Publicitat
Publicitat

UN OASI EN PLE ASCENS DEL RACISME

PP, PxC i PxCat no aconsegueixen entrar al consistori del municipi amb més immigració de l'Estat, que té pendent el repte d'una bona integració

Guissona demostra que un baix atur frena la xenofòbia

La setmana passada Guissona va organitzar, com cada any, activitats que recordaven el passat romà del municipi de la Segarra. L'element central de la festa és un mercat de l'època, atès que a Iesso -així s'anomenava en llatí- s'hi va desenvolupar una important activitat comercial que feia passar pel nucli ciutadans d'arreu. Res a veure, però, amb la realitat de principis del segle XXI, quan Guissona s'ha convertit en el municipi de l'Estat espanyol amb un índex d'immigració més elevat: hi conviuen persones nascudes en més de 45 països diferents. Tanmateix, a diferència d'altres casos amb una presència inferior de nouvinguts, la xenofòbia no ha arrelat aquí i cap partit amb propostes que s'hi acostessin ha aconseguit entrar a l'Ajuntament.

La clau? Per a molts, el principal element que ho explica -no l'únic- és el bon funcionament del Grup Alimentari Guissona (GAG), propietari dels establiments BonÀrea, que dóna feina a més de 3.000 persones de manera directa, moltes, de Guissona. Com que creix tot i la crisi, ajuda a mantenir baix l'índex d'atur -a poc més del 5%, molt per sota de la mitjana catalana i d'altres municipis on el racisme ha arrelat- i així evita conflictes. Tanmateix, la integració entre comunitats és encara un repte per resoldre.

Les eleccions municipals del 22-M van ser un trampolí per als partits xenòfobs i per als que, com el PP, en ocasions usaven un discurs molt proper, però Guissona es va mantenir lluny d'aquesta tendència, tot i la gran quantitat d'immigrants. Van presentar llista Plataforma per Catalunya (PxC) i la seva escissió Partit per Catalunya (PxCat), però ni ells ni el PP van aconseguir acostar-se al percentatge mínim per entrar al consistori. Per contra, Esquerra va retenir l'alcaldia reeditant el pacte amb el PSC -tot i perdre la majoria absoluta-. Malgrat tot, qui era el nou candidat dels republicans, Xavier Casoliva, rebutja, sincer, cap pedra filosofal dels seus antecessors en la gestió de la immigració: "No hem fet res que altres municipis no hagin aplicat ja".

De 162 a 3.054 immigrants

L'eina per garantir la bona convivència recau precisament en l'empresa que ha provocat un notable canvi al municipi en tan sols 10 anys i que en altres circumstàncies hauria causat un daltabaix: des del 2000 el nombre d'immigrants ha crescut de 162 a 3.054 i Guissona es va convertir el 2010 en la primera població de l'Estat amb més d'un 50% de nouvinguts. El GAG va començar a contractar immigrants per fer feines que els autòctons en temps de bonança no volien realitzar i, com que l'activitat ha anat creixent, la tendència no ha frenat. En un principi van arribar provinents de l'Àfrica, però recentment s'ha imposat l'Europa de l'Est, origen ja majoritari entre els immigrants de Guissona.

La nacionalitat no és l'únic que ha canviat. L'agent d'acollida del municipi, Natàlia Holnik, explica que al principi arribaven persones soles i ara ja ho fan les seves famílies, moltes vegades per reagrupament -el 2010 se'n van tramitar 74 expedients i enguany ja n'acumulen 30-. Això facilita l'acollida, ja que algú ja els explica aquí les normes de convivència. Holnik subratlla també que "la majoria vénen amb papers", cosa que redueix també reticències entre la població autòctona. El que no varia és el sentit del flux migratori. A diferència d'altres municipis de la comarca, la crisi no provoca cert retorn als països d'origen, sinó que es manté l'arribada. Masse Ndiaye, president de la Unió de la Comunitat Senegalesa de la Segarra-Urgell, pensava que "arribaria aquí, agafaria els diners i tornaria, però no és així". Té la dona i els fills al seu país, però va venir fa 10 anys i no es planteja marxar tenint feina.

El que sí que ha provocat la crisi és una retallada en els recursos per acollir els nouvinguts. Fins a l'any passat es repartien la feina una tècnica d'immigració, una assessora en estrangeria i dues agents d'acollida. Ara, però, Holnik ha de fer tota la feina, amb el suport de Noèlia Hurtado, la tècnica comarcal. El primer contacte que rep el nouvingut és una carta en què se'l convida a participar en sessions grupals d'acollida d'unes 10 persones i en la seva llengua, on es presenten els serveis públics del municipi, el sistema educatiu, la sanitat, l'habitatge, els drets i deures, i la cultura, la llengua i la història del país. Els més petits, a més, tenen més suport a les aules d'acollida dels centres educatius.

Un gran avenç en equipaments

Un altre argument xenòfob, el teòric col·lapse dels serveis socials per part dels immigrants, no té gaire cabuda a Guissona, malgrat que les noves infrastructures sempre arribin més tard del compte. En aquesta dècada, en què s'ha doblat el nombre d'habitants, el municipi ha viscut "un canvi brutal en equipaments", segons Hurtado. L'alcalde es queixa que "el poble creix tan ràpid que les instal·lacions queden petites" i lamenta que abans el Govern no es creia les previsions de creixement "i ara deu ser per la crisi", però durant aquest temps Guissona ha guanyat un CAP (tenia un consultori), una llar d'infants municipal, un institut i una escola (n'ha concertat també una de privada) i ha ampliat la biblioteca. Tot i això, ja falten equipaments, com un altre CAP.

Casoliva explica igualment que no es va cobrir l'oferta de pisos de protecció oficial precisament perquè no eren necessaris. El GAG ofereix pisos als immigrants que vénen i, com que ho fa a tongades, els ha repartit per tot el municipi, sense crear guetos. Per contra, a la capital de la comarca, Cervera, els immigrants s'han acumulat al centre i això ha ajudat a incrementar el malestar.

Tots aquests elements han afavorit molt la convivència, facilitada també per la bona voluntat dels nouvinguts, que tenen clar que cal complir les normes del país d'acollida, segons Ndiaye. Així mateix, l'associacionisme dels senegalesos -la meitat són membres de l'organització de Ndiaye- i, en menor mesura, de membres d'altres comunitats, com l'eslava, ha generat interlocutors vàlids en cas de conflicte i més participació en la vida del poble. Els senegalesos, per exemple, organitzen aquest dissabte la seva festa de la Teranga, però també participen en les festes locals i els castellers.

Les administracions no recorden cap brot de xenofòbia o discriminació, una tranquil·litat també promoguda pel mateix GAG, tots els directius del qual viuen a Guissona i actuen dins l'empresa per evitar problemes. "Els gamberros són els de tota la vida, no els immigrants", explica Casoliva, que tanmateix no cau en el cofoisme. Reconeix que "hi ha convivència, però no integració", atès que la barreja no és plena i sempre hi ha tendència a interactuar més amb els de la pròpia comunitat. Fins i tot alguns comerços del poble són de productes típics de l'Europa de l'Est i també hi ha bars en què la totalitat dels clients en tot moment són autòctons.

Malgrat tot, el que s'ha aconseguit fins ara ja és molt, en comparació amb altres municipis, i certa disgregació s'entén. "Si anem 1.000 catalans a un barri de Londres, ens farem entre nosaltres", reflexiona l'alcalde. Holnik és optimista i assegura que "amb temps" es progressarà. Segons explica, la integració ja és plena als patis de les escoles, on conviuen amb naturalitat tots els nens i on la llengua vehicular majoritàriament és el català.

L'exemple de Guissona permet ser optimistes amb el fet que, un cop se superi la crisi i baixi l'atur, la xenofòbia pot revertir i reduir-se a nivells irrisoris. Casoliva, però, també fa la reflexió inversa: "Si passa alguna cosa al GAG, tindrem problemes".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT