Publicitat
Publicitat

Ferran Guallar:

"Hem de canviar els valors que ensenyem als nens i joves"

Felicitat "Són moments que no depenen de la possessió d'alguna cosa que es pugui comprar amb diners" Crisi mediambiental "Sense educació als països rics és difícil aturar-la" Sou "M'he estat finançant de la meva butxaca"

Ferran Guallar respon a l'entrevista des de la seva oficina a l'aire lliure de Dindefelou, al Senegal. Tot i que per protegir-se de la calor, treballa des d'una cabana. A aquest economista barceloní, fill del barri del Clot, la seva família li va ensenyar uns valors que l'acompanyen a més de la motxilla, les botes de muntanya i la gorra. Durant cinc anys va treballar com a product manager al gegant Microsoft, però ho va deixar per viatjar i desaprendre tot el que havia après. Pel camí se li va creuar la reconeguda primatòloga britànica Jane Goodall, considerada l'experta més important en ximpanzés, premi Princep d'Astúries de recerca 2003 i ambaixadora per la pau de l'ONU. La doctora Goodall és responsable que el món de l'ecologisme guanyés un nou talent: el 2006, Guallar va fundar l'Institut Jane Goodall a Espanya. I el presideix.

Què li va passar per deixar-ho tot?

L'any 2002 vaig fer un viatge per Ruanda i els països de la zona que em va catapultar als orígens. Vaig recordar el que sempre m'havia agradat: la natura. Llavors vaig decidir viatjar dos anys més per reeducar-me . Durant aquest viatge vaig conèixer la Jane Goodall, que em va convèncer de la necessitat de sumar forces.

Un canvi positiu?

Ha estat increïble! Vaig viatjar en el temps i vaig tornar enrere segles, i de vegades milers d'anys! Vaig observar el que rau a la base de la nostra sofisticada societat occidental. Els destins van ser països anomenats pobres, per comprendre la realitat mundial sense cap més filtre que jo mateix.

Quina és la missió de l'Institut Jane Goodall a Espanya?

Amb Biodiverciutat treballem l'educació ambiental orientada a conèixer la flora i la fauna a les ciutats. Amb Ecosenegal financem la investigació i conservació a l'Àfrica, gràcies al suport de socis, donants i subvencions. Promovem l'ecoturisme responsable a través d'Ecoviajeros, que beneficia les poblacions empobrides i els visitants. I també tenim un programa de reciclatge de mòbils, Mobilitza't per la Selva.

A què responen aquestes línies de treball?

No acceptem que tenim al damunt una crisi de recursos i biodiversitat sense precedents, per la velocitat i la profunditat que té. Sense educació als països dits rics és difícil aturar-la. També treballem sobre el terreny perquè els ximpanzés, l'espècie en què estem especialitzats, estan desapareixent. Mitjançant els nostres programes educatius tractem de comunicar-ho de manera amena i efectiva.

Es guanya la vida així?

Ara començo a fer-ho, però m'he estat finançant de la meva butxaca. He canviat els luxes habituals (cotxe, casa pròpia, restaurants...) per la bici, el transport públic...

Vostè és un exemple del decreixement que planteja l'economista Serge Latouche.

Sóc un exemple de desmaterialització ! No es tracta de renunciar als avantatges que hem aconseguit, però sí de canviar la forma d'arribar-hi. Invertiria el sou -si en tingués!- en empreses que fessin bé les coses. Estic parlant d'una economia desmaterialitzada, amb beneficis inclosos i un endeutament ajustat a la realitat.

És més feliç ara?

Sí, perquè faig el que m'agrada, tot i que -sense arribar a creure-me'l mai- també vaig provar l'altre model. La felicitat són moments que no depenen de la possessió d'alguna cosa que es pugui comprar amb diners.

Les veus que parlen de crisi ambiental són alarmistes?

Hem arribat vius fins avui, però si no canviem les regles del joc, com el clima, l'ocupació del sòl, l'explotació dels boscos, la contaminació de l'aigua... no arribarem a demà. Enmig d'aquesta crisi, no hi ha cap suport real, a causa del deute acumulat de les economies mundials. Només els xinesos i altres economies emergents són capaços d'aguantar el ritme de creixement imposat per un sistema que s'ha de reformar amb urgència. Però el preu a pagar és l'espoli dels últims jaciments de matèries primeres.

Com podem minimitzar aquests efectes?

Els valors que tots tenim impregnats ens porten a fer el que creiem. Lamentablement, els dirigents i els consumidors tenim unes prioritats vitals insostenibles. Per començar, hem de canviar els valors que ensenyem als nens i als joves. És pot ser feliç sense tenir tants béns materials! No es tracta d'un decreixement radical, però sí d'un canvi en la forma d'entendre les coses que tenen valor i que generen una economia que ens permet progressar com a humans.

Quins valors destacaria de la gent africana amb qui treballa?

La solidaritat, fruit d'una necessitat primitiva de supervivència que es converteix en hàbit, i que es va oblidant amb la urbanització.

Qui l'inspira?

La Jane Goodall, per la seva capacitat d'aprendre i ensenyar; el Kapuscinski, per la seva valentia i intel·ligència, i el Guardiola, pel seu seny i solidesa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT