"Cal sortir Del que és conegut i qüestionar les pròpies idees"

François Jullien (Embrun, França 1951) té l'aspecte i el posat que s'espera d'un filòsof francès. Amb jaqueta de pana i el cabell estudiadament deixat, elabora discursos complexos sobre la bellesa, la mort o la felicitat que sempre acaben al mateix lloc: la Xina. És la seva gran passió i motiu d'estudi, que l'ha convertit en un dels grans especialistes occidentals en el gegant asiàtic. Diu que a Occident tenim conceptes massa hegemònics que ens limiten el pensament i que la Xina ha de servir per qüestionar-ne molts.

D'on li ve la passió per la Xina?

La Xina és la gran cultura que s'ha desenvolupat més enllà d'Europa i de la seva història. Jo busco desconstruir aquesta filosofia des de fora, de manera que la Xina ens dóna un punt de vista extern que és molt útil per reflexionar sobre la nostra cultura. Cal sortir del que és conegut i qüestionar-se les pròpies idees.

Com quines?

Totes. La primera, l'ésser. La filosofia grega s'ha desenvolupat a partir de l'ésser. A la Xina això no existeix, ni tan sols es pot conjugar el verb ser . Una altra és la idea de Déu. Allà es va deixar de banda el concepte de Déu, no es reflexiona sobre la seva existència. I la idea de la bellesa també. És un concepte global que ve dels grecs, té una funció hegemònica en el pensament europeu. A la Xina no. I és curiós, perquè han desenvolupat un art molt important sense haver pensat mai en la bellesa.

Vostè diu que Occident no sap veure els petits canvis silenciosos que porten a grans transformacions, i la Xina sí. Per què?

Qualsevol persona intel·ligent pot percebre les transformacions silencioses. El que passa és que la nostra intel·ligència té un obstacle cultural: aquests canvis són una transformació, i per tant, són confusió. La filosofia i la cultura occidentals odien tot el que és confús. No podem palpar les transformacions silencioses perquè són massa confuses per a nosaltres.

I quines transformacions silencioses no estem veient?

Moltes. Un dels exemples més clars és el fet d'envellir. A Occident no percebem que estem envellint.

Per què?

Perquè l'envelliment és global i continu. No ens n'adonem perquè la nostra cultura ens fa fixar-nos en el que és distintiu i remarcable. Si un veu una foto de fa 15 anys diu: ostres! I ho viu com un esdeveniment, i l'esdeveniment és la manifestació sonora de la transformació silenciosa. A Europa hi ha un cert culte a l'esdeveniment, perquè és com un xou.

I a Orient com envelleixen?

D'una manera diferent, i millor. El pensament xinès els porta a viure com les estacions: no hi ha transicions brusques, sinó canvis continuats i infinits. Nosaltres concebem els canvis en el sentit del moviment. Mentre els europeus hem evitat pensar en la vellesa, pels xinesos tot és energia, per ells la mort no és una separació, és una transició d'energia i no li tenen por. Nosaltres no hi donem importància fins que passa, i com sempre, ens sorprèn.

I la Xina està vivint actualment algun canvi silenciós?

Deng Xiaoping va ser el gran transformador. Va agafar un país socialista i el va transformar en capitalista a través de canvis silenciosos.

Però aquest canvi silenciós encara continua.

Sí. Ara mateix segueixen el procés i estan a punt de convertir-se en la primera potència mundial. El més interessant és com ho han fet: comprant els deutes dels altres països, que és una manera molt silenciosa de controlar tota la resta del món. Els occidentals no sabem llegir la Xina d'avui en dia.

Com ho hauríem de fer?

La Xina actual té dos registres: poden ser com nosaltres i poden ser diferents a nosaltres. Caminen sobre dues cames: l'occidental i la xinesa, i això els dóna molt poder.

Hi veu possible la democràcia?

Crec que la democràcia és molt més que votar. Això és una limitació del concepte. A la Xina mai s'ha concebut una altra manera de governar més enllà de la monarquia. Al món occidental, en canvi, hem tingut diversos models: monarquia, oligarquia, democràcia... L'única cosa que podria modificar la situació actual a la Xina és el dret, l'entrada de drets al país. No és la democràcia, realment.

Aleshores, tindrien sentit unes eleccions a la Xina actual?

No n'estic gaire segur. El que pot canviar la Xina és la llei. Ja està entrant-hi. Tenir drets pot canviar moltes coses al país. És una idea nova al país i que pot ajudar a la formació d'una societat civil que aviat demanarà drets polítics.

Què podria aportar la cultura xinesa a l'occidental?

El pensament xinès m'interessa per reflexionar sobre Europa. Nosaltres portem molt malament tot el tema del desenvolupament personal, ara hi ha una tendència new age estúpida que posa en imperatiu qüestions que no es poden aprendre per força. Hi ha tota una filosofia de basar que mira cap a Orient de forma equivocada. Crec que cal reflexionar més i de manera crítica. Hem d'utilitzar la Xina per canviar la perspectiva, posar el nostre pensament en moviment i rellançar-lo.