Publicitat
Publicitat

L'11-S va portar més coordinació policial però també la retallada de drets civils

Una Europa més segura?

La Unió Europea acostuma a avançar a batzegades, a cops de crisis que obliguen els governs a moure peça. Els atacs de l'11 de setembre als Estats Units van suposar per a Europa un impuls de les polítiques sobre seguretat i lluita contra el terrorisme que estaven a mig fer i que fins llavors no avançaven per la dificultat dels estats per posar-se d'acord. Els atemptats van crear certa urgència en uns governs influïts pel xoc emocional, que en pocs mesos van aprovar iniciatives que feia temps que estaven encallades. La dècada, però, també ha estat marcada pel debat intern sobre la seguretat col·lectiva i el manteniment de drets civils individuals que s'han vist amenaçats.

"El progrés aconseguit en matèria de seguretat en aquesta dècada és el salt endavant més important dels últims anys a la UE. És un avenç històric", assegura Juan Fernando López-Aguilar, exministre de Justícia i eurodiputat president de la comissió de Llibertats, Interior i Justícia del Parlament Europeu. Abans de l'11-S, la majoria de països de la UE no tenien lleis específiques antiterroristes. Arran dels atemptats, els socis europeus es van posar les piles aprovant lleis estatals per millorar la lluita en aquest àmbit.

Més coordinació. Millora la cooperació policial i judicial

Abans de l'11-S, els cossos policials i la justícia de cada país de la UE vivien d'esquena els uns als altres. La informació en matèria de seguretat rarament es compartia i els organismes impulsats des de Brussel·les per millorar la coordinació entre les policies europees no acabaven d'arrencar. Després dels atemptats es va donar un impuls a l'Europol -el centre de coordinació dels cossos de seguretat de la UE- i a l'Eurojust -l'organisme europeu que lluita contra el crim organitzat-. A través d'aquests dos òrgans, avui existeix un veritable intercanvi d'informació entre els diferents cossos policials, inèdit una dècada enrere. També es va crear l'euroordre, que substituïa l'extradició, i la llista europea d'organitzacions terroristes. Tot plegat es va aprovar en un temps rècord.

Llibertat i drets civils. El difícil equilibri entre seguretat col·lectiva i drets individuals

A mesura que s'enduria la seguretat a la UE, creixia el debat intern sobre la retallada dels drets civils en favor d'una determinada idea de seguretat col·lectiva. Les ONG i grups polítics d'esquerres denuncien que algunes de les actuacions en l'àmbit de la lluita contra el terrorisme -com ara l'intercanvi de dades entre els cossos policials comunitaris, i entre els països europeus i els Estats Units- violen la privacitat i la llibertat dels ciutadans. Sergio Carrera, investigador del Centre d'Estudis de Polítiques E uropees (CEPS), qualifica de "desproporcionades" algunes d'aquestes mesures. "Tot el tema de l'intercanvi de dades està influenciat pels Estats Units. Allà tene n menys sensibilitat per a la protecció de dades. La UE el que ha fet és copiar les ini ciatives nord-americanes en comptes de pensar-ne per ella mateixa", denuncia Carrera.

Passatgers sota sospita. La seguretat als aeroports afecta milions de persones

L'impacte dels avions contra les Torres Bessones va tenir una conseqüència directa en la seguretat del sector aeronàutic, que és un dels que més s'ha transformat. D'entrada, es va prohibir portar líquids, espumes i gels a bord dels avions. La mesura va aixecar polseguera mediàtica i demandes d'alguns usuaris. La UE reconeix ara que la prohibició potser és excessiva i té previst posar-hi fi l'abril del 2013. Els controls als aeroports, però, estaran dotats de noves tecnologies per permetre detectar líquids explosius.

En ple enduriment del control de passatgers, va esclatar la polèmica pels vols secrets de la CIA, que va utilitzar aeroports europeus per transportar presoners fins a centres d'interrogatori i detenció sense respectar-ne els seus drets.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT