Publicitat
Publicitat

Mig any a Lleida i l'altre mig a Colòmbia

Ja fa onze anys que el Carlos reparteix els 365 dies de l'any entre la seva Colòmbia natal, on té la família i els amics, i Catalunya, on ve a treballar de temporer en la recollida de fruita. "Ja m'ho prenc com la rutina de cada any", explica. Els primers anys recollia pomes a Girona i ja en fa sis que ajuda el Josep Maria Companys a Torres de Segre, al Segrià. Hi manté una relació estreta. "És important seguir sempre amb el mateix pagès, és un al·li cient", assegura. De fet, molts dels seus companys s'han vist afectats per la forta reducció de la demanda de temporers i ell se n'ha salvat per la confiança amb el Josep Maria.

S'està a Torres de Segre de maig a novembre i els altres mesos treballa de paleta a Sesquilé, un poble a poc més de 40 quilòmetres de Bogotà. El que més troba a faltar el Carlos són la seva dona i els seus dos fills. Són sis mesos en què la seva relació amb ells es limita al telèfon. No amaga que li agrada més Colòmbia. La terra i la família estiren molt, diu. Venir a fer de temporer li surt a compte. Ingressa un 5% més del que guanyaria allà. "Amb el que guanyo aquí la família pot tirar endavant", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT