Publicitat
Publicitat

TELECOMUNICACIONS

Intenta resoldre conflictes entre ajuntaments, operadores i veïns

El Govern treballa per instal·lar antenes de mòbil a 18 municipis

La instal·lació de noves antenes de telefonia genera conflictes per la reticència veïnal, però sobretot per disputes econòmiques entre municipis i operadores. Des del 2009, la Generalitat actua de mediadora.

Els nombrosos problemes de cobertura mòbil al territori català que va confirmar dilluns un estudi del Col·legi d'Enginyers de Catalunya no han sorprès gens Anna Garcia Hom, investigadora del Centre de Recerca en Governança del Risc de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ella és la responsable del programa de la Generalitat que, des de fa dos anys, tracta de forjar consensos entre ajuntaments, operadores i veïns per al desplegament d'antenes de telefonia. Un programa que va arrencar el 2009 arran d'un informe dirigit per Garcia que llavors ja alertava que feien falta 10.000 antenes noves (un 25% de les existents) per assolir una cobertura òptima a Catalunya.

En aquest temps, s'han tancat set acords per a la instal·lació d'antenes de telefonia a Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Montblanc, Solsona, Tàrrega, Vic i Lliçà d'Amunt; i s'està treballant per arribar a consensos a 11 municipis més, molts d'ells en zones turístiques i de costa -les més problemàtiques segons l'informe publicat ahir-, com Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar o Salou.

Per encàrrec de la Generalitat, l'equip liderat per Garcia Hom intenta "resoldre la conflictivitat que comporta el desplegament de noves antenes, que sempre està relacionada amb una disputa entre operadores i ajuntaments pels termes jurídics i econòmics". "La població és al mig i molts cops esdevé hostatge" del conflicte, perquè -segons l'experta- "els ajuntaments utilitzen de manera abusiva" arguments relatius als possibles riscos per a la salut a l'hora de negociar amb les operadores.

La llei fixa distàncies mínimes entre les torres electromagnètiques i la població, que s'amplien per a les escoles i els hospitals. Amb tot, els ajuntaments són els que dicten els criteris específics per a cada municipi, però no poden obligar les operadores a construir. Sovint, per estalviar-se la llicència o l'impost municipal d'instal·lació, les operadores contacten amb comunitats de veïns i paguen un lloguer per instal·lar l'antena al seu edifici, diu Garcia.

Els mediadors de la Generalitat analitzen quines són les "reubicacions i noves instal·lacions" necessàries per garantir tant la cobertura com el compliment normatiu i, sobretot, el consens. Parlen amb totes les parts, en un procés que dura de tres a sis mesos -el que més ha costat, un any- fins a signar l'acord a tres. El pacte no és vinculant, tot i que es crea una comissió de seguiment per assegurar-ne el compliment i en els set casos en què s'ha signat, diu Garcia, està tirant endavant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT