Publicitat
Publicitat

CONFLICTE ÀRABO-ISRAELIÀ

El govern hebreu, en l'alerta davant el reconeixement aquest mes de l'estat palestí a l'ONU

Israel arma els colons per a un setembre mogut

Setembre, el mes en què l'ONU podria donar el seu vistiplau a un estat palestí, es preveu complicat. L'exèrcit israelià fa temps que entrena i arma colons amb gasos lacrimògens i granades atordidores.

Uns 300.000 colons viuen a Cisjordània, la majoria dels quals, segons l'organització que els agrupa, el Consell Yesha, hi són per qüestions ideològiques. Els coneguts com a "colons econòmics" hi són perquè l'habitatge és molt més assequible als assentaments. A aquesta xifra cal sumar-hi els 200.000 colons establerts a Jerusalem est. Segons el dret internacional, aquests són territoris ocupats des de la Guerra dels Sis Dies del 1967, quan Israel es va apropiar de Cisjordània, Gaza, Jerusalem est, el Sinaí egipci i els alts del Golan sirians.

Ara, en previsió que l'ONU doni llum verda a un estat palestí pròximament, l'exèrcit israelià està en alerta davant de possibles esclats de violència. S'extremarà la vigilància a les zones frontereres, carreteres, centres educatius i socials de les principals colònies jueves.

L'operació inclou l'entrenament, des de fa setmanes, dels colons responsables de la seguretat de tots els assentaments de Cisjordània, repartits en petits pobles, en grans comunitats amb més de 40.000 persones o en els anomenats outposts (quatre caravanes, embrió d'un assentament), on s'instal·len els joves més radicals, que sovint protagonitzen episodis de violència contra els palestins de la zona.

Gasos, granades, trets i gossos

Els militars han establert dues línies de seguretat que els palestins no podran creuar. Si traspassen la primera els colons podran repel·lir-ne l'avenç amb gasos lacrimògens i granades atordidores subministrades per l'exèrcit. Traspassar la segona, l'anomenada línia vermella, significaria que els soldats podrien disparar a les cames i als peus dels manifestants.

En aquest context, hi ha colons que s'entrenen a la seva manera. És el cas del nord-americà Mike Guzovsky, també conegut com a Yekutiel Bem Yaacov, de l'assentament de Gush Etzion, a prop de la ciutat palestina de Betlem, que es dedica a ensinistrar gossos per frenar l'amenaça palestina i els cedeix als assentaments que en demanen. Guzovsky, activista de la dreta ultranacionalista, diu que la gent està molt preocupada per la seguretat.

A partir del 20 de setembre, líders palestins pretenen omplir els carrers amb milers de civils marxant sense violència i sota el lema Palestina 194 , pel desig de convertir-se en el país número 194 de les Nacions Unides.

Davant d'aquesta possibilitat, el cap de l'estat de l'exèrcit d'Israel, el general Benny Gantz, ja ha advertit que el setembre pot ser un mes amb moltes possibilitats d'enfrontaments i que els militars "no poden tolerar que els assentaments quedin en situació de risc".

En un altre nivell, cal situar el rabí Menahem Froman, de l'assentament de Tekoa, a prop d'Hebron, que aquesta setmana s'ha reunit amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, a Ramal·lah, per fer-li saber el seu suport a la creació de l'estat palestí perquè això comportaria, segons el rabí, beneficis per al procés de pau i també per a Israel. A l'àrea d'Hebron és on la ferida del conflicte àrabo-israelià és més evident i on es va establir el primer assentament el 1968.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT