Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PAÍS VALENCIÀ Crònica

Els populars valencians confien en una gran victòria per esborrar l'ombra del cas Gürtel

Camps s'imposa a Rajoy i obté l'aval del PP per ser candidat

Les pressions han donat els seus fruits. La direcció del PP del País Valencià feia setmanes, si no mesos, reclamant-ho i finalment les seves pregàries han estat escoltades: Francisco Camps va ser proclamat ahir oficialment candidat. Els populars obvien, d'aquesta manera, la situació judicial del president valencià davant la possibilitat, cada vegada més improbable, que sigui jutjat per l'anomenat cas dels vestits abans de les eleccions del 22 de maig.

L'esperada reunió del comitè electoral nacional del PP es va produir ahir per sorpresa i, com havia promès la secretària general, María Dolores de Cospedal, va aprovar de manera oficial la candidatura de Francisco Camps a la Generalitat Valenciana abans de la convenció autonòmica del primer cap de setmana de març a Palma. La cita d'ahir va deixar en evidència que el cap del consell ha guanyat aquest pols al president dels populars, Mariano Rajoy. Encara que, en opinió d'alguns dirigents regionals, el resultat difícilment podia ser un altre després de l'autoproclamació del 14 de febrer i dels missatges enviats a Génova per part dels líders provincials Alfonso Rus i Carlos Fabra.

En la decisió del comitè electoral del PP ha pesat més el paper que va jugar Camps en l'últim congrés dels populars a favor de Rajoy, així com les altes expectatives de victòria electoral al País Valencià, que el fet que el president de la Generalitat es trobi imputat davant el Tribunal Superior de Justícia valencià per un presumpte delicte de suborn.

De fet, el suport decisiu de Camps al lideratge de Rajoy al congrés del PP del juny del 2008, celebrat precisament a València, és una de les armes més recurrents per part de la direcció valenciana per garantir-se el respecte de Génova als seus acords, ritmes i moviments. El missatge implícit és que al president del partit, per tal de guanyar en l'esfera estatal, no li val la pena enfrontar-se a una federació amb més de 100.000 militants (la més nombrosa del PP).

A més, el risc de perdre la Generalitat és pràcticament nul per al PP, si s'ha de jutjar per totes les enquestes publicades i les que tots els partits diuen que no s'han publicat. Tan segurs estan els populars que no fa gaire un dirigent nacional reconeixia, en una improvisada tertúlia amb periodistes, que quasi era el mateix presentar-hi Camps que "una granera". De fet, fa quatre anys, quan al carrer es vivia una sensació de canvi, el PPCV amb el president Camps al capdavant va superar el seu sostre electoral.

Gürtel al País Valencià
Però tot això no fa desaparèixer la situació judicial de Francisco Camps. El president de la Generalitat Valenciana està amb un peu en el banc dels acusats per un presumpte delicte de suborn, pel qual la fiscalia sol·licita una multa de 41.250 euros i el PSPV una pena de tres anys de presó, vuit d'inhabilitació com a càrrec públic i una multa de 46.000 euros. Els socialistes valencians, que exerceixen d'acusació particular, hi aporten la clau que pot passar factura a Rajoy: la possibilitat que aquesta causa derivi en una de molt més greu de corrupció.

El presumpte regal de vestits a Camps, a l'exvicepresident Víctor Campos, a l'excap de gabinet de Turisme Rafael Betoret i a l'exsubsecretari general del PPCV Ricardo Costa podria ser només una petita part dels delictes comesos per la trama Gürtel al País Valencià. I en poques setmanes, quan el TSJ de Madrid resolgui l'últim recurs del PP, el tribunal valencià haurà de decidir si els indicis (apuntats per la policia i els jutges) sobre contractacions irregulars i finançament il·legal del partit apunten al fet que tot hauria de formar part d'un mateix procés.

Serà en aquest moment quan el problema serà més gran per a Rajoy. Segons els terminis que manegen les parts implicades en aquests casos, l'escàndol podria saltar a la meitat del camí cap a les eleccions generals del març del 2012. El president del PP, que no ha tingut ara amb Camps la mà dura que en el seu moment va demostrar José María Aznar amb l'expresident de les Illes Balears Gabriel Cañellas (a qui va fer dimitir el 1995, abans de la victòria popular en les generals del 1996), podria sofrir el desgast que el dirigent valencià no sembla notar.

En qualsevol cas, per a Camps el que és important és que ahir va ser proclamat oficialment candidat, esperada notícia que va rebre a Múrcia "amb emoció i responsabilitat". Per als seus també és un pas més, que els dóna tranquil·litat fins a les eleccions autonòmiques, però per les circumstàncies que han envoltat el nomenament els convida també a començar a posicionar-se amb la mirada posada en el dia després.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT