Publicitat
Publicitat

QUADRAR ELS NÚMEROS MUNICIPALS

Empreses de neteja, manteniment de jardins i altres serveis pateixen llargs retards a l'hora de cobrar

Ajuntaments escanyats, proveïdors ofegats

Les arques municipals estan buides i els primers que se'n ressenten són els proveïdors i les empreses concessionàries. Els ajuntaments clamen una reforma de la llei de finançament local.

"Estem davant la situació més difícil per als ajuntaments en l'etapa democràtica", diu l'alcalde de Tortosa i president de la comissió d'hisendes locals de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Ferran Bel. Ho corrobora l'alcalde de Sabadell i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC): "El problema és molt greu", admet Manel Bustos. "S'està convertint en un drama per a molts proveïdors, que s'acaben convertint en finançadors de les administracions", es lamenta el regidor d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes. "Això és insuportable per a nosaltres", exclama Francisco Jardón, president de la Asociación de Empresas de Limpieza Pública (Aselip). "Ens aboca al tancament d'empreses i a la pèrdua de llocs de treball", assegura el secretari general de Pimec, Antoni Cañete. Ho veu igual la portaveu de CCOO, Dolors Llobet: "Si els ajuntaments paguen tard, la repercussió és en les condicions laborals dels treballadors." "Hi ha proveïdors que fa dos anys que no cobren", exemplifica el secretari d'administració local de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Juan Francisco García. Un peix que es mossega la cua.

Com es pot sortir d'aquesta espiral? Si el diagnòstic és pràcticament idèntic, el remei es converteix en unànime per a les corporacions locals, patronals i sindicats: cal afrontar amb urgència una reforma de la llei del finançament local que es reivindica des de l'any 1991. Mentrestant, els ajuntaments han d'assumir despeses que, sovint, no els corresponen pel seu àmbit competencial, se'ls tanca l'aixeta del crèdit, cau la recaptació d'ingressos a causa de la crisi i, a sobre, les transferències corrents de l'Estat i de la Generalitat no arriben, o ho fan tard, o són inferiors del que s'esperava. Amb aquest panorama, ¿qui és capaç de complir la recentment aprovada llei de la morositat, que obliga a pagar en 50 dies? Ningú. L'Ajuntament de Barcelona és el que més s'hi acosta i actualment ho fa a 55 dies, amb l'objectiu d'escurçar-ho a 50 al llarg d'aquest any. "Pagar escrupolosament és la nostra modesta aportació per ajudar les petites i mitjanes empreses", diu Jordi William Carnes.

Prohibit endeutar-se
Però no tothom ho pot fer. I si la reforma de la llei de finançament local ha de ser la solució a llarg termini, a curt termini s'imposen mesures imaginatives i urgents. Ferran Bel demana que no es culpabilitzi d'aquesta situació els ajuntaments perquè són les administracions amb menys dèficit públic però, en canvi, "som els únics a qui s'ha prohibit endeutar-nos". I afegeix: "Són necessàries actuacions de xoc: a final d'any molts ajuntaments no podran afrontar els pagaments." Manel Bustos també considera que a la situació actual "no s'hi ha arribat per una gestió ineficaç, sinó perquè els municipis hem hagut d'assumir tot allò que l'Estat i la Generalitat no ha fet". "No poden eludir la seva responsabilitat, perquè sense la reforma del finançament local, no hi ha solució", repeteix l'alcalde de Sabadell i president de la FMC.

Les empreses, ofegades per l'asfíxia municipal, diuen que estem davant d'una "perversió que condueix a la destrucció", opina el secretari general de Pimec. Cañete estén la mà a les corporacions locals per pressionar plegats i negociar la nova llei de finançament local: "Estem disposats a mitjançar i col·laborar." La patronal de les empreses del sector de la neteja quantifica en uns 3.500 milions d'euros el deute dels ajuntaments de tot l'Estat a les concessionàries de serveis.

Com el secretari general de Pimec, el president de l'Aselip lamenta que no s'hagi aplicat el reial decret que obria una línia de préstecs de l'ICO per a ajuntaments. Francisco Jardón posa encara damunt la taula una altra dificultat: "Tampoc tenim cap interlocutor general i cal negociar ajuntament per ajuntament." Algunes veus, com la del secretari d'administració local de la UGT, recorden que el problema s'agreuja als ajuntaments amb equips de govern dèbils o municipis molt vinculats al sector de turisme i serveis. "La costa de Tarragona n'és un exemple", diu Juan Francisco García. "Moltes localitats han aplicat un model de creixement basat en el boom immobiliari, que a llarg termini no fa res més que inflar les despeses", remata la portaveu de CCOO, Dolors Llobet. El regidor d'Economia i Hisenda de Barcelona té una aposta clara: "Hem d'incentivar la instal·lació d'empreses perquè garanteixen un creixement sostingut i acabar amb les polítiques basades en la construcció." La dita del pa per a avui i fam per a demà s'ha complert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT