Publicitat
Publicitat

CRISI NUCLEAR

Cronologia dels fets

Divendres (dia 1)

Data fatídica, l'11 de març del 2011 serà recordat per sempre més al Japó. El sisme de Kobe del 1995, que va provocar 6.400 morts, va quedar relegat a un segon terme en el llistat de jornades negres. El país va patir el terratrèmol més devastador que recorda, el setè de més magnitud registrat al llarg de la història del planeta, de 8,9 graus a l'escala de Richter. Amb epicentre davant de la costa nord-est de l'arxipèlag, la sacsejada va generar un tsunami amb onades de deu metres que va cruspir-se desenes de poblacions i va recordar el precedent d'Indonèsia (2004). Viscut en directe -les imatges de la televisió japonesa van oferir com l'onada feia desaparèixer quilòmetres de costa-, el tsunami va devastar tot el que es va trobar al davant. A Sendai, una de les poblacions més properes a l'epicentre del terratrèmol (amb un milió d'habitants), l'aigua va arrossegar cases senceres, vaixells i vehicles, una estampa que es va repetir en altres ciutats del litoral.

Malgrat que és un dels països més preparats per reaccionar en cas de terratrèmols -el govern va advertir del perill de tsunami-, el Japó no va poder evitar que la catàstrofe provoqués un degoteig de víctimes humanes que les autoritats xifraven al voltant del miler 24 hores després del primer tremolor. La sacsejada que va provocar el tsunami va anar acompanyada d'una cinquantena de rèpliques que van mantenir el neguit de la població. A les carreteres i aeroports malmesos s'hi van sumar la proliferació d'incendis, com els que es van produir en una planta petroquímica de Sendai i una refineria d'Ichihara. Fins i tot el metro de Tòquio, que cada dia ofereix servei a uns deu milions de passatgers, va haver d'aturar-se. Però l'amenaça que més va inquietar el Japó va ser la nuclear, que va fer reviure el fantasma d'Hiroshima.

Un error en el sistema de refrigeració d'un reactor de la central de Fukushima Daiichi va obligar l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica a decretar l'estat d'emergència nuclear. Fonts del govern nipó van admetre la possibilitat d'una fuga de radiació a la planta. Les autoritats van decidir evacuar 45.000 persones en un radi de deu quilòmetres de la central. Mentrestant, l'alerta del tsunami es va estendre a tot el Pacífic. Es van programar evacuacions del litoral, però l'impacte no va ser tan violent com es temia. Les onades hi van arribar debilitades.

Dissabte (dia 2)

Mentre intentava determinar els danys i afinar el recompte de víctimes, el Japó va comprovar, en la jornada posterior a l'envestida del tsunami, que l'amenaça nuclear era un perill latent. La primera explosió en una de les centrals Fukushima, al nord-est de Tòquio, va posar en alerta el país i, de retruc, la comunitat internacional. Malgrat que el govern de Naoto Kan va intentar treure importància a les conseqüències de l'explosió, l'esglai va generar moviments a escala mundial. Un exemple: la cancellera Angela Merkel va convocar una cimera de crisi amb els seus ministres per analitzar l'escenari que es dibuixava al Japó. El neguit estava justificat. L'agència nuclear japonesa havia determinat de nivell 4 -en una escala de 7, de referència internacional- l'accident a Fukushima, qualificat dissabte com el segon més rellevant de la història de l'energia atòmica del país nipó. La preocupació dels ciutadans es va incrementar per les rèpliques sísmiques, que van sacsejar el territori per segon dia consecutiu. El govern es va preparar per repartir iode a la població davant l'amenaça nuclear i va ampliar el radi d'evacuació de la central afectada fins als 20 quilòmetres, amb l'ajuda de 50.000 soldats desplegats.

Diumenge (dia 3)

El Japó va constatar, en la tercera jornada de gestió de la catàstrofe, que el tsunami marcaria un punt d'inflexió en la història de l'energia nuclear del país. La descripció del primer ministre, Naoto Kan, va resultar la millor síntesi: "És la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial". Amb la costa nord-est del país devastada i bona part de l'exèrcit desplegat per atendre la població afectada pel tsunami, el perill d'una explosió descontrolada va convertir-se en la principal preocupació. Al col·lapse de Fukushima Daiichi -la possibilitat que s'iniciés un procés de fusió en dos reactors de la central va mantenir en tensió les autoritats- s'hi van sumar els problemes en dues plantes més (Onagawa i Tokai). A la primera s'hi va declarar l'estat d'emergència pels nivells elevats de radioactivitat mentre que a Tokai el reactor en risc s'havia de refredar només amb un dels tres generadors elèctrics de què disposava. El govern va rebutjar les comparacions amb l'accident de Txernòbil mentre l'exèrcit concretava l'evacuació de 200.000 persones de l'entorn més proper a la planta de Fukushima en què hi va haver l'explosió de dissabte. La xifra de desplaçats es va elevar fins a 600.000.

Amb el mapa nuclear coix, l'executiu japonès va admetre que el caos s'allargaria i va anunciar talls en el subministrament elèctric. Fins a 2,6 milions de llars no disposaven d'electricitat per l'aturada de l'activitat nuclear en algunes plantes i 1,4 milions de cases no tenien aigua. Les xifres oficials parlaven de 1.600 morts, tot i que es calculava que el recompte de víctimes podria superar la barrera de les 10.000. Només a Miyagi, les autoritats policials van donar per morts els milers de ciutadans desapareguts. El govern japonès va començar a difondre consells als ciutadans per protegir-se de possibles radiacions mentre a Europa s'escalfava el debat de l'energia nuclear.

Dilluns (dia 4)

La jornada de dilluns va estar marcada per dues explosions i un incendi a la central de Fukushima. La primera explosió, al reactor número 3, va ser a la matinada, hora catalana. Les autoritats insistien que els murs de contenció havien aguantat tant aquest accident com el de dissabte, i els treballs se centraven a refredar els dos reactors afectats. Passada la mitjanit catalana, però, el Japó es despertava dimarts amb una segona explosió, en aquest cas al reactor número 2. Aquest reactor podria ser més problemàtic que els dos anteriors perquè, segons admetia el govern, hi podria haver danys importants en el sistema de refrigeració. A més, es va detectar un incendi al reactor 4. Les autoritats nipones van admetre que l'edifici de contenció podia estar malmès i que havien evacuat els empleats no imprescindibles. A més, van ampliar el radi de perill a 30 quilòmetres, i van advertir a la població no evacuada que no sortís de casa ni obrís les finestres. El govern, davant del descontrol, demanava ajuda tècnica a l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica i als EUA. Mentrestant, a Europa es reobria el debat nuclear, liderat per Alemanya i Àustria. Aquest últim país demanava que la UE sotmetés les seves 143 centrals nuclears a revisions de seguretat. Al final del dia, la borsa de Tòquio es va desplomar un 6%, malgrat la injecció a l'economia de 130.000 milions d'euros.

Dimarts (dia 5)

La possibilitat d'una catàstrofe anava tornant-se més factible durant la jornada d'ahir. El pànic va arribar a Tòquio, d'on la població va començar a fugir -en una població propera la radioactivitat era 40 vegades superior a la normal-. Mentrestant, l'agència francesa d'energia atòmica qualificava la radioactivitat de l'accident de Fukushima de nivell 6, i el comissari europeu d'Energia qualificava la situació d'"apocalíptica" i "fora de control". La central nuclear va ser declarada zona d'exclusió aèria. Una nova explosió, al reactor 4, va empitjorar la situació. El balanç oficial de víctimes mortals pujava a 3.373. Els 27 van aprovar revisar les seves centrals. La borsa nipona s'enfonsava un 10,5%.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT