Ramal·lahL'espiral de violència que ha sacsejat Israel i Palestina i ha deteriorat les relacions diplomàtiques entre l'estat hebreu i Egipte, està a prop d'aturar-se després que Hamàs, l'organització islamista que governa Gaza, anunciés ahir a la tarda que havia assolit un acord amb totes les faccions armades de la franja per aturar el llançament de coets Grad i Qassam al sud d'Israel. Aquesta era la condició que Israel havia posat a Egipte, que ha actuat com a mediador, per acabar també amb els bombardejos que des de dijous han colpejat Gaza i hi han provocat 15 morts i desenes de ferits.
Un portaveu dels Comitès de Resistència Populars -que Israel acusa de l'assassinat de vuit ciutadans hebreus dijous, cosa que va desencadenar la represàlia contra la franja-, però, va desmarcar-se de la treva. Durant el diumenge encara es van disparar alguns coets sobre territori hebreu. L'exèrcit israelià va respondre amb uns bombardejos al nord de Gaza que van causar nous ferits. El ministre de Defensa jueu, Ehud Barak, va avisar que el que ataqui Israel acabarà "decapitat".
Durant la matinada es va portar a terme una ràtzia israeliana contra militants i simpatitzants de Hamàs a Cisjordània. L'operació va culminar amb la detenció d'unes 120 persones, la majoria de les quals a Hebron. També ahir, la Lliga Àrab va celebrar una reunió d'urgència per condemnar els raids aeris sobre territori palestí i per demanar l'actuació de l'ONU per aturar-los, tot i que sense especificar de quina manera. Jordània, de la seva banda, va advertir que si la violència continuava es podria posar en perill l'estabilitat regional del Pròxim Orient.
