Publicitat
Publicitat

LABORAL

El treballador ja no té dret als sous no cobrats durant els mesos de litigi

L'empresari perd la por al jutge a l'hora d'acomiadar

Les empreses notaran el primer estalvi de la reforma laboral si un acomiadament improcedent acaba als jutjats. La nova llei ja no les obliga a pagar els sous durant tot el procés fins que hi hagi sentència.

Quan un treballador considerava que l'havien acomiadat de manera injustificada i recorria als jutjats, tenia garantit que si guanyava cobraria no només els 45 dies per any, sinó també els sous que havia deixat de percebre durant el temps que havia estat fora de l'empresa injustament. La reforma laboral ha capgirat aquest escenari i elimina els salaris de tramitació, que ara només es pagaran quan el jutge consideri que l'acomiadament és nul i, per tant, obligui l'empresa a readmetre el treballador.

Aquesta mesura és l'estalvi més directe que notaran les empreses amb la nova llei, segons la directora d'assessorament laboral del bufet BDO, Montse Rodríguez. Calcula que, amb l'eliminació dels salaris de tramitació, l'acomiadament improcedent que acabi als jutjats sortirà un 80% més barat a l'empresari en cas que el jutge doni la raó al treballador. "Aquesta és una de les grans revolucions que aporta la reforma, que canvia la concepció de les relacions laborals", afegeix Rodríguez. Segons BDO, vuit de cada deu plets van tenir un sentència favorable al treballador durant el 2011. El col·lapse als jutjats fa que els processos s'allarguin entre sis i nou mesos, amb el risc que el cost final d'un cas es pugui multiplicar.

Un cas concret: a un treballador amb un sou de 2.000 euros al mes i dos anys d'antiguitat que recorria el seu acomiadament i guanyava al cap de set mesos, li pertocaven 6.300 euros d'indemnització (45 dies per any treballat) més el sou dels set mesos. En total, el cost s'enfilava per damunt dels 20.000 euros, cotitzacions a la Seguretat Social a banda, explica l'advocada de BDO.

Inseguretat jurídica

Les noves regles postreforma, segons apunta Manel Hernández, soci del despatx Sagardoy, canvien la percepció de l'empresari davant els conflictes per acomiadament. Fins ara, quan no ho veia clar, recorria al famós acomiadament exprés -pagar la indemnització de 45 dies per any reconeixent la improcedència- però ara pot esperar a veure què diu el jutge. En el pitjor dels casos, si es declara injustificat, haurà de pagar al treballador els 33 dies per any que fixa el nou marc laboral, que ha abaratit les indemnitzacions. En canvi, de cara al treballador, la perspectiva d'un judici incert suposa un nou risc, ja que tots els sous que deixi de cobrar durant el temps que transcorri fins a la sentència ja no els cobrarà encara que guanyi.

La gran incògnita, reconeix Hernández, són els expedients que hi ha als jutjats pendents de resoldre's. El decret de reforma laboral no especifica la lògica que s'hi haurà d'aplicar. "Hi pot haver un jutge que entengui que prevalen les noves condicions perquè són les que estaran vigents quan dictarà la resolució, o bé qui consideri que han de prevaler les condicions de quan es va produir l'acomiadament, abans de la reforma", explica.

Més conflicte per altres vies

Encara que la reforma desincentivi que el treballador opti per la via judicial per recórrer l'acomiadament improcedent, Hernández avisa que la conflictivitat als jutjats socials arribarà per altres vies i creixeran els expedients. La reforma ha donat eines als empresaris per justificar acomiadaments (raons com la caiguda sostinguda d'ingressos en són una mostra) i també per modificar, amb acord o sense, les condicions de treball, salari inclòs.

Els treballadors, individualment o col·lectivament, podran recórrer la decisió, tot i que l'empresa la podrà aplicar fins que el jutge es pronunciï. En el cas dels canvis que afectin un grup prou nombrós perquè siguin considerats conflictes col·lectius, sindicats i patronals tenen un acord vigent a Catalunya per potenciar les mesures alternatives a la judicial, com ara arbitratges al Tribunal Laboral de Catalunya.

Empresaris murris

De nou, la gran incògnita passa pel detall de les causes per les quals es podrà acomiadar de manera justificada o bé modificar condicions de treball. L'advocada de BDO explica que no queda clar si la caiguda d'ingressos durant dos o tres trimestres de què parla la llei s'haurà de comparar amb trimestres precedents o prenent com a referència el mateix període de l'any anterior. Tampoc s'explica en quin percentatge hauran de caure els ingressos o les vendes per justificar acomiadaments o canvis. Serà el jutge qui ho interpretarà si en el tràmit parlamentari de la llei no es resolen aquestes incògnites, diu l'advocada.

El responsable de negociació col·lectiva de CCOO de Catalunya, Juan Manuel Tapia, corrobora que la reforma laboral "apropa el conflicte a l'empresa" perquè l'esperit de la llei posa els convenis d'empresa per davant de tots els altres àmbits de negociació (la sectorial o la territorial). A més a més, afegeix, les facilitats per deixar d'aplicar el que marca el conveni també han crescut i això, diu Tapia, fa créixer el risc d'acabar al jutjat si no hi ha acord entre treballadors i comitè. "Destruir els convenis col·lectius només juga a favor dels empresaris murris i els fraudulents", avisa. El mateix passa amb la supressió de l'autorització administrativa en els expedients de regulació d'ocupació (ERO), afegeix el responsable de CCOO, en què abans s'arribava a un acord en el 95% dels casos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT