Publicitat
Publicitat

LLUITA CONTRA L'ATUR

Els experts avalen el pla de xoc de la FP del Govern però demanen pactes perquè funcioni

Hi ha esperança per a la generació del maó

Tothom coincideix que la recepta per no perdre una generació sencera de treballadors passa per la formació. Es tracta de recuperar els empleats de la construcció que s'han quedat sense feina.

Una gran part dels aturats catalans s'enfronten al repte d'haver de tornar al mercat laboral amb una feina que no s'assemblarà gens a la que han perdut. Preparar-los per fer aquest pas és un compromís que el Govern assumeix i que requerirà molts recursos en una època en què van escassos, però els experts asseguren que només la formació salvarà la generació que ha quedat atrapada per l'esclat de la bombolla de la construcció. Segons economistes i experts consultats per l'ARA, les perspectives de trobar feina per a milers d'aturats, entre els quals molts joves, són remotes si no passen per un programa intens de reciclatge.

Si no s'actua sobre el problema de falta de preparació i motivació, la meitat d'aturats catalans estan condemnats a no trobar feina mai, segons reconeixia ahir el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, en una entrevista a l'ARA. L'estratègia per revertir la situació és donar la volta definitiva a la FP i copiar el model alemany de contracte dual, que combina formació i treball a l'empresa.

El professor de l'Iese Sandalio Gómez veu massa pessimista el panorama que dibuixa el conseller, tot i que reconeix que el problema de fons existeix i que més enllà dels números cal actuar-hi de manera urgent. "Des del realisme, s'ha de treballar per atraure empreses de sectors capaços de crear llocs de feina i, en paral·lel, preparar els nostres aturats perquè puguin treballar", va afegir Gómez.

"Fa tres o quatre anys es construïen 700.000 habitatges a l'any, i amb l'esclat de la bombolla amb prou feines se'n faran 200.000", explica el catedràtic d'Economia de la UPF i membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) Oriol Amat. Les conseqüències per a la mà d'obra del sector immobiliari han estat devastadores. Des del 2008, a Catalunya s'han destruït uns 167.000 llocs de treball del món del totxo, la qual cosa suposa al voltant d'un 60% de la mà d'obra del sector, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). L'aportació del maó a l'atur català -amb les necessitats específiques de formació d'aquests treballadors- és gran, però les necessitats de reciclatge per recuperar l'ocupabilitat no només es concentren en aquest col·lectiu. "Les mancances formatives també són importants entre els aturats de sectors exposats a continus canvis tecnològics", afegeix Amat, que apunta a la necessitat de formació en l'àmbit de les tecnologies de la informació.

Calcar el model alemany

Reduir l'atur també passa per no crear-ne de nou, i per tant centrar els itineraris educatius en les necessitats reals del mercat de treball. El ministre d'Eduació, Ángel Gabilondo, va reconèixer ahir a Barcelona que el model alemany és una bona guia que s'estudia a Espanya, però que caldrà adaptar-lo a la seva realitat, informa Sonia Sánchez . Una de les característiques pròpies, per exemple, és l'elevat nombre d'universitaris que genera el sistema, molt per sobre de les quotes d'altres països europeus. A l'altre extrem hi ha les ràtios elevades de fracàs escolar, que també s'han d'atacar.

Per tractar de reincorporar al mercat de treball els aturats sense formació, el ministre Gabilondo va apostar per millorar la formació professional (FP) i la flexibilitat de tot el sistema educatiu. En aquest sentit, va anunciar que a finals d'aquest mateix mes de juliol confia aprovar al consell de ministres tant el decret sobre la FP com el decret de desenvolupament de la llei d'economia sostenible, que definirà els tres itineraris en què es dividirà l'últim curs d'ESO a partir del 2012: un de lletres, un de ciències i un orientat cap a la FP. "Cap dels tres serà superior a l'altre, tots tres itineraris conduiran a la mateixa titulació i tots tres capacitaran per seguir els estudis amb el títol més adequat", va explicar Gabilondo. Amb tot, fonts de la conselleria d'Ensenyament de la Generalitat van explicar que el decret que prepara el ministeri sobre la FP, en el qual han participat les autonomies, no instaura el model dual de formació i treball. Aquest sistema, que s'aplica a Alemanya, combina els períodes de formació amb la incorporació de l'alumne a l'empresa. El model compta amb el suport del departament d'Ensenyament del Govern.

El director de l'Institut d'Estudis Laborals d'Esade Carlos Obeso va advertir que per desplegar aquesta estratègia serà "essencial" donar veu a les empreses i arribar a pactes amb els agents socials. Les primeres perquè són les que han de dictar les necessitats reals del mercat al qual accediran els joves i els segons perquè hauran d'implicar-se en una estratègia que afectarà tots els treballadors, que s'hauran de formar al llarg de tota la seva vida.

Els experts coincideixen que l'estratègia haurà d'anar acompanyada de recursos que ajudin a aquesta transformació. En primer lloc el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), en el qual fan falta més orientadors laborals, segons Obeso. La ràtio catalana encara està lluny de la de països com França, la qual cosa impedeix un seguiment més personalitzat de les necessitats de cada aturat. "Cal centrar esforços en el redisseny de les polítiques actives i deixar d'oferir cursos d'informàtica i anglès per norma i passar a donar la formació que de debò necessita cadascú segons el perfil en què pot tenir més possibilitats de trobar feina", recomana l'expert d'Esade.

D'altra banda, el professor d'Eada Jordi Costa és partidari, si cal, de sumar-hi el sector privat. En un moment en què els recursos van buscats, aposta per tenir en compte les agències privades de col·locació que supleixin amb els seus serveis d'orientació allà on no pugui arribar el sector públic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT