Publicitat
Publicitat

ENVELLIMENT EL REPTE DE FER-SE GRAN

Ben atesos sense marxar de casa

Familiars i treballadors sense contracte assumeixen la major part de la feina

L' atenció a la gent gran a casa seva involucra família, sector públic i sector privat. És l'entorn familiar, però, el que assumeix la major part de la feina. Carmen de la Cuesta, doctora en infermeria especialitzada en atenció a les persones grans, diu que el 78% dels ancians reben ajuda només de la família. Segons De la Cuesta, "és una qüestió cultural, que al centre i nord d'Europa no es dóna amb tanta intensitat". Tot i constatar que el paper de l'administració és molt petit, l'acadèmica celebra que la llei de la dependència faci un reconeixement als cuidadors familiars: "És un pas important".

La figura del cuidador familiar

La legislació preveu uns ajuts que depenen del grau de dependència i que poden consistir en els serveis d'un cuidador professional o bé en una quantitat econòmica per a un familiar de la persona gran que es comprometi a cuidar-lo. Segons el cap del gabinet d'estudis de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), Àngel Sánchez, "el cuidador familiar ho pot fer igual de bé que un de professional, mentre sàpiga què ha de fer". La seva entitat ofereix cursos de formació per a aquests familiars, que ensenyen diversos aspectes de com tractar les persones grans.

La doctora De la Cuesta, però, no creu que sigui una bona opció: "Els cuidadors familiars estaven molt bé fa 20 o 30 anys, però avui les persones dependents són molt complexes de cuidar, són persones que en una altra època no haurien sobreviscut". Lourdes Sánchez, treballadora social i responsable de la web divulgativa Socialserveis.cat, coincideix a assenyalar la importància de la formació dels professionals. "Amb tècniques de tractaments o menjar, però també pel que fa a les relacions personals", diu Sánchez, tot afegint que els serveis que ofereix l'administració a través dels serveis socials municipals tenen un punt feble important: "Els perfils dels treballadors són massa rígids, de vegades es té una persona només per netejar, fa falta anar a buscar el pa i no està obligada a fer-ho".

Empreses i empleats irregulars

Tinguin prestacions de la llei de la dependència o no, moltes famílies busquen algú perquè cuidi la persona gran. Lourdes Sánchez recomana acudir a empreses especialitzades i no a persones individuals sense fer-los contracte "perquè, en principi, la seva qualificació és millor, i per una qüestió de responsabilitat legal". Un professional que convisqui les 24 hores amb la persona dependent costa entre 800 i 1.400 euros.

L'altra possibilitat, però, és la majoritària. Segons la doctora De la Cuesta, un 70% de les persones grans cuidades per algú que no és de la família estan cuidades per una dona immigrant sud-americana. "La majoria són empleades domèstiques que, a més, han de cuidar la persona dependent", explica De la Cuesta. "Alguna legalment, però la majoria no tenen papers i estan en condicions d'explotació", lamenta. Cobrint-los l'habitatge i totes les despeses relacionades, se'n poden trobar per només 400 euros al mes.

La Fatec insisteix que, fins i tot quan l'administració no reconeix la dependència i no concedeix prestacions, el millor és parlar amb els serveis socials. Lourdes Sánchez també recomana aquesta via: "Ells són els que poden orientar i assessorar millor".


Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT