Publicitat
Publicitat

DEFUNCIÓ D'UN POLÍTIC HISTÒRIC

Catalanista infatigable: Tota una vida que és memòria del segle XX

Quan em varen comunicar la mort de Víctor Torres, vaig experimentar el sentiment de la pèrdua de l'amic i el de la pèrdua del gran lleidatà i el gran català que en Víctor va ser durant la sortosament llarga vida que va esmerçar en els seus continuats serveis a Catalunya, a la democràcia i a la cultura del nostre país, de manera especial a servar la memòria de la persona i l'obra poètica del seu germà Màrius. Per això, Víctor Torres és una part destacada de la nostra memòria del segle XX.

Des del seu naixement, l'any 1915, sota el mestratge del seu pare, el Dr. Humbert Torres, que fou alcalde de Lleida i fundador de Joventut Republicana, va començar la seva activitat política. Un any abans d'esclatar la Guerra Civil, s'havia llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Va lluitar al costat dels demòcrates catalans en la columna Macià-Companys; i, l'any 1939, va haver d'exiliar-se a França, establint-se a Montpeller. Durant l'exili, fou secretari general amb el president Irla i després va col·laborar amb el president Tarradellas. De retorn a Catalunya el 1976, continua la seva dedicació al servei del país com a membre de la Comissió de Traspassos Estat-Generalitat. Diputat al Parlament de Catalunya les dues primeres legislatures, fou també senador en representació del Parlament.

Tota la seva vida va tenir ben present, juntament amb la seva germana Núria, el record del seu germà Màrius, el gran poeta lleidatà, mort al sanatori del puig d'Olena l'any 1942. Durant els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida, en Víctor va dedicar-se, intensament, a promoure l'obra del poeta, de manera continuada, en tots els àmbits culturals i educatius. La seva presència en l'acte d'atorgament del premi Màrius Torres de poesia, ha estat indispensable en les seves onze edicions. Una presència plena de sentiment, de records inesborrables i de joia pel reconeixement, una vegada més, de la vàlua literària del germà.

L'any passat, va tenir lloc la celebració del centenari del naixement de Màrius Torres. Va ser l'Any Màrius Torres, ple d'activitats culturals de tota mena, entre les quals destaca la traducció del poemari de Màrius Torres a diverses llengües, que perseguia més difusió, que facilitava el gaudi en la lectura, de la seva obra poètica. L'amic Víctor, tot i el seu delicat estat de salut, va fer acte de presència de manera continuada en la munió d'activitats desenvolupades. Fins i tot, va ser el pregoner de les festes de tardor. Un tancament feliç de tota una vida dedicada al seu record.

Una vida de servei al nostre país que el va fer mereixedor de la Creu de Sant Jordi l'any 2000, que atorga la Generalitat, i de la Medalla d'Or Ciutat de Lleida que se li va concedir l'any 2001. Víctor Torres, ciutadà i amic, descansa en pau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT