Publicitat
Publicitat

LES REVOLTES AL MÓN ÀRAB

El fill del dictador va llançar un pla per regalar 20.000 habitatges als joves libis per guanyar-se'ls

Gaddafi va intentar la colonització de Bengasi

En una garita en runes, dos tipus armats custodien la solitària entrada al projecte d'habitatges protegits més gran de la capital rebel de Líbia, Bengasi, en un recinte perifèric a l'oest de la ciutat. Aquesta faraònica obra abandonada, que preveia la construcció de 20.000 apartaments en blocs, era una iniciativa de Saïf al-Islam, el primogènit de Muammar al-Gaddafi, en un pla nacional de desenvolupament urbanístic del 2008 que havia de costar 140.000 milions d'euros a les arques de l'estat, explica a l'ARA Mustafa Abdala Zaid, un consultor immobiliari. Amb la vista fixa en la successió política, Al-Islam va començar a promocionar-se amb programes socials en el govern del seu pare. El seu eslògan, "Per la Líbia del demà", no va aconseguir convèncer a ningú.

La macrourbanització de Bengasi va ser adjudicada a una societat xinesa l'any 2010, i un exèrcit de deu mil treballadors xinesos, bengalins i vietnamites van arribar a la ciutat. El pressupost de l'obra era de 9.000 milions de dòlars que el govern "va finançar amb barrils de petroli i es va embutxacar part dels diners", denuncia Abdala. "Així és el nostre sistema, corrupte fins a la medul·la. Gaddafi ha nomenat la seva gent i s'han omplert les butxaques", insisteix el consultor, abans d'afegir esperançat que "la situació canviarà amb el nou govern rebel", que ha promès acabar amb la corrupció.

El complex de 20.000 habitatges s'ha convertit en una ciutat fantasma d'esquelets d'edificis i grues abandonades. El xiulet del vent fueteja les bastides i li dóna un aspecte més fantasmagòric. Els desconfiats vigilants no deixen que ningú s'hi apropar més de 20 metres, el perímetre que tenen de seguretat.

Una obra descomunal

Darrere del mur d'entrada, on pengen dos cartells amb caràcters xinesos, hi ha una caseta amb la maqueta, amb unes dimensions tan descomunals que hi podrien cabre fins a 20 persones ajagudes. Després, la vista es perd en la immensitat. "Aquest lloc és molt perillós. No sabem què hi ha més enllà. Hi podria haver infiltrats del règim", ens va advertir el vigilant Ahmad Yala amb cara de pocs amics.

Com que és una obra del govern de Gaddafi, quan va esclatar la revolució el 17 de febrer, grups rebels van assaltar les instal·lacions, van destruir els murs amb les excavadores de l'obra i van disparar amb Kalàixnikov contra els edificis i les cases prefabricades per als operaris expatriats i les seves famílies. Atemorits, els obrers xinesos van fugir en estampida, deixant al seu darrere "passaports, diners en metàl·lic, ordinadors i objectes personals", va assegurar Yala, mentre ens mostrava uns portàtils trencats i peces de roba tirats sobre la sorra.

El vigilant va relatar que el dia que van atacar l'obra, els capatassos van sortir a defensar-la i van intentar convèncer els agitadors que "aquests habitatges eren per al poble libi", però no van aconseguir convèncer els rebels que "els amics xinesos estaven treballant per construir el país". Yala mira cap a les columnes d'edificis inacabats i es pregunta: "Qui vindrà a acabar això?".

Pocs quilòmetres enllà, ahir es va viure la segona jornada d'enfrontaments a Ajdabia, més a l'oest. La batalla semblava perduda pels rebels, però ahir avions de l'OTAN van bombardejar posicions gaddafistes i van morir almenys 15 persones. L'exèrcit libi es va veure obligat a retrocedir 30 quilòmetres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT