Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA A TBILISSI

La brutalitat de la repressió policial esclafa la voluntat de canvi dels opositors

Dues persones moren en l'intent frustrat de revolta georgiana

L'executiu georgià ha frenat amb violència les manifestacions que demanaven la dimissió del president. Dos morts i 40 ferits és el balanç d'unes jornades que han mostrat la cara fosca del govern.

Cinc dies de protestes opositores a Geòrgia van culminar ahir a la matinada amb un xoc violent amb la policia antidisturbis, que va frenar l'intent frustrat de dia de la ira a l'estil àrab. Segons les autoritats, un activista opositor i un agent van morir durant les protestes atropellats per vehicles que fugien de l'enfrontament, que va començar minuts després de la mitjanit al davant del Parlament. Prop de 40 persones van resultar ferides.

Els activistes estaven concentrats des de dissabte per exigir la dimissió del president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, que governa des del 2003 i al qual acusen d'autoritari. Dimecres els manifestants es van desplaçar fins al Parlament amb la intenció de frustrar la desfilada militar, que va tenir lloc ahir amb motiu del vintè aniversari de la independència del país. El portaveu del ministeri de l'Interior, Xota Utiaixvili, va dir que "la policia va fer servir la força perquè alguns manifestants es van resistir violentament" a la dissolució de la manifestació.

Després dels incidents, el ministeri de l'Interior va publicar un vídeo que mostra com un comboi de vehicles que fugien de la càrrega policial atropellava un agent, que va morir a l'acte. Utiaixvili va afegir més tard que un altre manifestant havia mort de la mateixa manera.

Acusacions a la líder opositora

El president georgià va declarar que qui fugia en aquests vehicles era la líder de l'oposició georgiana, Ninó Burdzhanadze, i els seus guardaespatlles. L'antiga aliada de Saakaixvili i expresidenta del Parlament ha negat, però, les acusacions i ha denunciat que les forces de seguretat van detenir el seu fill, Anzor Bitsadze, els seus guardaespatlles i desenes de manifestants.

Segons el ministeri de l'Interior, més de cent opositors han estat condemnats a penes de presó per participar en les protestes antigovernamentals. En una aparició a la televisió nacional, Saakaixvili va defensar les accions dels efectius policials i el seu compromís amb els drets humans. "Qualsevol ciutadà té dret a la llibertat d'expressió, però això que ha passat aquests dies no té res a veure amb la llibertat d'expressió", va dir el president.

Les manifestacions d'aquests últims dies han estat organitzades pel Consell Popular, que lidera Burdzhanadze i agrupa principalment intel·lectuals i artistes. A aquest grup s'hi va sumar el Partit Georgià, l'oposició més radical, que el dia dels incidents havia convocat un dia de la ira a l'estil de les mobilitzacions àrabs per forçar la dimissió de Saakaixvili i intentar beneficiar amb aquest moviment l'arribada al poder de l'exministre de Defensa Irakli Okruaixvili, exiliat a França. Però una vegada més l'atomitzada oposició georgiana va acaba dividida pels desacords entre ells.

Reaccions internacionals

Rússia va ser la primera a condemnar la repressió de les protestes opositores al país caucàsic. Una reacció que s'esperava, ja que Saakaixvili va trencar les relacions amb Moscou després de la guerra dels 5 dies de l'agost del 2008 entre Rússia i Geòrgia. Saakaixvili va assegurar que aquestes manifestacions opositores "han estat orquestrades des de fora", i el cap del comitè d'exteriors del Parlament de Geòrgia, Akaki Minaixvili, fins i tot va declarar que l'oposició georgiana està finançada per Moscou.

Tant la Comissió Europea com els Estats Units, a través del seu ambaixador a Geòrgia, han instat el govern georgià a investigar l'excés en l'ús de la força contra els manifestants.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT