Publicitat
Publicitat

El Guantánamo d'Obama

"Segueix vigent l'ordre executiva d'Obama que ordena el tancament de la presó de Guantánamo", assegura el màxim responsable de l'operació militar, el contraalmirall Jeffrey Harbeson, en una entrevista que va fer-li fa pocs dies el diari ARA al seu despatx, situat en un edifici a la vora del mar del Carib i molt a prop de la presó que acull 171 presoners musulmans. Malgrat aquesta afirmació, una visita a la base militar dels Estats Units a Guantánamo, al sud-est de Cuba, serveix per constatar que serà molt difícil que el president dels EUA pugui complir una promesa que va fer durant la campanya presidencial i que es va materialitzar en el primer decret que va signar quan va prendre possessió del càrrec.

Obama va arribar a la Casa Blanca el 20 de gener del 2009. Dos dies després va ordenar per decret el tancament de la presó de Guantánamo i va fixar un termini d'un any per portar-lo a terme. Els presoners de Guantánamo van seguir la notícia en directe per televisió i es van emocionar quan els guardes del centre penitenciari van penjar cartells que informaven del tancament de les instal·lacions. Dos anys i mig més tard la presó ha retirat els cartells, però els reclusos n'han penjat uns altres, en anglès, que diuen: "Nosaltres no hauríem de ser castigats o detinguts pels actes que va cometre algú altre".

Sense cap esperança

Guantánamo segueix acollint 171 presos, la majoria dels quals han perdut qualsevol esperança de sortir vius de l'illa. De fet, els dos últims presoners que han sortit de la presó ho han fet a dins de taüts. L'últim a morir va suïcidar-se fa un mes. Es deia Inayatullah i va penjar-se amb un llençol en un racó d'un pati de la presó on els reclusos surten a passejar. Unes setmanes enrere havia rebut una notícia que havia agreujat la depressió que arrossegava des que va arribar a Guantánamo el 2007: era un dels presoners que no tindran judici i que seran retinguts a la presó de manera indefinida.

Al març, Obama va donar llum verda a un sistema de detenció indefinida per a 48 presos de Guantánamo que es consideren perillosos però que no podran ser jutjats. Inayatullah era a la llista i el presoner que havia mort a Guantánamo abans que ell també. Awal Gul, de 48 anys, va morir d'un atac de cor mentre feia exercici al pati de la presó al febrer.

Molts presoners es neguen a trobar-se amb els seus advocats perquè ja no confien en ells. "N'hi ha que creuen que Obama és un mentider", indica un guarda del camp 6, el mòdul de seguretat mitjana. Des que va arribar a la Casa Blanca, Obama ha vist com el Congrés paralitzava el seu pla de traslladar els reclusos a una presó de màxima seguretat de l'estat d'Illinois (no li ha donat el pressupost necessari per fer-ho) i com l'oposició dels ciutadans impedia que els judicis als presos de Guantánamo es poguessin dur a terme en un tribunal federal de Nova York situat a pocs metres de la Zona Zero (els novaiorquesos van posar el crit al cel per por de nous atemptats terroristes).

"Estem preparats per complir l'ordre de tancament quan Washington ens ho indiqui", afirma el contraalmirall. "Correspon a Washington prendre aquesta decisió. A mi em correspon dirigir una presó que respecti els drets humans i doni un tracte digne als presoners".

Harbeson va arribar a Guantánamo fa un any i ha conegut una presó molt diferent de la dels primers anys. El nombre de presoners ha disminuït de gairebé 800 a 171 i la majoria dels reclusos ja no viuen en cel·les aïllades, sinó que fan vida comunitària.

En una visita a la presó fa uns dies, tres presoners d'uns 30 anys compartien una taula amb ordinadors i estudiaven anglès. Un altre, també jove, caminava sol per l'habitació i per la manera com ho feia era evident que ha fet una vida molt sedentària en els últims anys i que les seves cames són molt dèbils. Tots anaven vestits amb roba de cotó i de color blanc. A l'hospital del centre penitenciari un metge tenia sobre una tauleta llaunes d'un suplement nutricional que serveix per alimentar presoners en vaga de fam.

Presó indefinida sense judici

Una dotzena de presoners es van declarar en vaga de fam quan Obama va signar, al març, l'ordre executiva que dóna llum verda a la presó indefinida sense judici per a una cinquantena de reclusos. Els responsables de Guantánamo reconeixen que un presoner està oficialment en vaga de fam quan fa nou dies que no menja, i si creuen que la seva vida corre perill li administren menjar amb una sonda nasogàstrica (un tub de silicona lubricat que va del nas a l'estómac).

"No el lubrico amb vaselina sinó amb oli d'oliva, perquè he descobert que és més natural i més proper a la cultura dels presoners", explica el metge en un recorregut en exclusiva per al diari ARA per l'hospital del camp. "Deixem que el pres esculli el gust de la llauna; el més popular és el de nous, però també en tenim de vainilla i de maduixa", va puntualitzar. "També pot escollir si vol que se li administri l'aliment per la nariu dreta o l'esquerra". Un dels presoners està en vaga de fam des del 2005.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT