Publicitat
Publicitat

Santi Lapeira, vicepresident de l'Acadèmia del Cinema, també celebra la notícia

"Aquest nou acord serà bo per a tothom"

A més de protegir la producció pròpia, des de l'Acadèmia del Cinema es lluita per la presència del català a les sales. El vicepresident, Santi Lapeira, comença a especular sobre els beneficis del pacte.

"Aquests últims mesos han estat molt fumuts per als espectadors de Catalunya", diu Santi Lapeira, director de pel·lícules com ESO i segon a la presidència de l'Acadèmia del Cinema Català, després de Joel Joan. "Fa un any el públic podia celebrar les conquestes que el doblatge havia fet en la nostra llengua. Però des que es va trencar l'acord amb Fedicine, la situació ha empitjorat". Com moltes de les persones que han estat implicades en aquest procés de negociació, Lapeira va tenir ahir una molt grata sorpresa. "La d'avui és una gran notícia. S'ha obert un camí molt important per al cinema en català", diu l'acadèmic, fent balanç del procés.

Sembla que encara no és fàcil endevinar per on aniran els trets. Tot i que s'ha creat un context favorable per al disseny de noves estratègies, l'única notícia confirmada és que les majors han reprès les bones relacions amb el nou govern. "És per aquest motiu que es fa molt difícil opinar sobre les dimensions que pot arribar a agafar tot això -es disculpa Lapeira-. Caldria, si més no, un esborrany del pacte per poder-ho valorar. Però una cosa sí que ja es pot dir d'entrada: aquest acord serà bo per a tothom. Estic absolutament convençut que les dues parts en sortiran beneficiades". Lapeira defensa que l'oferta de cinema en català és una necessitat, i que una situació en què només veiem estrenes doblades al castellà no es pot legitimar de cap manera. "Ara per ara, a la cartellera no hi ha cap equilibri entre les dues llengües", confirma Lapeira.

L'interès del cinema en català

Potser per deformació professional Lapeira no pot evitar fer un petit recompte històric de com ha arrelat el català en el cinema. L'any 1952 es va estrenar El Judes d'Ignacio Iquino, la primera pel·lícula en català. "Des d'aquesta data fins ara s'ha avançat molt. Primer van ser les multinacionals, que van doblar les pel·lícules de més taquilla", explica. De seguida es va veure que el públic potencial més fiable de les sessions en català era l'infantil. Com afirma Lapeira, d'aquesta primera onada de doblatges catalans en van sortir les versions dels grans èxits de Disney. "Ara que l'escola és en català i que els nanos creixen en català, no podem consentir que no hi hagi cinema en català", diu Lapeira

Des de l'Acadèmia, Lapeira recorda que aquests mesos sense còpies en català han aixecat molta polseguera entre la població. "Els espectadors donen tot el seu suport a un cinema que parla en la seva llengua. Mentre existeixi el doblatge, ha d'existir una paritat entre el català i el castellà. No crec que això s'hagi d'aconseguir imposant quotes, com fa la llei de cinema, però es poden incentivar determinades polítiques de foment. Segur que funcionaria i que el públic s'hi implicaria", espera Lapeira.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT