Publicitat
Publicitat

ORGANISMES SUPERVISORS

La Comissió del Mercat de les Telecomunicacions podria ser una "subseu" del nou ens unitari

Barcelona perd la CMT

El govern espanyol prepara un avantprojecte per agrupar els set organismes reguladors en una única comissió. La CMT podria seguir a Barcelona, però com a "subseu" i amb menys rellevància.

El fet de disposar de la seu de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) a Barcelona és un engranatge clau per al desenvolupament del districte tecnològic del 22@. Ha estat i és un dels exemples més utilitzats pels responsables polítics per promocionar la transformació d'aquesta zona del Poble Nou. Des d'ahir, però, la importància que representa per a Barcelona acollir, des del 2005, la seu de la CMT ha quedat molt diluïda.

El govern espanyol va donar llum verda a la unificació dels set organismes reguladors en una única Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L'objectiu de l'avantprojecte de llei de reforma d'organismes supervisors és "incrementar la competència, enfortir la competitivitat i guanyar eficiència", segons va explicar la vicepresidenta i portaveu de l'executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres. La seu del nou macroregulador s'ubicarà a Madrid però disposarà de delegacions en altres ciutats "que pel seu volum d'activitat ho facin aconsellable".

La incògnita de la "subseu"

Aquest podria ser el futur de la seu de la CMT a Barcelona, que "pot ser aprofitada per a una subseu" del nou organisme. La vicepresidenta, però, només va parlar de possibilitats i no va confirmar que l'edifici de Barcelona es converteixi en una "subseu" tot i que va considerar que seria positiu: "En aquest àmbit no només hi operaria una part dels mercats, sinó el conjunt dels mercats, cosa que redundaria en eficàcia". Tampoc va fer cap menció a si es reduirà la plantilla de treballadors de la CMT, integrada per 170 persones. Sáenz de Santamaría va fer un repàs als orígens de cada organisme i va insistir que la xifra actual és excessiva i problemàtica. La unificació busca "evitar duplicitats, contradiccions en els informes, pèrdues de seguretat jurídica i desprotecció del mercat i dels consumidors". Per exemple, va dir que s'han donat casos de productes autoritzats per algun organisme supervisor -que no va mencionar- que després han estat objecte de multes per part de la Comissió de la Competència.

El projecte, que es basa en un informe, preveu unificar tots els organismes, excepte el Consell de Seguretat Nuclear i els del sector financer: la Comissió Nacional del Mercat de Valors i el Banc d'Espanya.

Un estalvi de quatre milions

El projecte preveu reduir també el nombre de consellers, que passaran dels 52 actuals a 9 en la comissió unificadora. Una disminució que només en sous suposarà un estalvi de quatre milions d'euros, segons va explicar la vicepresidenta. "Imagini's l'estalvi quan es racionalitzin les seus", va afegir Sáenz de Santamaría sense donar més detalls.

A més, el Congrés de Diputats podrà vetar per majoria absoluta els nou membres de la nova Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Fins ara, el Congrés entrevistava les persones designades per l'executiu per dirigir aquests organismes, però no podia evitar el seu nomenament. El mandat dels consellers tindrà una duració de sis anys amb renovacions parcials i presidència rotatòria.

Els organismes reguladors van néixer als anys noranta en el procés de liberalització que va acabar amb els monopolis d'empreses públiques. Fins fa cinc anys n'hi havia només tres, en els àmbits de l'energia, les telecomunicacions i la competència. El 2007 es va crear la Comissió Nacional del Sector Postal i el 2011, després de l'aprovació de la llei d'economia sostenible, es van crear la Comissió Nacional del Joc i la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària. A aquestes institucions caldria afegir-hi el Consell de Mitjans Audiovisuals, que preveu la llei general de comunicació audiovisual, però que finalment no es crearà.

L'objectiu dels reguladors és vetllar, de manera prèvia, pel correcte funcionament de determinats sectors econòmics, fer propostes tècniques i resoldre conflictes entre les empreses i l'administració. En canvi, la Comissió de la Competència exerceix un control ex post . Aprova les operacions de concentració entre empreses i sanciona les conductes contràries a la llei.

Més poder per als ministeris

El nou macroorganisme està adscrit al ministeri d'Economia, però, de fet, dóna més poder a tots els ministeris, ja que passaran a encarregar-se de tasques administratives i de registre i inspecció dels operadors. Aquesta "concentració de poder" en els ministeris pot inquietar els operadors, segons expliquen fonts coneixedores del sector, que adverteixen que podria vulnerar el principi d'independència que reclama la Unió Europea per als ens supervisors. A més, posen en dubte que suposi un gran estalvi econòmic, ja que, en el cas de la CMT, es finança també amb les contribucions dels operadors. El govern de Mariano Rajoy considera que la unificació millorarà la "qualitat" i la "independència" del regulador, en integrar tots els tècnics, a banda d'un suculent estalvi per a les arques públiques. Uns avantatges que des del barri del Poble Nou de Barcelona poden semblar més aviat tot el contrari.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT