PRIMER ANIVERSARI DE LA PRIMAVERA ÀRAB
Crònica 18/12/2011

L'exèrcit egipci augmenta la violència contra la plaça Tahrir

Les flames han encès Tahrir en una nova mostra de la convulsa transició egípcia, en què l'exèrcit combina eleccions amb repressió militar. Els soldats van augmentar ahir la violència contra els protestants.

Ricard G. Samaranch
3 min
L'exèrcit egipci augmenta la violència contra la plaça Tahrir

EGIPTEMentre la Junta Electoral egípcia encara compta les paperetes de la segona ronda de les eleccions legislatives, joves revolucionaris i forces policials lliuren una altra batalla campal als voltants de la plaça Tahrir, l'epicentre de la revolució del 25 de gener que va fer caure el rais Hosni Mubàrak. Després de prop de 48 hores d'enfrontaments, ja s'havien registrat ahir almenys nou morts, més de 1.000 ferits i desenes de persones arrestades.

El nou esclat de violència constitueix l'últim capítol de la segona onada revolucionària egípcia, que es va iniciar el passat 19 de novembre per protestar contra el govern de la junta militar, presidida per Hussein Tantawi. Llavors milers de persones van aconseguir reocupar Tahrir, tot i que van haver de pagar un preu molt alt: 47 víctimes mortals.

Després d'arrencar del general Tantawi la promesa d'abandonar el poder el mes de juliol vinent amb l'elecció del nou president, la celebració de les legislatives va anar esmorteint a poc a poc el furor revolucionari. L'emblemàtica plaça es va anar buidant de tendes de campanya, i alguns activistes es van traslladar a un petit carrer on hi ha la seu del Parlament i del govern. El seu objectiu era privar el nou primer ministre, Kamal Ganzuri, d'entrar a la seva oficina.

Divendres a la matinada les autoritats van decidir desallotjar el centenar de joves que hi havia acampats davant l'Assemblea Popular. I ho van fer amb la brutalitat que caracteritza les forces de seguretat egípcies: a cops de bastó, i fins i tot disparant uns quants trets. Els joves revolucionaris van respondre tirant pedres i còctels Molotov. S'iniciava així una nova ronda de disturbis amb el focus principal al cèntric carrer de Qasr al-Aini, que connecta la plaça Tahrir amb el Parlament.

"La culpa de tot això la té la junta militar, que en deu mesos ha estat incapaç de fer cap canvi positiu al país. Fins que no abandoni el poder, Egipte no recuperarà la seva estabilitat", va declarar a l'ARA Mustafà al-Salakawi, un guia turístic de 42 anys que va acudir ahir a la plaça Tahrir per expressar el seu suport als revolucionaris. "És inadmissible que s'utilitzi aquesta violència contra una protesta pacífica", va afegir, mentre assenyalava unes cendres encara fumejants davant la mesquita de Makram.

Fins un parell d'hores abans, allà hi havia un dels tres hospitals de campanya establerts per metges voluntaris per oferir serveis de primers auxilis. Entre les restes de l'incendi es podia distingir un pot de iode mig calcinat. Mohamed Morsi, un dels metges, deia que en una de les seves ofensives la policia militar va calar-hi foc, tot i ser evident que era un dispensari.

També va ser presa de les flames l'Institut Científic d'Egipte, adjacent al Parlament i establert per Napoleó el 1798. L'edifici incloïa una de les principals biblioteques del país, i es tem que el foc hagi destruït els seus 200.000 exemplars, alguns dels quals de gran valor històric.

Més de 30 persones van ser hospitalitzades per ferides de bala, entre les quals es compten les 9 víctimes mortals. Una era Emad Effat, clergue d'Al-Azhar, la principal institució religiosa de l'islam sunnita, conegut pel seu suport als manifestants de l'inici de la revolució.

Víctimes polítiques

En el front polític, els disturbis poden deixar tocada la credibilitat del govern liderat per Kamal Ganzuri tot just deu dies després de la seva presa de possessió. Mentre les càmeres de televisió oferien en directe els enfrontaments, Ganzuri va fer una roda de premsa esperpèntica en què va negar que les forces de l'ordre utilitzessin la violència per reprimir els manifestants.

Una altra de les víctimes pot ser el consell consultiu creat arran de l'anterior crisi. Format per diversos líders polítics, la seva tasca és exercir d'interlocutor entre els partits polítics i la junta militar, i assessorar-la fins a la constitució del nou Parlament. En una reunió extraordinària, el consell va instar les autoritats a aturar la repressió. Atès el cas omís de la junta, diversos membres de l'òrgan van dimitir ahir.

stats