Publicitat
Publicitat

Mala època per a la ficció política

Si té algun avantatge estar immersos en una crisi mida XXL és que, arribat el debat de política general, hom parla de problemes de debò. Per una vegada, l'oposició ha deixat tranquils els espantalls habituals sobre el trencament imminent d'Espanya, la desaparició del castellà en part del territori, la rendició a ETA, la reobertura de ferides de la Guerra Civil i altres rondalles terrorífiques a la vora del foc.

Així doncs, a catalans i bascos la crisi econòmica ens ha furtat el protagonisme del principal debat parlamentari en benefici de diferencials de deute, rendes per càpita, taxes de creixement econòmic i altres qüestions prosaiques.

L'altra lectura a fer-ne, no tan positiva, és que la situació econòmica ha de ser molt greu perquè el PP aparqui el seu entusiasme creatiu i la seva capacitat de dramatització de la realitat i es dediqui a parlar amb dades econòmiques a la mà. Així ho va recollir el mateix Zapatero en la seva intervenció matinal, adreçant-se directament a Mariano Rajoy en un to quasi nostàlgic: "Amb vostè hem parlat en aquest hemicicle de grans temes com la guerra i la pau, la discriminació i la solidaritat, i la violència d'ETA". Ara, li va faltar dir, ens hem d'acontentar d'intentar trobar desesperadament la manera de sortir del maleït cul de sac en què hem caigut tots plegats.

Però evidentment ni en això van arribar a un consens PSOE i PP, tot i el mínim acord de base que s'intuïa quan Rajoy va dir: "Parlar de si Espanya està bé o malament és com parlar de si avui fa calor a Madrid". Si feia calor o no ses senyories no ho notaven gràcies a l'aire condicionat de l'hemicicle. A pocs metres d'allà, a la Puerta del Sol, els indignats del 15-M preparaven per avui i demà un contradebat de política general, aquest sí, a bastant més de trenta graus de temperatura ambient.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT