Publicitat
Publicitat

ELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

Mas-Colell i Duran negocien a Madrid però el president decidirà tot sol el vot final

Mas agafa les regnes de la crisi amb el PP

Dies de vertigen al Palau de la Generalitat. El president, Artur Mas, supervisa les negociacions amb el PP sobre els pressupostos conscient que poden precipitar un final abrupte de la legislatura.

"El problema no és que es paguin els deutes o no. El problema és el pressupost sencer". Aquesta és la reflexió que fa un veterà diputat de CiU a Madrid, i que emmarca el debat sobre quin ha de ser el sentit del vot envers els comptes de l'Estat. Una decisió que pot comprometre l'entesa amb el PP a Catalunya i precipitar un final abrupte de la legislatura, ja que si no hi ha aquest acord previ, difícilment es podrà plantejar amb èxit la proposta de pacte fiscal.

Els comptes no inclouen ni tan sols els 219 milions de la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponents a l'any 2009, l'única demanda del Govern al seu homòleg espanyol. Aquest nou incompliment ha donat pas a negociacions entre executius que, en funció de com avancin, fixaran la posició de CiU sobre els pressupostos. La decisió final la tindrà el president de la Generalitat, Artur Mas, que segueix puntualment l'evolució dels contactes amb l'executiu de Rajoy.

Si les converses no fructifiquen, el Govern, segons va considerar a l'ACN la seva vicepresidenta, Joana Ortega, ho considerarà un "punt d'inflexió" en les seves relacions amb l'executiu espanyol. Més contundent va ser Josep Rull, el nou secretari d'Organització de CDC, que ahir va assegurar que si els comptes no variaven en favor dels interessos de Catalunya s'hi hauria de votar en contra. "Perquè porten Catalunya al límit, perquè impedeixen garantir l'estat del benestar i perquè són una provocació encaminada a forçar un procés de recentralització de competències", va justificar Rull en una entrevista a l'agència Efe.

Mas-Colell, al capdavant

La conselleria d'Economia, amb Andreu Mas-Colell al capdavant, treu fum des que Montoro va detallar els comptes. Els tècnics del departament estan analitzant totes les partides que afecten Catalunya i estan perfilant una "reclamació" als seus homòlegs espanyols.

El problema no són tan sols els incompliments de l'Estat -els 219 milions de l'Estatut del 2009, els 759 milions corresponents al 2008 i els 1.450 milions del fons de competitivitat-, sinó també que les inversions a Catalunya s'hagin rebaixat en un 45%. I que, per exemple, s'hagin ignorat les prioritats de la Generalitat en infraestructures. Un panorama que fa que el Govern es plantegi, com a últim recurs, portar l'executiu espanyol als tribunals si fracassa la negociació política.

A les gestions de Mas-Colell s'hi sumen els moviments habituals de Josep A. Duran i Lleida, el cap de files de CiU a Madrid, que dialoga directament amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. De moment, però, la confiança dipositada "a terminis" en el PP -com el vot a favor de la reforma laboral- no s'han traduït en contrapartides per a Catalunya. Una situació que recorda molt la que es va viure fa cinc mesos en la investidura de Mariano Rajoy.

En aquell episodi, el president espanyol no va tenir cap gest cap a CiU ni cap a Catalunya. Una postura que va acabar abocant els nacionalistes al no. El to dur exhibit pel PP sobre les reivindicacions catalanes dibuixa un escenari similar. "No hi ha marge per mercadejar", va sentenciar Alfonso Alonso, el portaveu del PP al Congrés.

Mentrestant, el pacte fiscal començarà a definir-se al Parlament després de Setmana Santa. Fins que, al setembre, arribarà a la taula de Rajoy. Uns mesos en què, si no arriben els diners pendents, el Govern haurà de tornar a refer els pressupostos. Aprovats, per cert, amb el suport del PP català.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT