Publicitat
Publicitat

L'ESTRATÈGIA INTERNACIONAL DEL GOVERN

El diplomàtic Senén Florensa, actual director general de l'Institut Europeu de la Mediterrània i pròxim a Unió, es perfila com a nou secretari general d'Afers Exteriors i Unió Europea de la Generalitat

Mas i Duran posen la política exterior en mans de diplomàtics

La política exterior és material sensible i la del nou govern de la Generalitat sembla estar, de moment, més a les mans de Josep Antoni Duran i Lleida que dels dirigents de Convergència Democràtica. Els canvis en la secretaria d'Afers Exteriors han estat fins ara uns dels que més s'han fet esperar, però el president Artur Mas té previst un viatge oficial a Brussel·les per al pròxim 3 de març i la data accelera no només la renovació de perfils, sinó també la reestructuració d'un departament que el segon tripartit va dividir en dos. Unió Europea depenia de Presidència i els Afers Exteriors i la Cooperació del vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, d'ERC. Ara tot torna a una mateixa secretaria a Presidència que, sobre el paper, depèn del secretari del Govern Germà Gordó, de CDC. Per al càrrec de secretari general, que fins ara ha ocupat de manera "provisional" la republicana Roser Clavell, es perfila l'actual director de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), el diplomàtic Senén Florensa, segons ha confirmat l'ARA de diverses fonts del Govern.

Florensa és "un home de la casa", com el definia ahir un antic alt càrrec de CiU. Va ser secretari general de Comerç, Consum i Turisme durant els anys del democristià Lluís Alegre com a conseller, i ambaixador d'Espanya a Tunísia entre el 2000 i el 2004. Un any després va tornar a Catalunya de la mà de CiU per vincular-se professionalment a l'IEMed, que amb l'arribada de Mas al Govern ha anat a parar a la conselleria de Governació, que dirigeix la democristiana Joana Ortega i amb qui Florensa s'ha reunit aquesta mateixa setmana per tractar el futur de l'Institut de la Mediterrània. El mateix Duran i Lleida va ser vicepresident de l'IEMed i president de la seva comissió delegada durant els anys 1999 i 2004.

Una secretaria cobejada
La secretaria d'Afers Exteriors és un lloc clau en la projecció internacional de Catalunya i, de moment, el govern d'Artur Mas sembla haver optat per donar-li un perfil diplomàtic. Aquesta setmana, l'ARA va avançar el futur nomenament de Juan Prat com a delegat del govern de la Generalitat a Brussel·les. Una aposta que fonts de Convergència, incòmodes pel seu perfil poc catalanista i el seu passat com a ambaixador d'Aznar a l'OTAN, atribueixen directament a Duran. Florensa, el més ben situat per ocupar la secretaria general d'Exteriors, és també un diplomàtic pròxim a Unió.

La influència de Duran, que ha negociat la tria dels noms per a la secretaria amb Mas i Gordó, s'ha vist beneficiada pel guirigall intern a Convergència en aquest assumpte, ja que diversos candidats (tant de l'època del pujolisme com de les noves fornades) aspiraven a algun d'aquests nomenaments. I més amb la perspectiva que el càrrec que fins ara ha ocupat Clavell (a qui CDC vol premiar la seva actitud lleial durant els primers mesos de Govern amb la delegació a Londres) passi a ser una conselleria al llarg d'aquesta legislatura. De fet, en el seu programa electoral, CiU promet crear un departament específic d'Exteriors quan la situació econòmica ho permeti.

Contactes i diplomàcia
El portaveu de CiU al Congrés és un actiu important per a la política exterior de Mas. Segons fonts de CDC, el líder d'Unió ha estat clau per aconseguir la reunió de març a Brussel·les entre Artur Mas i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, membre -com Duran- del Partit Popular Europeu. CDC, en canvi, forma part de la Internacional Liberal.

Així com el nomenament de l'ambaixador Prat ja és ferm, el de Florensa encara no es dóna per tancat. Prat té una llarga carrera a Brussel·les, tant a la Comissió com a l'OTAN, i tant ell com Florensa coneixen bé la Mediterrània. L'opció de triar dos diplomàtics de carrera per als llocs més destacats de la política exterior s'entén com una aposta pels contactes polítics i una agenda de relacions personals i professionals. Una aposta clara per obrir determinades portes que després s'han de franquejar al nivell més alt. "Quan es tracta d'ens subestatals, no es pot abaixar el nivell de la interlocució. El president és la figura clau, que s'ha d'implicar directament en la política exterior", explica un antic responsable de la política internacional de la Generalitat. Jordi Pujol i Pasqual Maragall van tenir aquest grau d'implicació.

Pèrdua de pes
Catalunya ha perdut projecció a Brussel·les els últims anys. La divisió del departament va crear algunes disfuncions i les comptades visites del president Montilla a la capital comunitària no van ajudar a aixecar-ne el perfil. L'ampliació de la Unió Europea a 27 estats ha desdibuixat encara més el rol de les regions amb poder legislatiu, com ara Flandes, Escòcia o Catalunya, que per la seva especificitat tenen pocs referents entre tot el ventall d'ens subestatals que es mouen per la política comunitària. En els últims anys, i a partir de les competències atorgades per l'Estatut de l'any 2006, Catalunya ha buscat relacions de certa bilateralitat amb les altres comunitats amb poder legislatiu, en detriment de les tradicionals xarxes regionals.

La política europea va més enllà de la defensa del català a les institucions europees i cal fer una feina continuada de lobi en favor dels interessos propis. L'Estatut legitima la participació de Catalunya en els afers europeus i la seva relació directa amb les institucions comunitàries, cosa que també busquen altres comunitats. I Mas, que vol jugar la carta, ha triat Brussel·les.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT