Publicitat
Publicitat

La CUP es prepara per a l'assalt a les ciutats mitjanes

Les últimes enquestes preveuen un creixement significatiu per a la CUP, que entrarà o creixerà en municipis grans i capitals de comarca. Aquesta presència també li permetrà condicionar majories.

El 2003, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va obtenir 5 regidors en solitari. El 2007, van ser-ne 20, amb dos electes en capitals de comarca com Vic, Berga i Vilafranca del Penedès. I en les eleccions d'aquest 2011, en què ha incrementat de 35 a 75 les llistes, tot fa preveure que la formació independentista i d'esquerres consolidarà la seva presència -en especial en ciutats mitjanes-, incrementant la representació allà on ja hi és i entrant en nous ajuntaments.

La majoria de sondeigs pronostiquen que Jordi Navarro, amb el suport de RCat, serà el primer regidor de la CUP a Girona, la capital de demarcació on tenen més coll avall entrar, malgrat que ho veuen factible també a Lleida. A Barcelona i Tarragona, però, assumeixen que no superaran el 5% dels vots necessari.

Després de nou anys de treball, Navarro és "optimista", però sent "respecte" pel repte, també pel moment històric de Girona, en què el PSC pot perdre l'alcaldia que ostenta des de fa 32 anys. I la CUP hi pot tenir alguna cosa a dir i decidir. Els seus companys de partit de Sant Celoni i Vilafranca del Penedès ja es van haver de mullar i, després d'anys de governs del PSC, van optar per facilitar la investidura a CiU quedant-se ells a l'oposició. Navarro, si té la clau, no vol entrar a cap govern, però el sentit del vot per a uns o els altres el decidiran les bases. Tants anys de PSC comporten "vicis i clientelismes que no són bons", lamenta, però "CiU és poc canvi, i el canvi no pot passar per les retallades".

L'alcaldable de la CUP veu possible el creixement de la formació per "la suma de sectors i teixit associtatiu" després d'anys "implicats en lluites no estrictament independentistes". Això els hauria de permetre també imposar-se a SI en la pugna pel votant sobiranista descontent amb ERC.

El candidat de la CUP a Vilafranca, Llorenç Casanova, que aspira a tres o quatre regidors, hi suma la "política realista" a l'Ajuntament, "a pesar del prejudici d'alguns" que els titllen "d'antitot". "S'ha demostrat que hi ha una altra manera de fer política", subratlla Anna Maria Guijarro, alcaldable de la CUP a Berga, amb expectatives similars.

El sí a la moció de censura que va donar l'alcaldia a CiU a la capital del Penedès ha dut "petites victòries", segons Casanova, però "no un canvi transformador" com el que vol la CUP. Per això reclamen ser primera força, i en tenen esperances a Arenys de Munt, Alfés i Sant Esteve de Palautordera. Podrien condicionar capitals de comarca com Santa Coloma de Farners, Montblanc, Figueres, Balaguer o Banyoles i aspiren a dos regidors a ciutats com Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Molins de Rei, Manresa i Mataró.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT