Publicitat
Publicitat

LEHMAN BROTHERS TRES ANYS DESPRÉS

El Parlament austríac rebutja avançar l'aprovació de l'ampliació del fons de rescat europeu

Merkel i Sarkozy amarren Grècia a l'euro

"El futur de Grècia és a la zona euro". La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president de França, Nicolas Sarkozy, van deixar clara ahir la seva voluntat de no deixar caure el país hel·lè després de la reunió que van mantenir per teleconferència amb el primer ministre grec, Iorgos Papandreu. Va ser, sobretot, un gest de Berlín i de París cap a Atenes després d'una setmana en què els rumors de fallida de Grècia s'han intensificat.

Encara que els mercats donen per fet que Grècia farà suspensió de pagaments ben aviat, la reunió a distància va servir per escenificar que la UE manté el seu compromís d'ajudar el país. El primer ministre grec va assegurar a Merkel i a Sarkozy que el seu govern complirà estrictament amb el pla, que inclou controlar el dèficit públic i impulsar privatitzacions, coses que Atenes encara no ha fet.

Grècia està pendent de l'avaluació dels inspectors de la CE, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu per poder rebre a finals de mes els 8.000 milions d'euros pendents encara del primer rescat. A l'espera de l'informe dels experts, el comissari d'Economia, Olli Rehn, va advertir que si es permet la fallida del país o la seva sortida de l'euro "les conseqüències serien enormes" tan per a Atenes com per a tots els països de la moneda única.

La Comissió Europea està pressionant els socis de l'eurozona perquè accelerin les ratificacions de la reforma del fons de rescat, per permetre que Grècia i altres països amb problemes se'n puguin beneficiar. Els estats membres han d'aprovar l'ampliació del fons -actualment de 440.000 milions d'euros- i la seva flexibilització, però no és tan evident que tots l'acabin ratificant. Ahir el Parlament d'Àustria va rebutjar la proposta d'avançar al 21 de setembre la votació i el més probable és que s'acabi fent en un ple ordinari a l'octubre.

Ajuda per a Espanya i per a Grècia

Pel que fa als altres estats amb problemes -Itàlia i Espanya- ahir el representant de l'FMI al sud d'Europa, Arrigo Sadun, va afegir més llenya al foc. Segons va publicar l'agència Reuters, Sadun va dir que els dos països necessitarien "ajuda externa" per evitar el contagi de la situació grega. Posteriorment, Sadun va assegurar que les seves paraules s'havien malinterpretat. La polèmica va coincidir amb l'aprovació definitiva per part de la Cambra de Diputats d'Itàlia del pla d'ajustament impulsat pel govern de Silvio Berlusconi, que pretén estalviar 54.000 milions d'euros.

A més de reformar el fons de rescat actual, la CE es referma en la idea de crear un sistema comú de deute. En una intervenció davant l'Eurocambra, el cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durão Barroso, va defensar ahir la necessitat de comunitaritzar una part del deute dels països membres per evitar els atacs especulatius dels mercats i va confirmar que farà una proposta concreta aquesta tardor. També el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, vol debatre la idea. Tanmateix, Barroso va advertir que els eurobons no solucionaran els problemes més urgents, com ara la situació de Grècia, ni seran el remei per a tots els mals de la zona euro. "Els eurobons no faran que Grècia hagi de deixar de complir amb les seves obligacions ni que la resta de l'eurozona deixi d'implementar reformes", va avisar.

Tot i que algunes fonts comunitàries apunten que la cancellera alemanya ha flexibilitzat la seva posició contrària als eurobons, ahir el ministre d'Economia del país va reiterar públicament que Berlín no està disposat a acceptar un sistema comú de bons que encareixi l'interès que paga Alemanya, el més baix de tota la zona euro.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT