Publicitat
Publicitat

El dia de culte es converteix en la jornada de protesta

Divendres de reivindicacions i pregàries, de Tunísia a l'Iraq

Ahir era dia de pregària al Pròxim Orient i centenars de milers de persones van inundar els carrers des de Tunísia fins a l'Iraq per protestar contra la irresponsabilitat dels seus dirigents i expressar la seva solidaritat amb l'aixecament a Líbia en contra del règim de Muammar al-Gaddafi, que està reprimint amb força la població. A l'Iraq, les manifestacions per reclamar millors serveis públics van acabar amb aldarulls a moltes ciutats. Els manifestants van cremar edificis i les forces de seguretat van disparar contra la multitud a Bagdad, Mosul i Ramadi i a la província de Salahuddin, al nord de la capital, van matar almenys 5 persones i ferir-ne 75.

Les protestes al Iemen sembla que rebaixen el to. Al centre de la capital, Sanaa, l'ambient és més pacífic i festiu. Més de 100.000 persones van sortir al carrer després que el president anunciés dimecres passat que no reprimiria les protestes. I a Egipte, desenes de milers de persones van tornar a la plaça Tahrir, al centre del Caire, per celebrar que ja fa un mes des de l'inici de la revolució popular que va tombar al president Mubàrak. Milers de persones també es van manifestar a Tunísia per demanar la dimissió de l'executiu. El govern de transició va anunciar que la convocatòria d'eleccions al país serà "com a màxim a mitjans del pròxim mes de juliol".

Les manifestacions de Bahrain, el petit estat del golf Pèrsic, es van intensificar i van bloquejar quilòmetres de carreteres i autovies a Manamah, la capital. L'epicentre de la revolta, la plaça de la Perla, es va desbordar de gent per segona vegada aquesta setmana convocada pels líders religiosos xiïtes durant el divendres de pregària. "Som els guanyadors, i la victòria serà divina", cantaven els manifestants a Manamah. Un petit nombre de banderes negres -un símbol de dol xiïta- es van veure per primera vegada esquitxades en la marea vermella i blanca, els colors de Bahrain.

"Reformes i canvis, això és el que demanem", era l'eslògan que cridaven a Amman, la capital jordana, prop de cinc mil persones que es van reunir per demanar una representació parlamentària més àmplia i canvis constitucionals que limitin els poders de la reialesa. La protesta es va congregar a la mesquita més important de la capital i la capitanejaven líders tribals i liberals que van marxar fins al centre de la ciutat.

Egipte: un mes de la revolta
El divendres s'ha convertit en el dia de protestes al Pròxim Orient. La raó? És el dia festiu a la majoria de països musulmans i un moment en què la gent pot anar a la manifestació sense problemes. Egipte va aprofitar ahir aquest dia per commemorar l'aniversari de l'inici de les revoltes. La plaça Tahrir semblava un carnaval, inundada dels colors de la bandera egípicia. La utopia de l'esperit de la revolució, que ha inclòs gent de tota mena de la societat egípcia, encara es podia copsar en l'ambient. Era possible trobar-se tant un militant de l'esquerra més secular com Germans Musulmans o dones cobertes amb vel. Un escriptor de 27 anys parlava alegrement amb una dona que només mostrava el cap i que abanderava pòsters revolucionaris. "No m'hauria imaginat, ni en els meus somnis més inversemblants, que estaria parlant amb una munaqaba [una dona coberta del tot amb vels] a la plaça Tahrir", va dir. "Un artista secular pot tenir un debat polític profund amb una dona integrista. Què li està passant al món?", es preguntava.

Però també hi havia signes de tensió, com els recordatoris que els militars encara controlen el poder. Després d'hores de manifestació, un oficial de l'exèrcit va demanar a la gent que desmuntessin les tendes que ja estaven instal·lant al centre de la plaça i va ordenar enfadat que marxessin. També va haver-hi demandes polítiques. La més concorreguda: que dimiteixin totes aquelles persones que ja estaven al poder amb Mubàrak, com també que s'alliberin els presos polítics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT