Publicitat
Publicitat

UN NOU AIXECAMENT AL MAGRIB

Gaddafi actua a la desesperada i desplega helicòpters i avions militars per bombardejar la capital

Líbia, de la revolta a la guerra civil

Els morts a Trípoli ja es compten per centenars, segons Al-Jazira, i alguns libis podrien estar marxant cap a Tunísia. Els opositors han incendiat el Parlament i el president ha desaparegut del mapa.

S'ha d'estar molt desesperat -o molt boig- per bombardejar la teva pròpia capital, i això és el que sembla que va fer ahir el dictador libi Muammar al-Gaddafi. El pitjors pronòstics es complien. Les amenaces que havia llançat la nit anterior un dels fills del dictador -de lluitar fins a l'última bala- es van complir i les ràfegues aèries es van sentir a Trípoli. El règim va assegurar que l'objectiu eren els arsenals per evitar que les armes caiguessin en mans dels manifestants. Però alguns testimonis asseguraven que les bombes eren per reprimir les protestes. Després de cinc dies de revolta, les manfiestacions contra el règim més llarg de l'Àfrica envaïen la capital i el caos s'apoderava de Líbia. Els focus mediàtics s'obrien en la tercera revolució al Magrib en poques setmanes i la comunitat internacional reaccionava davant del que podria ser una guerra civil.

Les primeres proves: dos helicòpters aterraven d'urgència a Malta. Al cap de pocs minuts dos bombarders. Els soldats desertaven i demanaven asil polític després que els oficials els ordenessin atacar la població civil a Trípoli. A Bengazi, l'epicentre de la revolta, els manifestants ja han pres el control de la ciutat, segons un testimoni d'Al-Jazira. El canal és, ara per ara, la font de referència per saber de prop què passa a Líbia. "Avui hem enterrat 11 soldats que havien rebutjat atacar la població civil i els sequaços de Gaddafi els han esquarterat", deia un jutge retirat de Bengazi.

Desercions polítiques
L'ambaixador de Líbia a l'ONU, Ibrahim Dabbashi, es desmarcava del govern i parlava de "genocidi" i es començava a desmembrar el règim. Al migdia dimitia el ministre de Justícia, Mustafa Adul Jalil, perquè trobava "excessiva" la repressió contra els civils. El seguien nou diplomàtics. Mentre, el primer ministre es reunia a Trípoli amb ambaixadors de la UE i justificava l'atac.

I davant aquest escenari, on és Gaddafi? Dels rumors d'una fuga a Veneçuela, res; mentre l'evacuació forçada dels ciutadans europeus i nord-americans del país ja és un fet. Gaddafi orquestra la seva marxa amb bombes i destrucció. Desafia Europa i de moment desapareix de l'escena mediàtica. El dictador, al poder des de la revolució del 1969, recorda que les seves excentricitats -com viatjar arreu amb la seva haima, l'harem i una guàrdia personal de 200 amazones- són les d'un líder que no es deixarà vèncer fàcilment. El Parlament libi s'ha cremat. Algunes refineries i pous d'extracció estan en vaga. Bengazi celebra amb joia que Gaddafi no tornarà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT