Publicitat
Publicitat

DOSSIER PAÍS VALENCIÀ

Brots verds en una relació enverinada

Projectes com  el corredor mediterrani posen a prova la relació  entre Catalunya i el País Valencià

Les relacions entre el País Valencià i Catalunya continuen provocant rius de tinta. La pressió contra el concepte de Països Catalans, present des dels anys 60, fa que com a mínim el debat encara continuï vigent. No cal dir que des de l'Estat s'han fet molts esforços per impedir una relació normal entre Catalunya i el País Valencià, començant per la Constitució del 1978, que prohibeix expressament la federació entre comunitats autònomes. És l'única vegada que parla de federalisme, per prohibir-lo.

El PP qüestiona fins i tot el nom de País Valencià, amb el silenci còmplice del PSOE, que a la Transició va acceptar canviar el nom del país i va renunciar a la simbologia, pressionat per la UCD i els sectors més conservadors de la societat valenciana. "Ser valencians és la nostra manera de ser catalans", la històrica frase de Fuster, només serveix com a guia per a una part minoritària del valencianisme polític i cultural. El fusteranisme està en revisió a València, i ja només el predica l'independentisme i el món cultural que lidera Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

Una llei electoral injusta per a les minories, que situa la barrera de l'accés a les Corts al 5%, ha deixat el nacionalisme polític a fora de les institucions durant molts anys. Però ara això ha començat a canviar amb l'entrada amb força a les institucions de Compromís, un valencianisme que trenca el bipartidisme espanyol i fa un forat en l'opinió pública, amb lideratges com el de Mònica Oltra, forjats a base de plantar cara a la corrupció que impregna les administracions del PP. Al carrer, la contestació també va en augment, com s'ha demostrat aquesta setmana amb la #primaveravalenciana, que ha tret milers de persones al carrer contra la brutalitat policial i a favor de l'escola pública.

Des de Catalunya es parla molt de Països Catalans, però s'ha viscut d'esquena al País Valencià, tant políticament com institucionalment, amb honroses excepcions, com la de Max Cahner i altres prohoms del nacionalisme. La ignorància, sumada al romanticisme, ha fet sovint més mal que bé, vistos els resultats.

Però més enllà de la política, projectes com el corredor mediterrani demostren que hi ha interessos de futur compartits, especialment en el terreny de l'economia i les infraestructures, que no aixequen recels a València, sinó tot el contrari. Són els brots verds de la normalitat. L'ARA ha consultat un grup de personalitats per parlar de l'estat de la qüestió.

8 experts responen per a l'ARA a aquestes preguntes

1. Quina vigència té avui el concepte de Països Catalans?

2. Com s'han d'articular les relacions entre el País Valencià i Catalunya?

JOAN FRANCESC MIRA

ESCRIPTOR

1 Des d'una perspectiva valenciana, el concepte és viable des del punt de vista lingüístic i cultural, però no hi ha cap possibilitat real de funcionar en termes polítics.

2 Les relacions s'han de bastir des de la complementarietat d'interessos, no des de la ideologia o la doctrina canònica. S'ha de partir de la realitat, per evitar el rebuig a València. A més d'afinitats culturals i lingüístiques, tenim afinitats econòmiques per explorar. Però tot s'ha de fer des de la igualtat.

ELISEU CLIMENT

EDITOR I ACTIVISTA CULTURAL

1 És més vigent que mai, malgrat el que sembla, tant a escala cultural com econòmica, acadèmica i política. Mai hi havia hagut tantes articulacions, encara que no surti tant a la premsa.

2 Les relacions són inevitables, però s'han de vertebrar d'igual a igual. Tenim exemples com l'Institut Villalonga i potenciacialitats de futur com el corredor mediterrani, que permet vertebrar la nació econòmica i les infraestructures.

SALVADOR CARDÚS

SOCIÒLEG

1 Vigència, tota. És l'espai nacional de cultura i llengua. Es pot repensar la manera concreta d'articular els diversos territoris de la nació, sobretot en el pla polític. Però l'espai existeix, malgrat tots els esforços per esborrar-lo.

2 Depèn de si parlem de relacions polítiques, econòmiques o culturals. Cal saber trobar les fórmules, que en cada cas són diferents. Són els mateixos actors els que han de decidir de quina manera els respectius interessos en joc queden més ben articulats.

MANUEL MILIÁN MESTRE

EMPRESARI

1 A València el concepte Països Catalans es veu imperialista i només l'assumeixen sectors resistencialistes. Si s'hagués trobat un altre nom, com ara mancomunitat, potser hi hauria menys problemes.

2 El més sensat és fer una comunitat d'interessos entre les dues comunitats. No té sentit viure d'esquena. Hi ha més potencial en solucions comunes que no en l'animadversió. Ara, probablement en temes econòmics i d'infraestructures els interessos són complementaris, sobretot en la reivindicació del corredor mediterrani, en què podem fer front comú.

MURIEL CASALS

PRESIDENTA D'ÒMNIUM CULTURAL

1 Tot i que la realitat dels territoris que els conformen ha variat en l'últim segle, els Països Catalans continuen sent un concepte i una realitat política, lingüística i cultural existent, amb plena vigència.

2 Les relacions entre el País Valencià i Catalunya s'han de bastir amb voluntat, confiança i tenint clar que són molts més els elements que compartim (llengua, cultura, història...) que no pas els que ens fan diferents. El futur requereix unitat.

VICENT SOLER

EXPRESIDENT DE LES CORTS VALENCIANES

1 El concepte Països Catalans fou una utopia explicable fa temps però la voluntat dels valencians expressada a les urnes posa de manifest que està desvirtuat. Actualment no té validesa ni sentit.

2 Les complicitats de tot tipus entre valencians i catalans, no només lingüístiques i culturals, estan per construir i hi sortirem guanyant tots. L'anticatalanisme ha sortit molt car als valencians perquè ha impedit tenir una relació normal amb Catalunya. Donant-nos l'esquena hem perdut interessos econòmics que ara hem de refer.

DAVID JOAN MARÍ GARCIA

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ TIRANT LO BLANC

1 Per a nosaltres els Països Catalans no són un objectiu. El nostre objectiu és la construcció del País Valencià, reforçar la seva consciència nacional valenciana en positiu, perquè es pugui relacionar amb Catalunya i altres nacions del món en peu d'igualtat.

2 Les relacions entre el País Valencià i Catalunya han de ser d'igual a igual. Som veïns i les relacions s'han de cuidar. Tenim objectius de futur compartits importantíssims, com el corredor mediterrani. Per a nosaltres és l'accés directe i competitiu a Europa.

ROSA SERRANO

EDITORA DE TÀNDEM

1 Del concepte en queda vigent l'essència, el terme, tot i que l'ús es redueixi a un grup molt concret de gent, vinculada més al món cultural.

2 Les relacions han de ser tan fluïdes com sigui possible. Cal treure de l'imaginari col·lectiu la tòpica i perversa visió de domini de Catalunya sobre el País Valencià. Aquest tòpic ens ha portat a un aïllament que ens perjudica. Des del respecte a cadascú, compartim moltes coses i per tant hi ha d'haver la màxima col·laboració possible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT