Publicitat
Publicitat

NOVA REFORMA LEGAL

Inclou la llibertat vigilada i el càstig a la reincidència reivindicats per Mena i Hereu

El nou Codi Penal s'estrena amb un marcat accent català

Sis mesos després de la publicació al BOE, demà entra en vigor la reforma del Codi Penal, l'última des del 1995, en què s'articula per primer cop la llibertat vigilada i es castiguen els tres furts amb presó.

Han passat quinze anys des que l'Estat espanyol va tirar endavant la vint-i-cinquena reforma del Codi Penal. La que fa 26 es va aprovar al Congrés el 29 d'abril del 2010 amb els vots de PSOE, CiU, ERC, CC i UPN, els 7 vots en contra de PNB i NaBai i les 145 abstencions del PP, BNG, UPyD i IU-ICV. Més enllà d'aquests equilibris polítics, la nova reforma va acompanyada d'un marcat accent català.

1. Llibertat vigilada
Proposta de la comissió Mena. Agressió sexual i terrorisme.

L'excarceració del violador de la Vall d'Hebron i de l'etarra De Juana Chaos, no penedits, va ser el detonant d'un canvi que queda així: "La llei introdueix una nova mesura anomenada llibertat vigilada (...) que s'imposa en sentència juntament amb la pena privativa de llibertat per ser executada després de l'excarceració. (...) La durada es manté en un màxim de cinc anys, que és el que establia fins ara el Codi Penal per a les mesures de seguretat no privatives de llibertat, però s'afegeix la possibilitat que el Codi Penal l'estengui fins als 10 anys.

2. Tres faltes és delicte
Carta d'Hereu i pacte del PSOE i CiU pels furts a la Rambla.

Sense sortir de les faltes lleus, el nou text intenta combatre l'alta reincidència de petits robatoris a les grans ciutats amb una resposta "proporcionada i dissuasiva" que pot ser el "compliment excepcional de la localització permanent en centre penitenciari en règim de cap de setmana i dies festius". L'article 234 queda així: "Qui, amb ànim de lucre, prengui béns mobles aliens sense la voluntat del seu amo serà castigat amb pena de presó de 6 a 18 mesos si la quantia sobrepassa els 400 euros. Es castigarà amb la mateixa pena qui en un any faci tres vegades l'acció descrita en l'apartat 1 de l'article 623 d'aquest Codi".

3. Grup criminal
Contra famílies que utilitzaven menors per cometre furts.

Arran de l'operació Bucarest que va provocar la detenció de tres matrimonis d'origen romanès que utilitzaven els seus fills per delinquir i de l'operació T-10, amb més de 30 detinguts d'origen bosnià, el Codi Penal tipifica penes de presó per a "qui constitueixi, financiï o integri un grup criminal". Per grup criminal s'entén "la unió de més de dues persones que tingui per finalitat la perpetració concertada de delictes o la comissió concertada i reiterada de faltes" (art. 570). A l'article 235 també s'apunten penes d'un a tres anys "quan s'utilitzin menors de 14 anys per a la comissió de delictes".

4. Assetjament immobiliari
Fixa accions precedents de jutges a Barcelona des del 2008.

Després que alguns jutges comencessin a dictar penes de presó contra l'assetjament immobiliari el 2008 a Barcelona (cas Servet-Sant Andreu) i a Bilbao, el nou codi sanciona l'assetjament immobiliari "arran de la proliferació durant l'última dècada de conductes assetjadores en l'esfera de l'habitatge". També queda tipificat l'assetjament laboral.

5. Pedofília a internet
Fiscalia de Barcelona alertava el creixement de 'child grooming'.
Fa només dos mesos la Fiscalia va alertar de la creixent pràctica de child grooming a la xarxa, és a dir, accions que cometen pedòfils per establir relació amb un menor i preparar el terreny per a un abús sexual. El nou article 183 bis especifica penes d'un a tres anys de presó i multes de 12 a 24 mesos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT