Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2011

Malgrat la crisi i les vacances, la gent surt massivament al carrer i fa que la venda de llibres aguanti, però la de roses punxa

Bon Sant Jordi, malgrat tot

Ales 10 en punt del matí, l'hora en què començava el tradicional esmorzar d'escriptors, editors i de la resta de faràndula literària a l'Hotel Regina -tradicional des que es va començar a celebrar l'any 2000-, les parades de llibres de passeig de Gràcia, plaça Catalunya i la Rambla eren tan poc freqüentades que els pitjors averanys sobrevolaven els cafès amb llet, els croissants, els minientrepans i fins i tot els sucs de taronja. Tot i que no hi havia ni rastre dels núvols que s'havien predit per acabar de rematar la diada, que queia en dissabte i en plena setmana santa, feia l'efecte que els barcelonins encara no s'haguessin atrevit a sortir de sota els llençols i comprovar que el dia era fresc però radiant.

"Hem encarregat sol als proveïdors i ens l'han servit!", exclamava Ester Pujol, directora editorial de Grup 62, que seguia mantenint l'esperança, actitud que va quedar recompensada quan, poca estona després de la foto -i dels cops de colze per figurar-hi- els venedors van començar a notar l'afluència de visitants autòctons i un nombre considerable de turistes, que tot i no comprar gaire llibres van passar una estona de curiositat antropològica.

A l'hora de dinar, la terrassa de l'Hotel Condes acollia la trobada organitzada per Grup 62, on s'hi podia menjar més aviat poc, però els autors de la casa exhibien rialles de felicitat. "No em puc queixar", deia Ramon Solsona, últim premi Sant Jordi, un dels autors que les previsions situaven en els primers llocs de llibres més venuts en català de la jornada. "Em pensava que signaria menys, però no m'ha anat malament- explicava Núria Amat, a qui li havia tocat signar al costat d'Albert Espinosa-. La cua d'adolescents que volien que l'Albert els signés l'última novel·la era extraordinària". La nit d'abans de la diada, Espinosa, el previsible fenomen de vendes d'aquest Sant Jordi, ja es confessava "molt feliç" per tot el que li estava passant i agraïa els lectors que l'havien descobert gràcies al boca-orella.

Emili Teixidor es passejava tranquil per la terrassa del Condes, content d'haver signat unes quantes desenes d'exemplars de la novel·la Pa negre (Columna, 2003), llibre que al cap del dia es confirmaria com el tercer més venut en català en llibreries com La Central. Martí Gironell no es cansava de repetir el secret d'haver aconseguit que L'arqueòleg (Columna) s'hagi mantingut des del gener entre els llibres més venuts: "L'he defensat molt fent presentacions a comarques. És molt important moure's per tot el territori!"

Satisfacció continguda

El batibull que durant tota la tarda es va viure a Barcelona i a altres poblacions catalanes va influir en la bona valoració que Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, va fer a l'ARA al capvespre. "No ha estat un Sant Jordi per llançar coets, però hem resistit i de sobres", va dir. "Ha anat raonablement bé. A primera hora hi havia menys gent que de costum, però aquesta absència ha quedat contrarestada després, amb la bona afluència del migdia i la tarda". Daura, que encara tenia al cap el "Sant Jordi esplèndid i triomfant" de fa dues temporades, assegurava que "tot i la crisi de consum, ha estat una diada acceptablement bona". Per al Gremi de Llibreters, el volum total de facturació s'acostaria als 19 milions d'euros de l'any passat, xifra que només podrà ser matisada en els pròxims dies, encara que alguna font editorial hagi expressat el desacord amb les previsions i hagi manifestat que les vendes d'enguany hauran caigut un 10%. En tot cas, aquest percentatge és menys catastròfic que el de la venda de roses, que ha estat un 20% menor que el de la temporada passada.

Espinosa, Solsona i Hessel

Segons el Gremi de Llibreters, l'autor més venut d'aquest Sant Jordi tant en català com en castellà ha estat Albert Espinosa. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine ha estat l'opció majoritària, també a l'hora de les signatures. Si Espinosa és capaç d'escriure una novel·la cada estiu, fer guions de sèries, dirigir muntatges teatrals i pel·lícules i publicar columnes periodístiques cada setmana, ahir va quedar demostrat que també és un plusmarquista de la signatura: va dedicar 2.500 llibres.

L'home de la maleta de Ramon Solsona l'ha perseguit de prop. De la seva última novel·la, el premi Sant Jordi, ja n'ha col·locat uns 30.000 exemplars. Martí Gironell, que ja ha despatxat més de 20.000 arqueòlegs , ha ocupat la tercera posició de la llista de més venuts en llengua catalana. Aquests dos han estat els únics llibres escrits en català del rànquing dels més venuts, on no hi ha hagut, sorprenentment, una extriomfadora de Sant Jordi com Najat El Hachmi. En castellà -i sempre després d'Espinosa-, Los enamoramientos de Javier Marías, El ángel perdido , de Javier Sierra, i Mar de fuego , de Chufo Lloréns, han estat els llibres més triats pels lectors. Cal anar fins al cinquè lloc per trobar-hi un autor estranger, Ken Follett i La caída de los gigantes .

En el camp de la no-ficció, el primer lloc també l'ha ocupat el mateix autor tant en català com en castellà, el nonagenari Stéphane Hessel i el seu crit d'indignació. Punset i les seves Excuses per no pensar , la disjuntiva extrema de Kilian Jornet - Córrer o morir -, i un altre llibre combatiu, La república islàmica de Catalunya , de Pilar Rahola, han ocupat el segon, tercer i quart lloc dels més venuts en català. Pel que fa al castellà, la proximitat de la calor ha fet que la segona tria més majoritària hagi estat un llibre per perdre pes, El método Dukan ilustrado , seguit de l'assaig de Punset i d'un llibre que, aparentment, juga en una lliga oposada a les receptes de Pierre Dukan: Saber cocinar , de Sergio Fernández i Mariló Montero.

Antoni Daura valorava "la varietat" i "la dispersió de les vendes". En llibreries independents com La Central, entre els cinc llibres de ficció més venuts en català hi havia Natura quasi morta , de Carme Riera, i La bicicleta estàtica , de Sergi Pàmies. En castellà, Haruki Murakami i Juan Marsé. El segon llibre més venut a Laie havia estat Fácil de matar , de Maruja Torres, i apareixien al top 10 Jordi Llovet i Vicenç Villatoro. A la llista d'Abacus -gairebé idèntica a la del Gremi de Llibreters- hi sortia La casa cantonera , de Sílvia Alcàntara, com a cinquè llibre més venut; en castellà, el cinquè lloc era per a Riña de gatos , d'Eduardo Mendoza. Varietat i dispersió.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT