Publicitat
Publicitat

EL MODEL EDUCATIU

Un estudi proposa una solució centrada en el gènere

Més homes al professorat per reduir el fracàs escolar

Més homes al cos docent com a eina contra el fracàs escolar. Educar contra la visió masclista i patriarcal és la base d'un estudi que considera que la clau per reduir l'abandonament a les aules és el gènere.

La xacra del fracàs escolar fa ballar el cap a tot el sistema educatiu. Experts, mestres i agents socials debaten des de fa temps les causes del fet que un 31,9% de joves catalans no acabin l'educació obligatòria, en busca d'una solució màgica que cada cop queda més clar que no existeix. O potser sí. Hi ha algú a Catalunya que diu que ha trobat l'anhelat secret. Psicopedagog i mestre de primària amb 23 anys d'experiència, Daniel Gabarró creu que teníem la clau davant dels ulls i no l'hem sabut veure: el gènere.

Que el fracàs escolar és molt més alt en els nois que en les noies és un fet provat i sabut. Però Gabarró s'agafa a les dades per cridar l'atenció sobre el fet que, des dels anys 80 fins avui, el sistema educatiu espanyol ha aconseguit reduir el fracàs escolar de les nenes molt més que el dels nens (vegeu gràfic). Gabarró està convençut que l'origen d'aquestes diferències "no és biològic", no només perquè "hi ha estudis científics que ho demostren", sinó perquè "aquesta disparitat de resultats tan descarada és cosa del nostre país" i no passa a altres parts del món. És, per tant, "un tema cultural".

"Algunes coses concretes vam fer amb les noies que no hem sabut fer amb els nois", argumenta Gabarró en el seu llibre Fracàs escolar? La solució inesperada del gènere i la coeducació . I què és el que va fer diferent l'escola amb les noies? Gabarró ho té clar: els va saber "transmetre el missatge que la seva llibertat estava unida a la seva formació" i que només estudiant "podien arribar a ser qui volguessin". Aquest missatge no va arribar als nois, perquè ja partien d'una posició social avantatjosa. Ans al contrari, diu Gabarró, "molts van arribar a l'errònia conclusió que el món acadèmic era poc masculí". El fet que la majoria del professorat siguin dones, sobretot en l'educació infantil, contribueix que "els nens interioritzin des de molt petits que l'espai acadèmic és un espai de noies", diu el pedagog. Per això, una de les propostes concretes de Gabarró és precisament "equiparar la presència d'homes i dones" en el personal docent per arribar almenys a un 60%-40% a totes les etapes educatives.

Forjar la intel·ligència emocional

Però n'hi ha d'altres. La base de la proposta de Gabarró és "incorporar una estratègia de gènere a les escoles" i educar per forjar "una identitat de gènere positiva". "Estic en contra de programes específics" o assignatures dedicades especialment a això, aclareix Gabarró. "El que hem de fer és integrar aquesta visió de gènere i tractar la intel·ligència emocional a través de les assignatures comunes", diu. I posa com a exemple la classe de llengua: "Si fos obligatori tenir 390 adjectius sobre estats d'ànim, els nens aprendrien a posar nom a sentiments i emocions que perceben, i quan saps com es diu una cosa la reconeixes". També cal "repensar el currículum" d'assignatures com història, perquè "no s'expliqui a través del relat dels grans reis i conqueridors, que són models d'una masculinitat violenta i patriarcal". Gabarró planteja oferir als nois a les escoles "models de masculinitat positiva", és a dir, exemples d'homes "valents però connectats amb els seus valors i sentiments: Luther King o Gandhi".

Una educació que qüestionés els estereotips de gènere, lluités contra la misogínia i l'homofòbia i ensenyés que la violència no és mai la solució ajudaria, segons Gabarró, a fer que els nois entenguessin que ser bons estudiants no els fa "menys homes", sinó que és clau perquè de grans puguin ser el que vulguin, tant si volen ser bombers com científics, infermers, perruquers o hostes de vol.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT