Publicitat
Publicitat

LA NEGOCIACIÓ PER L'AUTOGOVERN

El govern espanyol ha girat full a la idea de recuperar les parts del text qüestionades pel TC

Zapatero s'oblida de repescar l'Estatut

Després de la sentència de l'Estatut, el govern espanyol va prometre grans esforços per recuperar bona part de la llei orgànica. Passades les eleccions catalanes, però, cap ministeri ho situa com a prioritat.

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre que s'hi "deixaria la pell" per recosir al màxim un Estatut ferit després de passar pel sedàs del Tribunal Constitucional. El seu objectiu, i el de l'expresident José Montilla, era apaivagar la desafecció de Catalunya amb Madrid. Més de mig any després, i amb un escenari polític que ha canviat, la Moncloa té la carpeta desada al calaix.

L'agost passat, el consell de ministres va estudiar un informe del vicepresident tercer, Manuel Chaves, per posar en marxa aquesta operació de rescat. L'única mesura que es va posar sobre la taula era la reforma de la llei orgànica del poder judicial per omplir de contingut els consells territorials de justícia, laminats per la sentència. No hi ha hagut pressa i segons el pla de reformes de l'executiu espanyol, l'avantprojecte s'hauria d'aprovar al mes d'abril. El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha promès que compliria aquests terminis. Ara bé, cal recordar que la mesura no afecta només Catalunya.

Però aquí s'acaba tot. No hi ha cap ministeri que reconegui tenir encomanada la missió de coordinar un pla legislatiu per salvar el text. Segons admeten a l'ARA fonts de la vicepresidència de Política Territorial, el grup de treball "no ha avançat gens" des de l'agost passat.

La falta de voluntat política és palesa en la majoria d'articles que van rebre una lectura críptica i que, per tant, es podrien repescar. Un exemple. L'article 182 de l'Estatut preveu que la Generalitat designi o participi en els processos per escollir els membres d'organismes estatals com el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Segons l'informe que va emetre el grup d'experts que va analitzar la sentència per encàrrec de la Generalitat, l'alt tribunal posava l'accent en la "necessitat de preservar la potestat del legislador estatal". És a dir, que és el govern espanyol qui té la paella pel mànec per impulsar la llei que permeti donar sortida a les aspiracions catalanes. El més calent és a l'aigüera. És més, el PNB va aconseguir aquesta participació a canvi de donar suport als pressupostos estatals del 2011, en un moment delicadíssim per a Zapatero.

Hi ha més exemples. La Moncloa ha recorregut la llei de consultes. I tampoc s'ha impulsat de manera decisiva la substitució de la Defensora del Poble, María Luisa Cava de Llano, per poder aplanar el terreny de la col·laboració amb el Síndic de Greuges. Ella, com el seu antecessor, Enrique Múgica, han estat bel·ligerants amb les lleis catalanes.

Pessimisme de la Generalitat

Des de Catalunya, el govern d'Artur Mas intentarà ampliar el sostre de l'autogovern mitjançant la negociació bilateral. La percepció de l'executiu català és força pessimista i dubta que hi hagi gaires moviments abans de les eleccions generals del 2011, per falta de voluntat política i pel calendari electoral. La visió que es té des del Palau de la Generalitat és que Zapatero no mourà fitxa abans de les eleccions municipals del 22 de maig i que tot allò que no estigui encarrilat abans de l'estiu, difícilment s'abordarà a la tardor, perquè aleshores ja s'encararà la precampanya de les eleccions espanyoles i qualsevol millora de l'autogovern és percebuda a Espanya com un "privilegi" cap a Catalunya. Per tant, el marge és molt reduït.

Malgrat aquestes dificultats, s'intentarà negociar. La primera cita serà el dia 10 a Madrid, quan es reuniran el vicepresident tercer, Manuel Chaves, amb la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, que portarà sota el braç un llistat de competències per traspassar pendents de l'Estatut del 2007. Aquesta setmana el govern va actualitzar la llista i va situar com a prioritat la desclassificació dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell i el seu traspàs a la Generalitat, i participar de forma majoritària en la gestió del Prat un cop obert el procés de privatització. Una altra de les prioritats serà recuperar competències en matèria judicial aprofitant la reforma que impulsa el ministre Caamaño.

La visió del PSC és més optimista, mentre que ERC dóna per morta la via estatutària i tampoc esperen cap gest de Zapatero. En canvi, els socialistes insisteixen que hi ha marge per negociar i recuperar competències de l'Estatut mitjançant tres vies: la de l'article 150.2, la de la reforma de lleis orgàniques o la del pacte polític. Els socialistes es remeten a l'informe sobre els efectes de la sentència del TC sobre l'Estatut, on analitzen, article per article, possibles vies de recuperació de competències. L'única coincidència que mantenen amb el govern és que cal aprofitar la reforma de la LOPJ per recuperar competències per al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per permetre la creació del Consell de Justícia. En el mateix informe també es veu possible recuperar competències executives mitjançant l'article 150.2 i s'insta a presentar propostes de reforma de la normativa estatal perquè la Generalitat participi en determinats organismes estatals. El PSC acusa CiU d'abordar la negociació amb molt poca ambició per poder acusar Zapatero d'immobilista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT