Publicitat
Publicitat

Un infart acaba amb la vida de Madero als 47 anys

Antifrau, en suspens per la mort del seu director

La mort sobtada, ahir a l'aeroport de Milà, del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya als 47 anys ha deixat en suspens l'organisme. La setmana que ve s'haurà de dissenyar una transició inesperada.

David Martínez Madero tornava ahir de Singapur, on havia participat en una reunió de l'Associació Internacional d'Autoritats Anticorrupció (IAACA). En una escala tècnica a Milà, en sortir del bany, va patir el que tothom va pensar primer que era un desmai. L'acompanyava el cap de prevenció i formació de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Xavier Sisternas, que a l'instant es va posar en contacte amb l'OAC per demanar detalls del seu historial mèdic per si podien ser útils als serveis mèdics. Però ja no hi havia res a fer. Madero no va poder ser reanimat. Tot fa pensar que va morir com a conseqüència d'un infart, als 47 anys.

La tràgica notícia va deixar commocionats els companys de Madero que integren la minsa estructura orgànica de l'Oficina Antifrau, en què el seu director s'havia convertit en referent de dedicació al seu càrrec, respectat i apreciat pels seus col·laboradors.

Martínez Madero va ser nomenat director de l'Oficina Antifrau de Catalunya el maig del 2009. En aquest poc temps ja havia tingut damunt la taula 150 casos, dels quals una vintena havien quedat arxivats. La seva mort, però, ha deixat en una situació d'inevitable suspens l'organisme que ha dirigit amb rectitud -ho saben bé les institucions catalanes i els partits polítics, alguns en especial- només durant un any i mig dels nou pels quals havia rebut l'encàrrec.

Interinatge inesperat
La prioritat ahir a l'Oficina era la gestió dels fets immediats, "encaixar el cop", en definitiva, i gestionar la repatriació del cos i la comunicació de la mort a les institucions, especialment al Parlament, del qual penja l'organisme antifrau, creat el novembre del 2008. L'afecte personal que havia teixit Madero amb el seu entorn laboral no facilitava ahir l'assumpció serena dels fets. Fonts de l'OAC van explicar a aquest rotatiu que no serà almenys fins a la setmana que ve que es començarà a dissenyar un període d'interinatge inesperat i imprevist. De fet, Madero no havia nomenat encara director adjunt, la figura que, segons la llei de l'Oficina Antifrau, hauria d'haver substituït el director fins al nomenament d'un successor. Un procés que l'OAC farà amb el Parlament. I, fent cas dels precedents (la creació de l'ens va comptar amb el vot en contra de CiU després que el tripartit teixís un feble consens), no s'augura un procés ni ràpid ni fàcil.

Context polític diferent
La llei de l'Oficina Antifrau de Catalunya estableix que el director ha de tenir un perfil nítid. L'ha de proposar el president de la Generalitat i ha de tenir el suport almenys de tres cinquenes parts del Parlament, en primera volta, o per majoria absoluta, en segona volta. Així ho estableix una modificació de la llei que va imposar el tripartit per superar el bloqueig a l'ens que va exercir CiU. La diferència respecte de l'anterior legislatura és l'aritmètica parlamentària: la legislatura passada calia almenys el suport de PSC, CiU i ERC per sumar les tres cinquenes parts del Parlament, que ara sumen en solitari CiU i PSC, malgrat que l'organisme no podria esquivar el desprestigi si el pròxim director només comptés amb el suport dels dos principals partits del Parlament, que van ser els que més pegues hi van posar.

Tenint en compte que ni Madero, de qui cap partit va posar en dubte la idoneïtat per al càrrec -una altra cosa eren els recels que creava la institució en si entre els partits i la Sindicatura de Comptes-, va ser nomenat a la primera, res fa pensar que el procés serà menys feixuc ara.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT