Publicitat
Publicitat

CRISI DE L'EURO

Assegura que les creixents exigències a la banca posen en perill el sector i la recuperació econòmica

Botín carrega contra Brussel·les

El president del Santander aprofita una conferència davant d'altes autoritats per protestar contra els plans de la CE. Elevar el nivell de capital que han de tenir els bancs enfonsarà el sector, assegura.

Emilio Botín va mostrar ahir la seva oposició frontal als projectes europeus per a la banca, que inclouen des d'una nova recapitalització fins a una devaluació del deute espanyol que té la banca actualment. El president del Santander, acostumat a posicionar-se en qüestions extrabancàries (la primavera passada va demanar a Zapatero que no convoqués eleccions anticipades), havia guardat distància amb els anuncis que arriben de Brussel·les. Però ahir va aprofitar la inauguració de la Conferència Internacional de Banca per destapar-se.

"És el moment de frenar el tren regulador i valorar l'impacte de les mesures que ja estan en marxa", va dir Botín. En la seva opinió, les mesures que s'estan plantejant des de Brussel·les "no tenen cap sentit" perquè no respecten les reformes que ja s'han aplicat. Botín es referia a la intenció de la Comissió Europea d'apujar el llistó de capital bàsic fins al 9% malgrat que fa tot just un any que ja es va elevar aquest nivell fins al 7%. El president del primer banc europeu per valor a la borsa (tot i que les accions de l'entitat han caigut un 50% en els últims tres anys) assegura que aquests canvis posen en perill la recuperació econòmica. A la platea l'escoltaven autoritats de primera línia com Andrea Enria, president de l'Autoritat Bancària Europea; José Viñals, director d'Assumptes Monetaris de l'FMI, i Joaquín Almúnia, vicepresident de la Comissió Europea. "No hi ha economia sana sense banca sana", va proclamar el president del Santander.

Depreciació del deute?

Ahir el diari Cinco Días assegurava que Brussel·les estudia depreciar un 5% el valor del deute sobirà d'Espanya, cosa que obligaria els bancs espanyols a captar 40.000 milions d'euros per tenir el 9% de capital bàsic que possiblement s'imposi. Un repte difícil en un moment en què la competència entre entitats per captar fons ja és molt elevada. D'aquests 40.000 milions, la meitat l'haurien de captar els quatre principals bancs (Santander, BBVA, CaixaBank i Bankia).

La defensa de la banca espanyola és una de les poques coses que ha unit José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Ahir, el candidat del PP a les eleccions del 20-N va assegurar que el president espanyol té tot el seu suport perquè a la cimera europea d'aquest cap de setmana defensi la solvència del deute espanyol. Rajoy va demanar a Zapatero que "presenti batalla" i no permeti una reducció del seu valor.

L'agenda de la cimera d'aquest cap de setmana està molt plena. Ahir Alemanya va obrir un nou front quan la cancellera Angela Merkel va reclamar que Grècia estigui supervisada permanentment per una troica (equip format per tres parts, en aquest cas CE, BCE i FMI). D'aquesta manera, Merkel considera que es tindria més controlat el país per assegurar-se que compleix la implantació de les mesures que se li han imposat i la reducció del dèficit seguint els terminis previstos.

Un portaveu de la CE va sortir ràpidament a negar que aquesta opció s'hagi plantejat. "La Comissió no ha considerat mai aquest escenari", va dir una font citada per l'agència Reuters.

Com ha passat altres vegades, hi ha dubtes sobre quines expectatives cal tenir respecte a la cimera. Ahir Angela Merkel va insistir a rebaixar les expectatives generades en les últimes setmanes. "Serà un pas important però n'hi haurà d'altres més endavant". Dilluns la cancellera ja havia dit que no calia "somiar" que "tot s'hagi solucionat" aquest cap de setmana. Però ahir la CE va insistir que no es pot perdre més temps i que cal una resposta "integral" i "urgent" per fer front a la crisi del deute, segons va declarar el seu portaveu econòmic, Amadeu Altafaj.

Més continguts de