Publicitat
Publicitat

La protesta a la plaça Catalunya posa en dubte el límit dels drets dels acampats

L'ocupació qüestiona l'ús de l'espai públic

El prop d'un mes d'acampada a Barcelona genera dubtes sobre el compliment de l'ordenança de civisme i alguns professionals del dret qüestionen la legalitat de l'ocupació de l'espai públic.

L'acampada dels i ndignats a la plaça Catalunya -oficialement aixecada des de diumenge- va engegar ahir la seva cinquena setmana de vida en ple debat sobre la manera per mantenir viva la protesta més enllà de la necessitat de fer nit al centre de Barcelona. Avui, precisament, neix una nova acampada. Aquest cop, més puntual, a les portes del Parlament, al Parc de la Ciutadella. L'ús que s'està fent de l'espai públic és un altra de les qüestions que genera dubtes. Pot una determinada protesta fer-se forta en una plaça durant tants dies? Per l'advocat i diputat de la junta de govern del Col·legi d'Advocats Jordi Bonet, el límit d'utilització que pot fer una persona d'un espai públic està marcat per l'ús que n'ha de poder fer una altra persona. La llibertat d'un comença on acaba la de l'altre, que diuen, perquè la ciutat és un espai compartit. I en el cas de l'acampada, apunta, aquest límit ja s'ha passat.

El que queda recollit a l'ordenança de convivència de Barcelona és que les persones que no respectin les normes de comportament a la via pública "seran requerides per tal que cessin en la seva actitud i, en cas de resistència, podran ser desallotjades". També avala el desallotjament per seguretat o salut. Tenint en compte aquest punt de partida, segons Bonet, la pilota està clarament al terrat de l'alcalde de la ciutat -ja en funcions-, Jordi Hereu, perquè l'acampada "ja ha passat la barrera de la protesta puntual i entra en competència amb altres usos ciutadans i, per tant, requeriria el permís pertinent o en cas contrari que l'alcalde dictés l'ordre d'aixecar-la".

Pel catedràtic de dret administratius de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce, valorant les circumstàncies i "com que no hi ha perill per a l'integritat de persones ni de béns", en un estat democràtic s'imposen els drets fonamentals dels indignats en front a possibles molèsties a tercers". En aquesta direcció, Ponce condemna l'actuació policial del divendres previ a la Champions. Considera que va ser "il·legal", perquè "no es donava cap causa per actuar".

La protesta en forma d'acampada dels indignats a plaça Catalunya no és, però, la més longeva. El 1994 els acampats que demanaven que es destinés el 0,7% del PIB a Ajuda Oficial per al Desenvolupament es van estar prop de 40 dies a la Diagonal abans de traslladar-se a la plaça Sant Jaume. El 2003, la protesta contra la guerra de l'Iraq es va mantenir en forma d'acampada 70 dies entre la plaça de Francesc Macià i la Zona Universitària. La prova de resistència la guanyen els treballadors de Sintel que van acampar a Madrid 187 dies per protestar per la seva situació laboral.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT