Publicitat
Publicitat

Josep MariaPascual:

Josep MariaPascual: "Si avui creéssim els ajuntaments del no-res, no en faríem tants"

Canvi de model "Els consistoris s'han de ficar al cap que sols no el poden fer" Història "Tenim un nombre de municipis que respon a una lògica feudal" Lideratge polític "Si menyspreem la política, estem menyspreant un dels principals factors de canvi"

Es fa escoltar. Les reflexions tenen molt de sentit ara que ens preguntem qui volem al capdavant dels nostres municipis. Després de participar en un centenar d'estratègies de desenvolupament econòmic i social de ciutats i regions d'Europa i Amèrica Llatina, Josep Maria Pascual ha escrit el llibre El papel de la ciudadanía en el auge y decadencia de las ciudades . Descriu els errors dels alcaldes que han dirigit els ajuntaments com si fossin gerents d'empreses privades i apel·la al paper actiu dels ciutadans -ara mers clients- per superar l'etapa de declivi.

Defensa que no es poden governar els ajuntaments amb criteris gerencials. Parla de la governació democràtica.

S'han de sumar esforços per multiplicar els recursos públics. Hi ha d'haver col·laboració público-privada i implicació de la ciutadania. Els ajuntaments s'han de ficar al cap que no poden fer el canvi sols, que necessiten col·laboració, i no només d'altres governs o ajuntaments sinó, fonamentalment, dels seus ciutadans.

I com s'aconsegueix aquesta implicació de la societat civil?

Les ciutats que se n'han sortit han reforçat el sentiment de pertinença del ciutadà, que ha de tenir un paper protagonista per crear benestar, per construir el futur de la ciutat. Si els ajuntaments transmeten aquest missatge, això acaba calant. La campanya Barcelona, posa't guapa és un exemple de com tothom va col·laborar per transformar la ciutat. Moltes rehabilitacions i neteges d'edificis van fer més que el projecte olímpic.

No existeixen ni existiran recursos públics suficients per atendre les necessitats ciutadanes.

Les societats progressen quan la gent té necessitats més complexes i diverses. Els recursos públics només poden cobrir una petita part de les necessitats estrictament materials. Per exemple, l'administració no pot assegurar l'educació, pública i gratuïta, del ciutadà al llarg de tota la seva vida.

Molts ajuntaments ja estan escanyats. Tenen les arques buides.

I encara en veurem més. D'una banda no hi ha hagut tota la descentralització de recursos que els ajuntaments necessitaven. Però també és cert que molts governs han interpretat que, per guanyar eleccions, s'havien d'inaugurar llars d'infants o escoles. Motivar el ciutadà perquè es preocupi d'ell mateix i dels altres té molta més importància i genera més satisfacció que no inaugurar una biblioteca. Perquè la biblioteca s'ha de fer servir, ha de tenir un impacte en els índexs de lectura. Si no és així, no té sentit. S'han creat moltes biblioteques que es miren més que s'utilitzen.

Catalunya té massa ajuntaments?

Sí. Ho heretem de l'Edat Mitjana. Tenim un nombre de municipis que respon a una lògica feudal. Són molts més dels que es consideren adequats. Si avui creéssim els ajuntaments del no-res, no en faríem tants. No sóc partidari d'eliminar-ne, perquè començar per aquí provocaria resistències brutals, conflictes identitaris molt forts. S'han de prioritzar les actuacions en què intervinguin diversos ajuntaments.

Els ajuntaments ho passaran molt malament en el futur immediat?

Sí. Ja ho estan passant malament, com també pateixen les empreses i les entitats del tercer sector que treballen amb els consistoris. Hi ha ajuntaments que no paguen, i que diuen als seus proveïdors que pagaran més endavant. Després de les eleccions, a moltes ciutats es crearà un xoc molt fort. Continuar per la via del gerencialisme és una mala solució, perquè ja sabem que ens ha portat fins aquí. Però canviar el model no és senzill. L'única esperança és que els ajuntaments més preparats facin de far per a la resta.

I quina responsabilitat hi tenen les altres administracions?

Molta. Els ajuntaments d'aquí es diferencien dels d'Europa perquè tenen més competències. Menys un exèrcit, poden fer gairebé el que vulguin, sempre que s'ho paguin. Però aquest volum de competències no ha anat acompanyat del mateix volum de recursos. Això ha provocat molta més pressió ciutadana. Les administracions supramunicipals han permès aquest model, no han reformat qüestions com la llei d'hisendes locals i tampoc no han fomentat la relació entre municipis.

Parla de ciutats amb models d'èxit i marca les pautes del bon govern. Els ajuntaments que han aconseguit transformar les seves ciutats han aconseguit, primer de tot, una victòria ràpida, un cop d'efecte. A Girona, va ser tan senzill com pintar les façanes del nucli antic que estan de cara al riu. Després s'han de comunicar aquestes victòries per fer-ne protagonista la ciutadania, per crear la cultura de complicitat. I això s'ha d'acompanyar de lideratge polític, perquè el polític és l'únic que pot articular l'interès general.

Ens falta lideratge polític?

Sí. Com que ha predominat la idea de l'alcalde-gerent, l'alcalde-motivador, que desperta sentiments i sap articular voluntats, ha estat poc valorat. Ara es revaloritzarà. El polític és l'agent catalitzador clau perquè una ciutat tiri endavant. Si menyspreem la política, estem menyspreant un dels principals factors de canvi. A Catalunya és on estem més preparats per fer la segona transformació democràtica.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT