseguir el que es proposa, com ara poder seguir un curs a la universitat abans d’hora. “Quan em van dir que m’acceptaven a la Facultat de Medicina no vaig poder contenir les llàgrimes, és difícil descriure el que vaig sentir, segurament el mateix que sent un nen quan per fi rep aquella joguina que sempre ha desitjat”, diu la Natàlia. “És una oportunitat meravellosa per aprofitar els coneixements que tinc i aprendre més. Em sento molt realitzada”, afegeix.

Anar a la Universitat de Girona també l’ajuda a treure’s l’espina que li va quedar clavada quan, l’any passat, va rebre una beca per participar en treballs de recerca a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore, als Estats Units. Però la seva malaltia la va obligar a passar pel quiròfan i li va impedir aprofitar la beca. “Si tot va bé, hi aniré l’any vinent. Em guarden la beca”, diu il·lusionada.

Premis de recerca

La Natàlia es mou com el peix a l’aigua entre investigadors. L’any passat va presentar una ponència en un congrés sobre malalties rares a Múrcia, juntament amb el metge que li segueix la malaltia i que li va fer també el seguiment del treball de recerca de batxillerat. El treball el va dedicar a una malaltia rara (no la que ella pateix, perquè va témer que seria massa subjectiva a l’hora d’abordar-la) i va obtenir el primer premi Argo de l’àmbit de biociències i ciències de la salut de la UAB, i el tercer premi de treballs de recerca de ciències de la vida i de la salut del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Suport de l’institut

La Natàlia agraeix el suport incondicional que rep de l’equip docent de l’Institut de Sant Antoni de Calonge, d’on va sorgir la petició que s’acollís a la resolució de la Generalitat que li havia de permetre cursar continguts d’estudis universitaris de medicina. “Vam iniciar les gestions amb el departament d’Ensenyament i ens va sorprendre que no hi hagués cap precedent a Catalunya”, explica la directora de l’Institut de Sant Antoni de Calonge, Elsa Anton. “La Natàlia té un perfil idoni per aprofitar aquesta oportunitat. Des que assisteix al curs a la universitat la veiem molt satisfeta i compagina a la perfecció els estudis a la facultat amb els de l’institut, on es prepara per a la selectivitat”, explica la directora, que admet que, donada la maduresa intel·lectual de l’alumna, acadèmicament la universitat li pot oferir un plus que no li pot donar l’institut.

A la UdG, la Natàlia segueix les classes teòriques d’introducció a la medicina: homeòstosi i regulació, i també els tallers corresponents. Segons explica el degà, no se l’avaluarà a la universitat, sinó que se li reconeixerà que ha cursat aquesta matèria en l’avaluació del batxillerat. Per a la Natàlia, l’avaluació és el menys important. Segons explica, l’experiència li haurà servit per demostrar que la seva discapacitat física no la incapacita per volar tan alt com ella es proposi en els estudis. Des de ben petita que vol estudiar la carrera de medicina i ja hi té un peu abans d’hora.

Però els èxits acadèmics de la Natàlia no han anat acompanyats d’unes relacions socials igualment reeixides, com passa a alguns nois i noies amb altes capacitats. “He patit aïllament social, segurament perquè he sigut més madura que els meus companys de classe o perquè no tinc prou habilitat per relacionar-me amb la gent de la meva edat. Els meus companys m’han tractat amb respecte però no m’han considerat una amiga amb qui sortir i divertir-se”, lamenta.

Una “enciclopèdia sobre rodes”

“Sempre m’han vist com una enciclopèdia sobre rodes”, afegeix la Natàlia, que assegura que tot i que això l’ha fet patir, mai ha arribat a traumatitzar-la. “Vaig aprendre a estar sola i a refugiar-me en els meus llibres”, confessa. Del seu aïllament, però, ella n’ha volgut treure una lliçó per a la resta d’alumnes de l’institut. L’any passat va proposar a la direcció de fer unes xerrades als alumnes de segon d’ESO sobre l’acceptació de la diferència. L’experiència va tenir èxit i aquest any també s’hi han incorporat els alumnes de primer d’ESO.

Entrar a la universitat ha permès a la jove sentir-se menys diferent i més acceptada: “A la universitat a ningú li espanta la cadira de rodes ni el fet que en sàpiga molt d’una matèria. Els companys de classe em consideren una més, em conviden a anar amb ells a la cafeteria, parlen amb mi. Em sento acollida”.