Publicitat
Publicitat

ETA, ADÉU A LES ARMES

Gerry Adams: "El 20-N no hauria d'alterar la prioritat de la pau"

Confiança "Cal crear una atmosfera idònia per al canvi" Sant Sebastià "La conferència internacional va significar un pas decisiu per a la pau i la resposta d'ETA a la nostra crida ha estat ben rebuda"

L'anunci del cessament de les armes per part d'ETA és notícia arreu del món. A Irlanda del Nord, terra històricament propera al conflicte basc, el comunicat s'ha rebut amb optimisme i amb cert orgull. Precisament, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, va ser un dels protagonistes de la Conferència de Pau de Sant Sebastià, que ha encès l'espurna del camí cap a la pau. Ferm defensor del diàleg, Adams va encapçalar el procés de pau a Irlanda del Nord, un procés que ha servit sovint de referent per a la qüestió basca, tot i ser diferent.

Després de més de 40 anys, ETA per fi diu adéu a les armes.

Celebro l'anunci d' ETA, és un gran premi. A Sant Sebastià vam fer una crida a la banda terrorista perquè fes una declaració pública de cessament definitiu de les armes. Ara demanem que s'iniciï un període de diàleg obert entre els governs francès i espanyol i entre tots els partits polítics del País Basc.

El procés de pau a Irlanda del Nord és un referent per a la qüestió basca. Hi veu similituds?

No hi ha similituds exactes entre cap procés de resolució de conflicte, però sí que és cert que hi ha tot un seguit de principis que són universals i comuns arreu. La nostra experiència a Irlanda del Nord ens diu que la gent que és partidària d'utilitzar les armes ho fa perquè no perceben cap altra alternativa viable. Si es treballa per establir una alternativa, les persones raonables, com va passar amb els integrants de l'IRA, s'hi afegeixen. És per això que aquest dilluns vaig apostar per la pau i vaig enfocar el meu discurs en el diàleg. Fa més de 12 anys que treballo amb la gent del País Basc i que els encoratjo perquè apostin per una opció alternativa a les armes.

La conferència de Sant Sebastià, una de les peces claus que ha fet petar l'engranatge terrorista.

Sens dubte, el comunicat és la resposta a la conferència que altres membres i jo vam encapçalar a Sant Sebastià, en què vam deixar clara la nostra opinió sobre la viabilitat de vèncer l'últim conflicte armat a Europa. La declaració de l'equip internacional va significar un pas decisiu per al canvi i crec sincerament que la resposta d'ETA a la nostra crida ha estat molt ben rebuda.

Quin és el següent pas per tirar endavant el procés?

Es tracta d'un procés llarg en què s'han de fer molts passos que portin a l'objectiu de pau definitiva. S'han de tractar moltes qüestions i s'ha de treballar amb una agenda que ha de ser inclusiva. Tots els partits polítics i totes les opinions han de ser considerats i tinguts en compte. No hi pot haver mes violència, s'ha d'establir un clima de confiança mútua per poder construir entre tota la gent involucrada. La clau del procés és apostar per un objectiu polític comú i fort.

Hi ha certa desconfiança envers la fi definitiva d'ETA.

Sí, i és absolutament comprensible. Algunes persones desconfien del comunicat d'ETA, d'altres de l'actitud del govern. Hi ha molt dolor, moltes víctimes que han patit molt. Per això cal crear una atmosfera idònia per al canvi i, de fet, hi ha moltes mesures que poden contribuir a fomentar aquesta confiança.

Quines?

S'ha de treballar per fer minvar l'odi entre les parts, s'ha de garantir el benestar de les víctimes, la qüestió de les armes, l'alliberament dels presos polítics, les persones que estan a la presó sota lleis especials i, en definitiva, apostar pels drets polítics i humans, tots els partits polítics han de ser tractats amb respecte. És necessari treballar en aquest sentit perquè aquests petits canvis construeixin el camí de la pau definitiva.

Les eleccions s'acosten. Els resultats influiran en el procés?

Les eleccions són importants però la cerca de la pau ha de ser la veritable prioritat per sobre de qualsevol interès polític o electoral. El comunicat d'ETA és el premi a molts anys de lluita i tot i que potser ara mateix és una qüestió difícil d'abordar pels líders polítics i també per les víctimes del conflicte, s'ha d'aprofitar aquesta oportunitat. Les eleccions no haurien d'influir de cap manera en el procés de pau que s'inicia al País Basc.

Quan l'esquerra abertzale va assolir les últimes eleccions els seus millors resultats amb la candidatura de Bildu, moltes van augurar aleshores que això podia ajudar a la fi d'ETA.

Celebro que els bascos puguin escollir la veu política que els representa i identifica, tots els ciutadans haurien de tenir la oportunitat de decidir qui vetlla pels seus interessos i no s'hauria de permetre que res vetés aquest dret bàsic en una democràcia. El futur del País Basc l'ha de construir la gent que viu allà i les institucions polítiques són l'eina fonamental per fer-ho. Irlanda sempre ha tingut una relació de germanor amb Franca, Espanya i la gent del País Basc, i la meva intenció i la del Sinn Féin és contribuir en aquest procés partint de la nostra pròpia experiència.

Com s'ha d'encarar aquest nou camí cap a la pau?

Els bascos han de posar la mirada en el futur immediat, imaginar-se d'aquí 10 o 20 anys i preguntar-se on voldrien ser. Després han de treballar cap enrere per aconseguir arribar a l'objectiu. És obvi que hi haurà dificultats, no serà fàcil. El procés de pau a Irlanda del Nord n'és un gran exemple. El nostre és un procés lent i en permanent construcció però tot i així els irlandesos i les irlandeses, quan miren al passat, cada vegada veuen més lluny les diferències. Com tot, és un conflicte creat pels homes i els homes tenen la clau per resoldre'l.

Quin paper hi juga la societat?

La societat basca ha de valorar la gran oportunitat que s'obre davant seu. La gent es mereix pau i respecte. La comunitat ha de tenir una visió optimista i involucrar-se des de tots els camps pel canvi. La importància de tot això és que els joves a partir d'ara creixeran en el sentit de la tolerància.

La pau definitiva és possible?

Estic absolutament convençut que la gent vol la pau al País Basc i que vetllaran perquè sigui una realitat. La clau serà mantenir el procés de pau viu i en constant moviment.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT