Publicitat
Publicitat

Carreteres secundàries

J.A. s'ofereix per...

Persistent Caminar tota una nit per aconseguir la feina d'un dia. Això és el que va fer J.A. quan va rebre una oferta d'una fàbrica de Banyoles i no tenia diners ni per pagar-se el bitllet d'autobús des de Girona, on viu. Ara J.A. prepara un viatge a Noruega amb l'esperança d'aconseguir la feina que aquí no troba. Ja ha començat a estudiar noruec

L'empresa de treball temporal va trucar a J.A. a les vuit del vespre.-Vine a firmar que tens feina.

J.A. es preparava per passar la nit a La Sopa, el centre d'acollida per a transeünts i sensesostre de Girona, i va dir a l'encarregat que sortia un moment. A les nou ja havia tornat. Portava un contracte de treball a la butxaca.

-Me'n vaig a Banyoles.

-Ara? -li va preguntar el zelador denit.

-Ara mateix. Haig de sortir corrents. Feina!

-Sense sopar?

-Ja menjaré de camí cap allà.

J.A. no podia perdre més temps. Havia calculat que, si caminava a bon ritme, abans de les quatre del matí arribaria a les portes de la fàbrica. Va demanar, només, si li podien preparar dos entrepans. Va agafar un parell de pomes, una ampolla d'aigua, un coixí. Ho va posar tot a la motxilla i va sortir cap a Banyoles.

El contracte de feina era només d'un dia. Però vuit hores de treball a 6,68 euros l'hora sumaven un salari de 53,44 euros, 53,44 vegades més diners dels que J.A. tenia a la butxaca. Per això no s'ho podia perdre. I per això va anar-hi caminant. Perquè no es podia ni pagar l'autobús.

J.A. m'ho explica mentre esmorzem a Girona, en un bar dels porxos de la plaça del Vi. Es veu que a les tres del matí ja havia arribat a Banyoles i que encara va tenir temps de fer una becaina en un racó, aprofitant el coixí que havia carregat. No saps, explica, la quantitat d'estrelles que hi ha al cel quan surts de la ciutat. És per culpa de la contaminació lumínica, remarca el cientisme abans d'explicar que la cosa està molt, però que molt malament, i que si els emigrants són capaços d'agafar qualsevol feina encara que se'ls tracti com a esclaus, també a ell, que no és menys que tots aquests estrangers, li toca pringar. Així és el capitalisme, filosofa. Primer, els països rics s'han carregat el món. Li han tret tot el suc que han pogut. I ara que estem dins del pou, ensorrats, ara venem el mateix sistema als xinesos, als indis. On anirem a parar!, s'exclama.

J.A. té 36 anys, dos fills de 7 i 8 anys, que viuen amb l'àvia. Abans havia tingut una família i fins i tot va muntar una empresa del ram de la construcció. Es veu que el negoci anava molt bé i que durant el boom immobiliari donava feina a vint treballadors. Però els diners, tal com entraven, sortien. I això, sumat a la crisi, sumat a la festa i la disbauxa, a l'alcohol i les drogues, és el que li va destrossar la vida, a ell i a la seva dona, avui desapareguda després d'un llarg procés judicial per la custòdia dels nens, que, finalment, viuen amb l'àvia. Ara, explica J.A., la seva vida diària consisteix a fer feines esporàdiques, el que surti. De vegades, com li va passar a Banyoles, el contracte d'un dia es pot renovar i treballes una setmana. Però quan no hi ha feina, que és el que passa normalment, el seu dia a dia el viu al carrer fins que arriba l'hora d'anar a dormir a La Sopa. Durant el matí s'està en un cibercafè, buscant informació sobre Noruega. Després fa esport; escalada lliure, sense cordes; bicicleta; fúting. A més a més de muntanyes, de vegades escala un pont o una façana urbana.

El somni noruec

Fa unes setmanes, J.A. va aconseguir un manual de diàlegs en llengua noruega. Heus aquí el seu nou repte: marxar a Noruega. Un amic li ha explicat que a Noruega hi ha molta feina, feina dura, descarregar salmons dels vaixells de pesca. Però per si falla el tema salmó, J.A. també té previst fer una ullada a les empreses d'hostaleria i de la construcció. De moment, dormirà a La Sopa fins al dia 9 de novembre, i el dia 10 ja té un bitllet d'avió per viatjar a Noruega. Li ha costat només 80 euros. El pla d'atac és el següent: quan arribi a l'aeroport de Moss Rygge, a 60 quilòmetres d'Oslo, començarà a caminar i a cada poble o ciutat que trobi hi deixarà el seu currículum professional. Consultant internet ja s'ha fet una llista d'empreses que podrien estar interessades enels seus serveis. El currículum l'ha traduït al noruec i a l'anglès gràcies al traductor de Google. El noruec, diu, és molt difícil, però tot és qüestió d'aprendre unes paraules cada dia. D'anglès en sap una mica perquè el va aprendre parlant amb uns grecs en un centre de desintoxicació i l'ha millorat vivint al carrer. Si tot li va bé a Noruega, té previst venir de tant en tant a veure els fills.Coneixes Noruega?, pregunta, interessant-se pels serveis socials noruecs, ja que tota la logística d'aquesta primera missióexploratòria compta amb l'avinentesa que no haurà de pagar per dormir.

J.A. diu que ell no té problemes enlloc, que vagi on vagi és capaç de sentir-s'hi bé. Li agrada seure i escoltar la gent. No és un marginal, diu. És un home sense feina, que ha passat per problemes molt greus, que vol recuperar els fills, ser un bon pare, treballar. El capitalisme, torna al tema que tant el preocupa, perquè, amic meu, això farà un catacrac de l'alçada d'un campanar, el capitalisme, doncs, ho ha fet tot malbé, és un depredador sense límit. Fa uns dies va veure un documental d'Etiòpia en què s'explicava la història d'una gent que caminava 40 quilòmetres per anar a menjar cols silvestres en una muntanya. Ell, de moment, només ha hagut de caminar 24 quilòmetres fins a Banyoles, i els 60 que ara l'esperen des de l'aeroport fins a Oslo els veu com un camí ple d'esperança, d'aventures i de coneixences. Diu que es farà imprimir un total de cinc-cents currículums: J.A., encofrador de primera, cuiner, cambrer amb experiència, s'ofereix per...

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT