Publicitat
Publicitat

ESQUERDA TRANSATLÀNTICA

Dues preguntes a 4 experts en el cas EUA vs. UE davant la crisi

F. Steimberg, Jaime Mallet, Greggory Crouch i Maria Badia responen

A. Qui té raó per sortir de la crisi, la UE o els EUA?

B. Quines conseqüències pot tenir que la UE i els EUA no vagin en la mateixa direcció?

1. F. Steimberg. Investigador de l'institut Elcano

  • A. La desacceleració econòmica internacional ha deixat els països avançats a prop d'una nova recessió en un context en què els països emergents encara no poden actuar com a motors del creixement global. Això exigeix mesures d'estímul (monetàries i fiscals) a curt termini per part d'aquells països que encara tenen marge per fer-ho, els EUA i Alemanya. Això no significa, però, que no s'hagi de produir una consolidació fiscal a mitjà termini a tot el món desenvolupat i que els països de la perifèria europea que no tenen marge fiscal (com Espanya) hagin de continuar amb la consolidació.
  • B. Si no s'activen aquests estímuls, que haurien de basar-se més en les polítiques monetàries que en les fiscals, hi ha el risc que l'endeutament faci molt difícil crear ocupació. Si els EUA i Europa continuen amb models diferents els esforços de cooperació econòmica internacional se'n podrien ressentir i generar tensions com la guerra de divises o el proteccionisme. La reducció del deute públic depèn en gran mesura d'un creixement sostenible que redueixi la incertesa en els mercats financers i augmenti els ingressos fiscals.


2. Jaime Mallet. Cambra de comerç d'EUA a Espanya

  • A. A la UE no existeix un Tresor únic ni un sistema de transferències. Hi ha països, a més, en els quals impulsar la demanda des del sector públic pot tenir un sentit, però en d'altres, com Espanya, amb un important dèficit, és impensable. Als EUA el sector públic representa una part relativament petita del PIB, així que disposa de marge per impulsar l'economia a través de polítiques de demanda. A Europa, per contra, el sector públic representa més del 50% del PIB, i, en molts casos, és un llast per al creixement perquè és molt ineficient. Jo, de fet, tinc dubtes sobre la política fiscal de l'administració Obama. Del que sí que estic segur és que la seva recepta no és la correcta avui per a Europa, encara que pugui ser-ho en el futur.
  • B. Més del 40% del comerç mundial i de la inversió es produeix entre els dos blocs. Però crec que ara el més important és solucionar la insolvència grega i posar a disposició els recursos suficients, segurament més enllà dels 440.000 milions d'euros, per calmar els mercats. Serà llavors el moment de pensar en la coordinació de les polítiques fiscals de demanda amb qui és el principal soci d'Europa.


3. Greggory Crouch. Cònsol dels EUA a Barcelona

  • A. Tenim molt d'interès en el que passa a Europa. És el nostre primer soci comercial, junts som més del 40% de l'economia global. És per això que els EUA treballen conjuntament amb Europa per afrontar la crisi econòmica. El president Obama parla regularment amb els líders europeus, com ho fan altres alts dirigents nord-americans, i treballem junts a través del G-20 i les institucions financeres internacionals. L'objectiu és donar suport als líders europeus a l'hora de prendre les difícils decisions que tenen davant, i el nostre diàleg permanent i la nostra llarga relació ho fa possible.
  • B. Ni amb la millor informació és fàcil predir el resultat de les decisions polítiques. Crec fermament que tots treballem per aconseguir el mateix objectiu: la recuperació econòmica, l'augment del comerç i l'estabilitat dels mercats per millorar l'accés al crèdit de les empreses i el sector públic. Com que cada país és únic, té sentit que les polítiques siguin diferents i valorem els esforços particulars. Crec que el suport d'Alemanya a un mecanisme d'estabilitat financera és un senyal molt positiu d'aquesta cooperació.


4. Maria Badia.
Eurodiputada Relacions EUA-UE

  • A. La gran diferència entre els EUA i la UE és que els primers disposen dels mecanismes necessaris per dissenyar una política econòmica adequada a cada moment. La Reserva Federal nord-americana té competències per posar en marxa aquestes mesures, mentre que a la UE són els 27 ministres d'Economia dels estats membres els que s'han de posar d'acord. Dit això, les propostes del president Obama s'acosten molt a les dels socialdemòcrates europeus: mesures d'austeritat acompanyades de mesures per l'impuls del creixement econòmic. L'última setmana el Parlament Europeu a Estrasburg va aprovar el paquet de mesures econòmiques, l'anomenat six packet , amb el suport de liberals i populars europeus i amb el vot en contra dels socialdemòcrates i verds justament per posar només l'accent en les mesures d'austeritat. Obama, per la seva banda, fa unes setmanes que ha proposat una inversió pública per ajudar al creixement i topa amb la negativa rotunda dels republicans que consideren, igual com els populars i liberals europeus, que el paper de l'Estat s'ha de reduir encara més.
  • B. És molt important que hi hagi una millor coordinació entre els EUA i la UE, en la mesura que els problemes són globals i requereixen d'una governança global. La regulació dels mercats financers o una taxa a les transaccions financeres són exemples de les mesures que cal prendre junts.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT